La fumata groga: el símbol oblidat del Conclave papal

El món catòlic manté la seua mirada fixa a la petita xemeneia sobre la teulada de la Capella Sixtina mentre el Conclave delibera per elegir el successor del Papa Francesc. El tradicional senyal de fum, conegut com a fumata, continua sent l’únic indicador visible des de l’exterior sobre els avenços en l’elecció papal. Tanmateix, pocs recorden que a més dels coneguts fums blanc i negre, va existir un tercer color que va desaparèixer fa gairebé dos dècades: la fumata groga, un element tècnic del procés que es va eliminar amb la modernització del sistema el 2005.

El secretisme que envolta al Conclave és absolut. Els cardenals electors es comprometen sota pena d’excomunió immediata a no revelar detalls sobre les deliberacions internes. En aquest context hermètic, la fumata representa l’únic canal de comunicació oficial amb l’exterior: fum negre quan no hi ha consens, blanc quan s’ha elegit el nou Pontífex, i antigament, groc com a prova tècnica prèvia. Aquest últim va desaparèixer específicament després de l’elecció de Joseph Ratzinger com a Benet XVI, quan la Santa Seu va modernitzar el mecanisme per fer més visibles i inequívocs els missatges de fum.

Què era exactament la fumata groga i per què va deixar d’utilitzar-se?

La fumata gialla, com se la coneixia en italià, constituïa essencialment una prova tècnica realitzada abans de l’inici oficial de les votacions. La seua funció principal era comprovar el correcte funcionament de l’estufa i el sistema de fums abans de començar el procés electoral formal. A diferència de les fumates blanca i negra, la groga mancava de valor simbòlic o cerimonial dins del ritual vaticà.

Segons recollia el diari italià La Repubblica, aquest fum de prova va deixar de ser necessari fa dos dècades, quan el Vaticà va implementar millores tecnològiques en el sistema de la xemeneia. Les modificacions tècniques introduïdes garantien un funcionament més fiable, eliminant la necessitat de realitzar comprovacions preliminars visibles per al públic.

Malgrat el seu caràcter merament funcional, la fumata groga representava per a molts fidels congregats a la Plaça de Sant Pere un senyal no oficial de l’imminent inici del Conclave. Tanmateix, era a penes perceptible per a la majoria dels assistents a causa de la seua tonalitat i brevetat, el que va contribuir que la seua desaparició passés relativament desapercebuda per al gran públic.

El sistema de comunicació més antic del Vaticà

L’origen exacte de les fumates com a mètode de comunicació no està documentat amb precisió, encara que els historiadors situen la seua aparició entre finals del segle XIX i principis del XX. El que sí que està clar és el propòsit després de la seua creació: establir un llenguatge visual universal que transcendís barreres idiomàtiques, culturals i geogràfiques.

L’elecció del fum com a element comunicatiu no va ser casual. Des de temps ancestrals, diverses cultures han utilitzat senyals de fum per transmetre missatges a distància. El Vaticà va adoptar aquesta tradició mil·lenària adaptant-la a les seues necessitats específiques, creant un codi visual comprensible per a qualsevol persona, independentment de la seua procedència o formació.

Amb el pas del temps, la fumata s’ha convertit en un dels símbols més reconeixibles del procés d’elecció papal, atraient l’atenció mediàtica mundial i congregant milers de fidels a la Plaça de Sant Pere cada vegada que es produeix un Conclave.

Com funciona actualment el sistema de fumates?

El mecanisme actual de les fumates ha evolucionat significativament des dels seus inicis. Avui dia, el sistema utilitza una estufa principal on es cremen les paperetes de votació, connectada a una segona estufa auxiliar que conté compostos químics específics per produir el color desitjat.

Per generar el fum negre, indicatiu que no s’ha assolit el consens necessari (dos terços dels vots), s’afegeixen cartutxos amb una barreja que conté peix i quitrà. En canvi, per produir el fum blanc, senyal inequívoc d’"Habemus Papam", s’utilitzen compostos a base de clorat potàsic, lactosa i colofònia.

Les millores tècniques implementades des de 2005 inclouen un sistema d’escalfament elèctric auxiliar que garanteix una combustió més completa i un color de fum més definit, eliminant les ambigüitats que es produïen ocasionalment en el passat, quan la coloració resultava difícil d’interpretar per als observadors.

Quan podem esperar veure fumata a l’actual Conclave?

Durant l’actual Conclave, les votacions segueixen un horari estrictament establert. Cada dia es realitzen quatre escrutinis: dos al matí (entre les 9:30 i les 12:30 hores) i dos a la tarda (entre les 16:00 i les 19:00 hores). Després de cada parell de votacions, es cremen les paperetes produint la corresponent fumata.

Això significa que, tret que es produeixi una elecció en la primera votació del dia o de la tarda, el públic congregat a la Plaça de Sant Perei els milions d’espectadors que segueixen el procés a través dels mitjans de comunicació poden esperar veure fumata dos vegades al dia: al voltant del migdia i al capvespre.

El simbolisme perdut de la fumata groga

Encara que la fumata groga tenia un caràcter purament tècnic, la seua desaparició representa en certa manera la constant evolució de les tradicions vaticanes, que mantenen la seua essència simbòlica mentre s’adapten als avenços tecnològics i a les necessitats comunicatives contemporànies.

El record d’aquest fum groguenc forma part ja de la història menys coneguda dels conclaves papals, un petit detall que evidencia com fins i tot les tradicions aparentment immutables del Vaticà han experimentat modificacions al llarg del temps per garantir la seua eficàcia i rellevància al món modern.

Mentre el món espera expectant el resultat de l’actual Conclave, l’atenció continua centrada en els dos colors que queden: el negre que assenyala la continuació del procés i el blanc que anunciarà al nou líder dels més de 1.300 milions de catòlics a tot el món. La fumata groga, per la seua part, queda relegada a una curiositat històrica, un símbol oblidat d’una època en què fins i tot les proves tècniques formaven part visible del ritual.