Àcid úric alt: sis begudes naturals que ajuden a reduir-lo de forma efectiva

Els nivells elevats d’àcid úric en l’organisme poden desencadenar problemes de salut com la gota, una forma dolorosa d’artritis que afecta principalment les articulacions. Davant d’aquesta problemàtica, cada vegada més persones busquen alternatives naturals per controlar aquests nivells sense recórrer exclusivament a medicaments. Les begudes casolanes es presenten com una opció efectiva i accessible per complementar el tractament mèdic convencional.

L’àcid úric és un compost que es produeix quan el cos descompon les purines, substàncies presents a determinats aliments com carns roges, mariscos i algunes begudes alcohòliques. Quan els ronyons no aconsegueixen eliminar adequadament aquest àcid, els seus nivells augmenten en sang, podent formar cristalls que es dipositen en les articulacions, causant inflamació i dolor intens. Les begudes que presentem a continuació actuen afavorint l’eliminació d’aquest compost i millorant la funció renal.

Aigua amb llimó: un clàssic

L’aigua amb llimó destaca com un dels remeis més senzills i efectius per combatre l’àcid úric elevat. Aquesta beguda contribueix a alcalinitzar l’organisme i estimula la producció de carbonat càlcic, compost que pot neutralitzar l’àcid úric. Els experts recomanen el seu consum diari en dejú per potenciar el seu efecte depuratiu.

"El llimó, malgrat el seu sabor àcid, genera una reacció alcalina al cos després de la seua metabolització, creant un entorn menys favorable per a l’acumulació de cristalls d’àcid úric," expliquen els especialistes en nutrició. Per preparar aquesta beguda, n’hi ha prou amb esprémer mig llimó en un vas d’aigua temperada i beure'l preferentment al matí.

Vinagre de poma diluït: potent desintoxicant

El vinagre de poma conté àcid acètic, component que pot afavorir la descomposició de l’àcid úric i la seua eliminació a través dels ronyons. Aquesta beguda, consumida adequadament diluïda, promou la desintoxicació, equilibra els nivells de pH i millora la digestió, aspectes fonamentals per mantenir controlats els nivells d’àcid úric.

Per aprofitar els seus beneficis sense danyar l’esmalt dental, es recomana barrejar una o dos cullerades de vinagre de poma en un vas gran d’aigua. És important utilitzar vinagre de poma orgànic, sense filtrar i amb "mare", doncs conserva més propietats beneficioses. El seu consum regular pot contribuir significativament a millorar la salut renal i articular.

Suc de cogombre: hidratació i alcalinitat

El suc de cogombre constitueix una excel·lent opció per reduir els nivells d’àcid úric de forma natural. El seu elevat contingut en aigua i la seua naturalesa lleugerament alcalina afavoreixen l’eliminació de toxines. A més, conté antioxidants i compostos desintoxicants que donen suport a la funció renal i alleugen la inflamació causada per l’excés d’àcid úric.

Aquesta beguda resulta especialment refrescant i fàcil de preparar. Simplement cal triturar un cogombre mitjà (preferiblement amb pell si és ecològic) i filtrar el resultat. Pot afegir-se un toc de llimó o menta per millorar el seu sabor. El consum diari d’un vas de suc de cogombre pot marcar una diferència notable en la salut dels qui pateixen problemes relacionats amb l’àcid úric elevat.

Cireres o suc de cirera: antiinflamatori natural

Les cireres són atapeïdes d’antocianines, pigments amb potents propietats antiinflamatòries que contribueixen a reduir els nivells d’àcid úric. Nombrosos estudis científics han demostrat que el consum regular de suc de cirera fresc pot prevenir els brots de gota i protegir les articulacions de l’acumulació de cristalls d’àcid úric al llarg del temps.

"Les cireres no només combaten l’àcid úric, sinó que també proporcionen vitamines i minerals essencials que enforteixen el sistema immunològic", assenyalen els nutricionistes. Per obtenir resultats òptims, s’aconsella consumir un vas de suc de cirera natural diàriament o incorporar una ració de cireres fresques a la dieta, especialment durant la seua temporada.

Aigua de llavors d’api: potent diürètic

Les llavors d’api tenen extraordinàries propietats diürètiques que fomenten l’eliminació de toxines i àcid úric a través de l’orina. Beure aigua infusionada amb aquestes llavors diàriament pot reduir significativament les molèsties articulars i donar suport al procés natural de neteja de l’organisme de manera efectiva.

La preparació d’aquesta beguda és molt senzilla: n’hi ha prou amb deixar en remull una cullerada de llavors d’api en un vas d’aigua durant tota la nit. Al matí següent, es filtra i es beu el líquid resultant. També és possible bullir-les durant uns minuts per obtenir una infusió més concentrada. El seu sabor característic pot resultar inicialment estrany, però els seus beneficis compensen aquest petit inconvenient.

Te verd: catequines contra l’àcid úric

El te verd destaca pel seu alt contingut en catequines, antioxidants coneguts per reduir l’àcid úric i la inflamació. El seu consum diari afavoreix l’equilibri metabòlic, millora la salut renal i pot prevenir els atacs de gota en ajudar a eliminar l’excés d’àcid úric de l’organisme.

Per maximitzar els seus beneficis, els experts recomanen consumir de dos a tres tasses diàries, preferentment entre àpats. És important no afegir sucre, encara que pot endolcir-se amb una mica de mel si es desitja. El te verd no només contribueix a controlar l’àcid úric, sinó que aporta nombrosos beneficis addicionals per a la salut general.

Què és l’àcid úric i per què resulta problemàtic?

L’àcid úric és un compost químic que es produeix com a resultat del metabolisme de les purines, substàncies presents en diversos aliments. En condicions normals, els ronyons filtren aquest àcid i l’eliminen a través de l’orina. Tanmateix, quan la producció augmenta excessivament o l’eliminació resulta insuficient, els nivells s’eleven en sang, condició coneguda com a hiperuricèmia.

Aquesta situació pot derivar en la formació de cristalls d’urat que es dipositen principalment en articulacions, causant gota, una afecció extremadament dolorosa. A més, els nivells elevats d’àcid úric s’han associat amb altres condicions com càlculs renals, malaltia renal crònica i diversos trastorns metabòlics.

Quins aliments hem d’evitar si tenim l’àcid úric alt?

A més d’incorporar les begudes esmentades, resulta fonamental modificar la dieta per controlar l’àcid úric. Es recomana reduir el consum d’aliments rics en purines com carns roges, vísceres, mariscos, embotits i determinats peixos blaus. Les begudes alcohòliques, especialment la cervesa, també eleven significativament els nivells d’àcid úric i han de limitar-se o eliminar-se.

D’altra banda, convé augmentar el consum d’aliments amb baix contingut en purines com fruites, verdures, cereals integrals i lactis desnatats. La hidratació adequada, bevent almenys dos litres d’aigua diaris, resulta igualment crucial per facilitar l’eliminació de l’àcid úric a través de l’orina.

Quan hem de consultar el metge?

Encara que aquestes begudes naturals poden contribuir significativament a controlar els nivells d’àcid úric, és fonamental subratllar que no substitueixen el tractament mèdic. Davant de símptomes com a dolor intens en les articulacions, especialment al dit gros del peu, enrogiment, inflor o limitació del moviment, s’ha de consultar immediatament amb un professional sanitari.

Els especialistes adverteixen que l’automedicació o el tractament exclusivament amb remeis naturals pot resultar insuficient en casos greus, on possiblement es requereixi medicació específica per controlar la malaltia i prevenir complicacions a llarg termini. L’ideal és combinar el tractament mèdic amb aquestes begudes naturals i els canvis dietètics recomanats.