Ramon Fontova: «El model actual de festa major a la nostra ciutat és tot un èxit»
L’investigador afirma que en el tardofranquisme era “indefinit i decadent” i tot va canviar als anys 90 amb la creació d’entitats com els Castellers i esdeveniments com la Festa de Moros i Cristians
«El model actual de festa major a la nostra ciutat és tot un èxit» - R. F.
Què entenem com a patrimoni immaterial?
El patrimoni immaterial no és una cosa concreta, sinó un procés, una relació. Inclou un sistema complex de vincles socioculturals que envolten una realitat i la vivència de les persones que la posen en pràctica.
Com el discernim?
Sembla que el concepte de patrimoni estigui de moda. Sovint, es busca obtenir una etiqueta que ho certifiqui perquè atorga prestigi i legitimitat, i això pot comportar abusos.
Com es pot conservar la cultura popular i tradicional amb el rigor més gran possible?
L’adjectiu tradicional és molt complicat de definir, ja que implica un procés històric i de transmissió, com a mínim, generacional. Ens omplim la boca parlant de recuperació, però, per poder recuperar una cosa primer és necessari conèixer amb rigor què s’ha perdut i què existia realment. Sovint, des de l’àmbit de la cultura popular i tradicional, caiem en el vici de reconstruir sense prou fonament.
Quant protagonisme té la cultura popular en la festa major de Lleida?
Per entendre el cas de Lleida ciutat, ens hem de fixar primer en el seu entorn immediat. Un exemple significatiu és Tàrrega, on la cultura popular tradicional ha estat fonamental per tal de fer renàixer la seua festa major. Aquesta revitalització, que ha estat impulsada per entitats locals, s’ha concretat en la creació de nous elements i actes, així com en la recuperació d’altres d’antics. En només quinze anys, la celebració a la capital de l’Urgell ha experimentat un canvi brutal.
La capital del Segrià s’hi ha fixat, en això?
A Lleida, el procés ha estat similar, encara que més prolongat en el temps. Durant el tardofranquisme, la festa major era indefinida i, en certa manera, decadent, sense un model clar ni un sentit festiu consolidat. Amb els ajuntaments democràtics, es van impulsar sense èxit diverses iniciatives per rellançar-la (com la Fira de Titelles o l’Aplec del Caragol, que van acabar desvinculant-se de la festa major). El canvi decisiu va arribar en la segona meitat dels 90, amb Quim Minguell, tècnic de cultura de la Generalitat, com un dels impulsors dels Castellers de Lleida i de la Festa de Moros i Cristians. A més, per primera vegada, la Paeria va contractar un equip tècnic de festes que va assumir la producció i planificació festiva, creant el model actual de festa major, que ha demostrat ser un èxit, i té una estructura oberta, participativa i inclusiva.
El 2027 es compleixen 400 anys de Sant Anastasi com a patró de Lleida.
El 9 de maig del 1627 va nàixer la festa major de la ciutat, amb la celebració de l’acte solemne en el qual els paers i el consell general de la Paeria van pujar a la Seu Vella i, juntament amb el bisbe, van establir sant Anastasi com a patró de Lleida. La commemoració d’aquesta efemèride, en menys de dos anys, és un repte immediat que la Paeria hauria de començar a afrontar ja.
La cultura popular té relleu generacional?
Sí, més del que sembla. Encara que avui col·lectius que es queixen excessivament, també hi ha entitats que experimenten un relleu generacional positiu com els Castellers de Lleida, el Ball de Bastons o els Diables.
El tema central de la nova revista ARTS, coordinat per vostè i Pau Plana, aborda totes aquestes qüestions.
Sí. Val a recordar que el 1998 i el 2007 ja es van publicar dos números que aborden el tema. Aquest té per objectiu revisitar la festa major a Lleida amb perspectiva històrica, el seu present, el seu futur i les seues influències.
