La Rúbia torna a circular: l'emblemàtic trenet històric de la Vall Fosca, un dels que operava a més altura de Catalunya, reviu al Pallars

El proper divendres 2 de maig, el Museu Hidroelèctric de Capdella reviurà un dels moments més esperats de l'any amb l'engegada de 'la Rúbia', el trenet de via estreta que va formar part essencial de la construcció del salt hidroelèctric de la Vall Fosca. Aquest esdeveniment, que començarà a les 10.30 hores, permetrà als assistents experimentar en primera persona el funcionament d'aquest vehicle històric que va operar a més de 2.000 metres d'altitud, convertint-se en un dels ferrocarrils que circulava a major alçada de Catalunya.

Com és tradició, el personal del museu extraurà la locomotora de la seva ubicació habitual a l'espai expositiu per col·locar-la sobre les vies exteriors. Allà, es realitzaran els darrers ajustos tècnics per activar el motor d'aquest emblemàtic vehicle que va estar en servei durant més de set dècades. Els visitants no només podran contemplar aquests preparatius, sinó que també tindran l'oportunitat de pujar a bord de la Rúbia i realitzar petits trajectes que els transportaran a l'època daurada de la industrialització pirinenca. Per a aquells que no puguin desplaçar-se fins al museu, l'esdeveniment es retransmetrà en directe a través del compte d'Instagram de la institució, fent accessible aquesta experiència única a tothom.

Un testimoni clau de la industrialització del Pirineu

La Rúbia no és simplement un vehicle històric, sinó un autèntic testimoni de la transformació industrial que va viure la Vall Fosca a principis del segle XX. Aquest trenet va començar a operar l'any 1912, coincidint amb l'inici de les obres de la central hidroelèctrica de Capdella, la primera gran infraestructura d'aquest tipus construïda a Catalunya. Durant més de 70 anys, fins a la dècada de 1980, aquest ferrocarril de via estreta va ser fonamental per al transport de materials, maquinària i treballadors en un entorn d'alta muntanya que, en aquella època, resultava d'extrema dificultat.

La jornada d'engegada s'ha consolidat com una cita ineludible per als aficionats al món ferroviari, però també per a historiadors, enginyers i famílies que s'apropen al Pallars Jussà per conèixer de manera vivencial un dels capítols més significatius de la història energètica i industrial de Catalunya. Durant aproximadament tres hores, els assistents podran gaudir d'una experiència immersiva que combina història, tecnologia i patrimoni cultural.

El Museu Hidroelèctric: preservant el llegat industrial

El Museu Hidroelèctric de Capdella, inaugurat l'any 2004, s'ha convertit en un espai de referència per entendre la transformació energètica que va viure Catalunya a principis del segle XX. Ubicat a l'antiga casa dels enginyers de la central, el museu conserva i divulga el patrimoni industrial i tecnològic vinculat a la producció d'electricitat a la Vall Fosca, amb la Rúbia com una de les seves peces més emblemàtiques.

La central de Capdella, posada en funcionament el 1914, va ser pionera en l'aprofitament hidroelèctric a gran escala i va marcar l'inici de l'electrificació moderna de Catalunya. La seva construcció va suposar un repte tecnològic i humà extraordinari, amb més de 4.000 treballadors que van haver d'afrontar les dures condicions de la vida a l'alta muntanya. El trenet de la Rúbia va ser un element clau per superar aquestes dificultats, facilitant el transport en una zona d'orografia complexa i climatologia adversa.

Per què era tan important el trenet per a la construcció de la central?

La construcció d'una central hidroelèctrica a principis del segle XX en plena alta muntanya representava un desafiament logístic sense precedents. El trenet de via estreta va esdevenir la solució més eficient per transportar tones de materials, maquinària pesada i centenars de treballadors per terrenys escarpats i de difícil accés. Sense aquest mitjà de transport, hauria estat pràcticament impossible completar les obres en el termini establert.

La Rúbia, amb la seva capacitat per operar en condicions extremes i superar pendents pronunciades, va permetre estendre la xarxa de vies fins als punts més remots de la construcció, incloent-hi estanys i zones d'alta muntanya on s'havien de construir preses i canalitzacions. Aquest sistema ferroviari, que arribava a operar a més de 2.000 metres d'altitud, constitueix un exemple excepcional d'enginyeria adaptada a l'entorn muntanyenc.

Com era la vida dels treballadors que van construir la central?

Els milers d'obrers que van participar en la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella procedien majoritàriament d'altres regions d'Espanya, especialment d'Aragó, Galícia i Andalusia. Aquests treballadors s'allotjaven en campaments provisionals distribuïts per la vall, en condicions sovint precàries i exposats a les dures condicions climàtiques del Pirineu.

El trenet no només transportava materials, sinó que també servia per traslladar els treballadors entre els diferents punts de l'obra, convertint-se en un element quotidià de la seva vida. Molts d'aquests obrers van acabar establint-se a la Vall Fosca, contribuint a l'augment demogràfic i a la transformació socioeconòmica de la zona, que va passar d'una economia basada exclusivament en l'agricultura i la ramaderia a incorporar l'activitat industrial.

Quines característiques tècniques tenia la Rúbia?

La Rúbia era una locomotora de combustió interna que funcionava amb gasoil, una tecnologia relativament moderna per a l'època en què va ser posada en servei. Amb un pes aproximat de 5 tones i una potència de 50 CV, podia arrossegar diversos vagons carregats de materials o personal. El seu sistema de via estreta, amb un ample inferior al ferrocarril convencional, resultava ideal per adaptar-se als traçats sinuosos i els pendents pronunciats de la muntanya.

Aquest trenet incorporava sistemes de frenada especials per garantir la seguretat en les baixades i disposava d'adaptacions específiques per funcionar en condicions d'alta muntanya, incloent-hi proteccions contra la neu i el gel. La seva robustesa i fiabilitat van fer possible que continués en servei durant set dècades, molt més enllà del període de construcció inicial de la central.