El govern canvia les normes: els propietaris d'habitatges han d'anar amb compte per no pagar més impostos

A Espanya, independitzar-se s'ha convertit en una autèntica odissea per a molts joves. Tot i que la il·lusió de tenir un espai propi continua present, les circumstàncies econòmiques ho dificulten enormement. Milers de joves, ja superada la vintena i fins i tot apropant-se als trenta anys, encara viuen amb els seus pares. No per gust, sinó perquè els preus per llogar o comprar un pis són completament inaccessibles per a ells.

Davant d'aquesta situació, el govern espanyol ha registrat una nova proposició de llei a través del PSOE que podria canviar significativament la fiscalitat dels habitatges buits. La mesura consisteix en augmentar la pressió fiscal sobre els propietaris que tinguin un habitatge buit o una segona residència sense llogar, amb l'objectiu d'incentivar que aquestes propietats surtin al mercat de lloguer i contribueixin a alleujar la tensió actual.

L'augment d'impostos afectarà tots aquells que tinguin més d'un habitatge, inclosos els que només l'utilitzen durant les vacances d'estiu o hivern, ja que la resta de l'any l'immoble romandrà buit i Hisenda el considerarà improductiu. Aquest canvi suposa un increment considerable en la declaració de la renda per als propietaris afectats.

Com afectarà als propietaris el nou règim fiscal?

A efectes pràctics, aquest canvi implicarà un enduriment de la fiscalitat amb un increment del percentatge que s'aplica sobre el valor cadastral dels habitatges buits, passant de l'1,1% o 2% actual fins a un 3%. Aquest augment podria suposar entre 400 i 15.500 euros més a l'any en funció del valor cadastral de l'immoble, una quantitat gens menyspreable per a molts propietaris.

Per exemple, actualment un habitatge amb valor cadastral de 200.000 euros pagaria 2.200 euros anuals, el que representa un impost de l'1,1%. Si finalment entrés en vigor aquesta proposta de llei, aquesta mateixa persona passaria a pagar 2.600 euros anuals, un 3%. La diferència, per tant, seria de 400 euros més a pagar.

A més d'aquesta mesura, el Govern també planteja l'augment de l'IVA al 21% sobre habitatges turístics, per tractar-los com a activitat econòmica i desincentivar el seu ús especulatiu. Com a contrapartida, es contemplen incentius fiscals addicionals per a aquells que lloguin per primera vegada, amb deduccions de fins al 90% de l'IRPF en zones tensionades.

Calendari d'implementació i reaccions a la proposta

La proposició es troba actualment en tràmit al Congrés dels Diputats i les votacions podrien celebrar-se aquest mateix mes de juny. Si s'aprovés, la llei entraria en vigor molt aviat, generant un impacte immediat en els propietaris d'habitatges buits o segones residències.

Cal destacar que aquesta mesura ha estat àmpliament criticada pel Consell General d'Economistes. Aquest grup d'experts considera que l'augment fiscal no motivarà necessàriament els propietaris a llogar els seus immobles. A més, existeix la preocupació que una pujada fiscal només castigui sense generar solucions reals si no s'acompanya de mesures addicionals per facilitar el lloguer assequible.

La crisi del mercat de lloguer a Espanya

El mercat del lloguer porta anys en una situació insostenible a tot l'Estat. Els preus no paren de pujar i cada vegada resulta més complicat trobar un pis disponible. Per a molts ciutadans, especialment els joves, compartir habitatge no és una elecció, sinó l'única forma viable d'independitzar-se.

A aquesta realitat s'hi suma la incertesa: molts llogaters viuen amb la por que, d'un dia per l'altre, els pugin el lloguer o no els renovin el contracte. Aquesta situació ha portat el Govern a impulsar diverses normatives que busquen protegir el llogater i posar ordre al mercat, tot i que les diferències entre els interessos dels propietaris i les necessitats dels llogaters continuen generant tensions.

Quin impacte podria tenir aquesta mesura en el mercat immobiliari?

Els experts immobiliaris estan dividits sobre l'efectivitat d'aquesta mesura. Alguns consideren que podria augmentar l'oferta d'habitatges de lloguer, especialment en zones turístiques on hi ha molts habitatges que només s'utilitzen temporalment. Això podria ajudar a reduir la pressió sobre els preus de lloguer en aquestes àrees.

D'altra banda, crítics de la mesura argumenten que podria provocar que alguns propietaris optin per vendre els seus habitatges secundaris abans que pagar més impostos o llogar-los, cosa que no necessàriament solucionaria el problema d'accés a l'habitatge per als sectors més vulnerables de la població.

Un altre aspecte a considerar és que la mesura podria afectar negativament el turisme residencial en algunes zones costaneres i rurals, on moltes economies locals depenen en gran mesura dels propietaris de segones residències.

Com afectarà als propietaris jubilats amb una segona residència?

Un dels col·lectius que podria veure's especialment afectat per aquesta mesura són els jubilats propietaris d'una segona residència. Moltes persones d'edat avançada han adquirit al llarg de la seva vida un segon habitatge per gaudir durant les vacances o els caps de setmana, però no tenen intenció de llogar-lo per diversos motius personals.

L'augment de la pressió fiscal podria suposar una càrrega econòmica significativa per a aquestes persones, especialment per a aquelles amb pensions modestes. Caldrà veure si la llei contempla alguna mena d'excepció o consideració especial per a aquest col·lectiu o altres casos particulars.

En definitiva, la proposta del govern d'augmentar la fiscalitat dels habitatges buits representa un intent més de fer front a la crisi d'habitatge que afecta especialment els joves. Tanmateix, el debat sobre l'efectivitat d'aquesta mesura continua obert, i caldrà esperar per veure si aconsegueix l'objectiu d'augmentar l'oferta d'habitatges de lloguer a preus assequibles o si, per contra, caldrà implementar mesures addicionals més estructurals per resoldre aquest problema.