Suïssos, catòlics i solters: aquests són els requisits per formar part de la Guàrdia Suïssa que protegeix el papa

La Guàrdia Suïssa Pontifícia, aquest peculiar exèrcit de colorits uniformes que custodia la Santa Seu, compleix més de cinc segles de servei ininterromput protegint els Papes. Aquest cos d'elit, reconeixible pels seus característics uniformes renaixentistes i les seves alabardes, representa una tradició militar única al món que es manté vigent en ple segle XXI, conservant pràcticament intactes els seus requisits, rituals i compromisos de fidelitat.

La història d'aquest singular cos militar es remunta al 1506, quan el papa Juli II va decidir formar una guàrdia personal composta per mercenaris suïssos, famosos en aquella època per la seva destresa al camp de batalla i la seva indestructible lleialtat. No obstant això, l'episodi que va consolidar definitivament la seva llegenda va ocórrer el 1527, durant el Setge de Roma, quan 147 guàrdies van lliurar les seves vides per protegir el papa Climent VII davant les tropes de l'emperador Carles V. Gràcies a aquest sacrifici, el pontífex va aconseguir escapar a través del Passetto di Borgo Sant'Angelo. Aquest acte heroic es commemora cada any en una solemne cerimònia on els nous reclutes juren lleialtat fins a la mort.

En l'actualitat, amb només 135 membres, la Guàrdia Suïssa ostenta el títol de l'exèrcit professional més petit del planeta. Les seves funcions van des de la vigilància i el manteniment de l'ordre a l'Estat Vaticà, un territori de 44 hectàrees, fins a garantir la seguretat personal del Sant Pare. A més, presten assistència diària als milions de turistes i pelegrins que visiten els jardins vaticans, els museus i la imponent basílica de Sant Pere. Tots els guàrdies resideixen dins del Vaticà i, juntament amb les famílies, constitueixen una part significativa de la població d'aquest diminut Estat.

Requisits estrictes per ingressar al cos papal

Per formar part d'aquest grup selecte de soldats, els candidats han de complir una sèrie de requisits molt específics. En primer lloc, l'accés és vetat a les dones; només els homes poden ingressar a la Guàrdia Suïssa. A més, és imprescindible tenir la nacionalitat suïssa i estar solter en el moment de la incorporació. Encara que no estan obligats a mantenir el celibat permanentment, els guàrdies no poden tenir cap relació sentimental quan ingressen al cos. Posteriorment, sí que se'ls permet contreure matrimoni, però han d'haver servit almenys cinc anys i disposar d'un allotjament adequat dins del Vaticà per residir amb les famílies.

L'edat també hi juga un paper crucial: només s'accepten candidats entre 19 i 30 anys, amb una estatura mínima d'1,74 metres. El perfil es completa amb requisits com tenir formació professional o títol d'ensenyament secundari, haver superat el servei militar a Suïssa i no tenir antecedents penals. La fe catòlica és un altre element fonamental, i és obligatori ser practicant actiu.

Pel que fa a la remuneració, resulta modesta comparada amb altres cossos militars europeus. Un lloança —equivalent a un soldat ras— percep aproximadament 2.000 euros bruts mensuals. Els ascensos a terme, sergent o oficial comporten increments salarials, encara que continuen sent retribucions discretes. Com a compensació, la Santa Seu cobreix íntegrament les despeses d'allotjament, manutenció i assistència mèdica de tots els efectius.

Formació i compromisos dels soldats del Papa

El servei a la Guàrdia Suïssa té una durada de 26 mesos, dels quals els dos primers es dediquen exclusivament a la formació. Les estadístiques revelen que, un cop finalitzat el seu període, tres de cada quatre guàrdies s'integren a la policia o l'exèrcit suís, mentre que la resta retorna a les antigues feines o continua amb els estudis. Com a dada curiosa, cada any aproximadament un dels guàrdies decideix ordenar-se capellà, potser inspirat per la seva estreta convivència amb l'entorn eclesiàstic.

El procés selectiu és extremadament rigorós i comença amb una sol·licitud formal. Després de verificar el compliment dels requisits bàsics, els candidats han de superar una entrevista personal on se n'avalua la motivació, la maduresa i la solidesa en la fe catòlica. Els seleccionats es traslladen a Roma per iniciar un intens període formatiu que inclou no només protocols de seguretat, maneig d'armes i defensa personal, sinó també història del Vaticà, cerimonial papal, idioma italià i fonaments de protocol diplomàtic. Tot i que l'alabarda continua sent la seva arma emblemàtica, també reben entrenament amb armament modern per fer front a les amenaces contemporànies.

Cada 6 de maig, coincidint amb l'aniversari del Setge de Roma, aproximadament una trentena de nous guàrdies protagonitzen el solemne jurament sobre la bandera vaticana, comprometent-se a "protegir i defensar el pontífex en exercici"