Detectats estranys polsos de ràdio des de les profunditats de l’Antàrtida
Una sèrie de senyals que desafia la comprensió actual de la física de partícules
Els polsos de ràdio inusuals van ser detectats per l’experiment Antártico Impulsivo Transitorio Antena (ANITA).
Un detector de partícules còsmiques situat a l’Antàrtida ha captat una sèrie de senyals inexplicables que estan posant a prova els fonaments de la física de partícules actual. Aquestes misterioses ones de ràdio, detectades per l’experiment de l'Antena Transitoria Impulsiva Antàrtica (ANITA), presenten característiques que contradiuen els models científics vigents i podrien suggerir l’existència de nous tipus de partícules o interaccions desconegudes fins ara.
Segons ha publicat l’equip internacional d’investigació a la prestigiosa revista Physical Review Letters, aquests inusuals polsos de ràdio van ser captats per instruments instal·lats en globus que sobrevolen l’Antàrtida, dissenyats originalment per detectar les ones procedents de rajos còsmics que impacten en l’atmosfera terrestre. El desconcertant és que, en lloc de reflectir-se en el gel com es podria esperar, els senyals semblaven provenir des de sota de l’horitzó.
"Les ones de ràdio que detectem es trobaven en angles molt pronunciats, com 30 graus per sota de la superfície del gel", ha explicat Stephanie Wissel, professora associada de física, astronomia i astrofísica, que va formar part de l’equip ANITA. La científica afegeix una dada encara més intrigant: "Segons els nostres càlculs, el senyal anòmal va haver de travessar i interactuar amb milers de quilòmetres de roca abans d’arribar al detector, el que hauria d’haver deixat el senyal de ràdio indetectable, ja que la roca l’hauria absorbit."
Un fenomen sense explicació convencional
Els investigadors es mostren perplexos davant d’aquestes troballes. "És un problema interessant perquè encara no tenim una explicació real d’aquestes anomalies, però el que sí que sabem és que el més probable és que no representin neutrins", afirma Wissel. Precisament els neutrins, partícules subatòmiques sense càrrega i amb massa extremadament petita, eren l’objectiu principal de l’experiment ANITA.
Aquestes partícules, abundants en l’univers i generades per fonts d’alta energia com el Sol, supernoves o fins i tot el Big Bang, resulten notòriament difícils de detectar a causa de la seua escassa interacció amb la matèria. "Mil milions de neutrins passen per l’ungla del polze en qualsevol moment, però en realitat no interactuen", explica Wissel. "Si els detectem, significa que han viatjat fins aquí sense interactuar amb res més. Podríem estar detectant un neutrí provinent dels confins de l’univers observable".
Un laboratori únic en el gel antàrtic
L’elecció de l’Antàrtida com a ubicació per a l’experiment ANITA no és casualitat. Aquest entorn ofereix condicions ideals per a la detecció de neutrins degut a la mínima interferència d’altres senyals. El dispositiu utilitza antenes de ràdio muntades en globus que volen a uns 40 quilòmetres sobre el gel antàrtic, buscant específicament neutrins que interactuen amb el gel i produeixen emissions de ràdio perceptibles.
"Apuntem les nostres antenes cap al gel i busquem neutrins que interactuen amb ell, produint emissions de ràdio que després podem detectar als nostres instruments", detalla la investigadora. Els anomenats neutrins tau, en interactuar amb el gel, generen partícules secundàries denominades leptones tau, que s’alliberen i desintegren produint les conegudes com a "pluges d’aire".
Verificació creuada i descart d’hipòtesi
Per assegurar la validesa de les seues troballes, l’equip ha realitzat una minuciosa anàlisi de dades recopilades en múltiples vols d’ANITA, comparant-los amb models matemàtics i simulacions exhaustives. A més, han creuat els senyals amb altres detectors independents com l’Experiment IceCube i el Observatorio Pierre Auger.
El resultat ha estat sorprenent: cap d’aquests altres detectors no va registrar fenòmens similars que poguessin explicar el captat per ANITA. Aquesta absència de correlació ha portat els científics a classificar formalment el senyal com a "anòmala", descartant que sigui produïda per neutrins convencionals.
Encara que algunes teories suggereixen que podria tractar-se d’indicis relacionats amb la matèria fosca, la falta d’observacions confirmatòries en altres experiments redueix considerablement aquesta possibilitat. Ara per ara, aquests misteriosos senyals continuen sent un enigma que podria obrir noves vies en la comprensió de la física fonamental.
