Els gitanos de la península Ibèrica tenen diferències genètiques respecte als de la resta d'Europa

Un estudi genòmic desenvolupat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha revelat que la població gitana de la península Ibèrica presenta diferències genètiques significatives respecte als romanís de la resta d'Europa, malgrat compartir un origen comú. La recerca, la més completa realitzada fins ara sobre el genoma del poble romaní, ha analitzat mostres de 110 gitanos ibèrics i una trentena més d'altres regions europees, confirmant que, tot i ser una comunitat principalment endogàmica, s'ha produït un mestissatge amb poblacions no gitanes al llarg del temps.

L'estudi ha estat liderat pel doctor David Comas amb Giacomo Francesco Ena com a primer autor, ambdós del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i de l'Institut de Biologia Evolutiva. Els resultats, publicats a la prestigiosa revista 'Human Genetics', mostren que els romanís ibèrics presenten una major proporció genòmica del sud-oest d'Europa —on resideixen actualment— i una menor proporció del sud-est europeu i del sud d'Àsia —d'on provenen originàriament—. "Aquestes diferències poden estar relacionades amb tradicions culturals i imposicions legislatives que han afectat diferencialment els grups gitanos", explica Comas.

Major mestissatge a la península Ibèrica

Una de les troballes més rellevants de l'anàlisi indica que els gitanos ibèrics s'han barrejat més amb poblacions no romanís que els seus homòlegs d'altres regions europees. A més, els investigadors han detectat que els romanís d'una mateixa àrea geogràfica de la península tendeixen a aparellar-se més entre ells que amb gitanos d'altres zones, un fenomen que no s'observa entre la població no gitana ibèrica.

Els científics han detectat un increment recent del mestissatge que hauria començat fa aproximadament cinc generacions en el cas dels gitanos ibèrics, mentre que a la resta d'Europa aquest procés s'hauria iniciat fa unes deu generacions. "Es tracta d'una comunitat endogàmica, però no tancada", subratlla Comas, destacant que les migracions i el mestissatge van ser més intensos durant els segles XVIII i XIX del que s'havia estimat inicialment.

Origen indi i migració cap a Europa

L'anàlisi genòmica confirma que el genoma de tots els grups romanís europeus està compost per aproximadament dos terços d'ancestres de l'oest d'Euràsia i un terç del sud d'Àsia, corroborant la teoria que situa l'origen del poble gitano al subcontinent indi. Aquest fet, juntament amb l'absència de variants genètiques d'ascendència jueva o nord-africana en la població romaní europea, descarta definitivament les hipòtesis que suggerien un origen jueu o una influència genètica significativa del nord d'Àfrica.

Segons Comas, la diàspora gitana va ser el resultat d'una única onada migratòria que va partir de l'Índia cap als Balcans, on van arribar fa aproximadament mil anys. Posteriorment, es van desplaçar dels Balcans cap a la resta d'Europa i la península Ibèrica, on els primers registres documentals de la seva presència daten del 1425 a Saragossa. No obstant això, les evidències genètiques indiquen que la seva arribada a la península va ser lleugerament anterior, fa uns 625-650 anys.

Actualment, s'estima que entre 10 i 15 milions de gitanos viuen a Europa, amb una de les poblacions més nombroses situada a la península Ibèrica, on es calcula que resideix aproximadament un milió de persones d'aquesta ètnia.