Préstecs de l'ICF per a joves, la nova via per adquirir habitatge: com es poden demanar i requisits per obtindre'ls

La Generalitat de Catalunya posarà en marxa a partir del 30 de juny un nou programa de préstecs destinat a joves d'entre 18 i 35 anys que vulguin comprar el seu primer habitatge. Aquesta iniciativa, anomenada 'Préstecs Emancipació', permetrà als sol·licitants obtenir un finançament per part de l'Institut Català de Finances (ICF) equivalent al 20% del valor de l'immoble, amb un límit màxim de 50.000 euros. El 80% restant del cost de l'habitatge serà finançat per alguna de les vuit entitats bancàries adherides al programa. Aquest pla s'emmarca dins l'estratègia del Govern per facilitar l'accés a l'habitatge al jovent i ampliar el parc d'habitatges de protecció oficial a Catalunya.

Una característica destacada d'aquest programa és que els beneficiaris no pagaran interessos pel préstec del 20% i només hauran de retornar el capital després d'haver amortitzat la seva hipoteca principal, amb un període màxim de carència de 30 anys. A partir d'aquest moment, disposaran de cinc anys addicionals per completar la devolució. Cal remarcar que els habitatges adquirits mitjançant aquest sistema esdevindran automàticament de protecció oficial de manera permanent. El Govern català ha previst destinar un total de 500 milions d'euros a aquesta iniciativa fins al 2029, amb una inversió aproximada de 100 milions anuals, la qual cosa podria beneficiar fins a 2.000 joves cada any.

Per accedir a aquests préstecs, els sol·licitants hauran d'estar empadronats a Catalunya, acreditar que es tracta de la compra del seu primer habitatge i que aquest serà la seva residència habitual. A més, els ingressos bruts anuals dels residents no podran superar 6,5 vegades l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el que equival a 80.963,31 euros en el cas d'un únic comprador i 83.467,33 euros si són dos. Les sol·licituds es tramitaran a través del web de l'ICF i, un cop aprovades, els beneficiaris hauran de negociar les condicions del préstec hipotecari per al 80% restant amb qualsevol de les entitats participants: Arquia, Banc Sabadell, Bankinter, BBVA, Caixa Enginyers, CaixaGuissona, CaixaBank i imagin, LABORAL Kutxa i Bankinter.

Com funciona el programa 'Préstecs Emancipació' per a joves

Aquest programa de préstecs impulsat per la Generalitat de Catalunya representa una oportunitat significativa per al jovent que cerca accedir a un habitatge en propietat. L'operativa es basa en un model mixt de finançament on l'ICF aporta el 20% inicial —tradicionalment el més difícil d'aconseguir per als joves compradors— mentre que el 80% restant prové d'entitats financeres privades. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat durant la presentació que "aquesta mesura és un element de dinamisme econòmic i que dinamitza el mercat", posant l'accent en l'impacte positiu que pot tenir no només per als joves beneficiaris sinó per al conjunt del sector immobiliari.

Un aspecte rellevant d'aquesta iniciativa és que, en la concessió dels préstecs, no es prioritzarà simplement l'ordre d'arribada de les sol·licituds, sinó que es tindran en compte diversos factors com l'edat o el nivell d'ingressos dels sol·licitants. A més, la Generalitat es reserva el dret de no concedir el préstec si, després d'analitzar cada cas, determina que el sol·licitant no presenta la solvència necessària per garantir la devolució futura de l'import.

Per la seva banda, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha subratllat durant la presentació el caràcter "innovador" d'aquest producte financer, destacant que és "pioner" a tot l'Estat espanyol. Romero també ha expressat la seva satisfacció per la col·laboració amb les deu entitats bancàries que s'han adherit al programa, fet que facilita als joves beneficiaris la negociació del 80% restant de la hipoteca un cop rebuda l'aprovació de l'ICF per al 20% inicial.

Condicions especials per als habitatges adquirits amb aquests préstecs

Un dels aspectes més significatius d'aquest programa és la conversió permanent dels habitatges adquirits en pisos de protecció oficial. Això implica que, en cas que els propietaris decideixin vendre l'immoble en el futur, el preu de venda estarà regulat. Concretament, només podran vendre'l pel mateix preu de compra incrementat per l'IPC corresponent al període transcorregut i, addicionalment, podran sumar-hi el cost de les reformes realitzades, sempre que compleixin determinades condicions.

Pel que fa a les reformes, aquestes hauran d'haver-se efectuat durant els primers dos anys de propietat i superar els 15.000 euros per poder ser considerades en el càlcul del preu de venda. A més, s'estableix un topall màxim de 50.000 euros per a l'increment del preu derivat de les reformes, encara que el seu cost real sigui superior. Aquesta regulació pretén evitar l'especulació immobiliària alhora que permet als propietaris recuperar la seva inversió tant en la compra com en la millora de l'habitatge.

L'Institut Català de Finances serà l'organisme encarregat de gestionar aquests préstecs, mentre que els recursos econòmics provindran de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC). Paneque ha volgut deixar clar que els aproximadament 2.000 habitatges anuals que podrien incorporar-se al règim de protecció oficial gràcies a aquest programa seran addicionals als 50.000 HPO que el Govern ha promès crear fins al 2030, reforçant així el compromís de l'executiu català amb l'ampliació del parc públic d'habitatge.

Quines entitats financeres participen en el programa?

La col·laboració publicoprivada és un dels pilars fonamentals d'aquesta iniciativa. Per al funcionament òptim del programa, la Generalitat ha aconseguit la participació de deu entitats financeres que s'encarregaran de proporcionar el 80% del finançament necessari per a la compra dels habitatges. Aquestes entitats són: Arquia, Banc Sabadell, Bankinter, BBVA, Caixa Enginyers, CaixaGuissona, CaixaBank i imagin, LABORAL Kutxa i Bankinter.

Els joves que rebin l'aprovació de l'ICF per al préstec del 20% inicial podran escollir lliurement entre qualsevol d'aquestes entitats per negociar les condicions del préstec hipotecari principal. Això ofereix als beneficiaris un ventall d'opcions prou ampli per trobar les condicions que millor s'adaptin a les seves necessitats i capacitats financeres. Aquest model col·laboratiu permet maximitzar l'impacte dels recursos públics, ja que per cada euro que aporta la Generalitat, les entitats financeres n'aporten quatre més.

Qui pot beneficiar-se d'aquests préstecs?

Els criteris d'elegibilitat per accedir a aquests préstecs estan clarament definits per garantir que l'ajuda arriba a qui realment la necessita. Els sol·licitants han de ser persones d'entre 18 i 35 anys empadronades a Catalunya i han d'acreditar que es tracta de la compra del seu primer habitatge, el qual utilitzaran com a residència habitual. En el cas de parelles, cal tenir present que el préstec cobreix únicament el 20% del valor de l'habitatge i que els dos integrants no poden demanar un 20% cadascun.

Pel que fa als límits d'ingressos, s'estableix que els ingressos bruts anuals de les persones que residiran a l'habitatge no poden superar 6,5 vegades l'IRSC. Això es tradueix en un màxim de 80.963,31 euros anuals per a un únic comprador i 83.467,33 euros en cas de ser dos. Aquestes limitacions pretenen assegurar que els beneficiaris són joves amb capacitat econòmica suficient per assumir la hipoteca principal, però que necessiten un suport addicional per reunir l'entrada inicial.

Quins avantatges ofereix aquest programa respecte a altres ajudes a l'habitatge?

A diferència d'altres programes d'ajuda a l'habitatge, com poden ser les subvencions directes o les deduccions fiscals, aquest sistema de préstecs sense interessos presenta diversos avantatges significatius. En primer lloc, permet als joves accedir a un habitatge en propietat sense necessitat de disposar prèviament d'estalvis equivalents al 20% del valor de l'immoble, que habitualment constitueix una de les principals barreres d'entrada al mercat immobiliari.

En segon lloc, el fet que es tracti d'un préstec i no d'una subvenció a fons perdut implica que els recursos públics invertits retornaran a l'administració a llarg termini, permetent així la seva reutilització en futures polítiques d'habitatge. A més, la conversió permanent dels habitatges en pisos de protecció oficial contribueix a l'ampliació sostinguda del parc d'habitatge protegit a Catalunya, amb tots els beneficis socials que això comporta.

Finalment, cal destacar que aquest programa no només beneficia als joves que accedeixen directament als préstecs, sinó que també pot tenir un impacte positiu en el conjunt del mercat immobiliari, dinamitzant el sector de la construcció i la rehabilitació, i contribuint a moderar els preus dels habitatges a llarg termini gràcies a l'increment de l'oferta d'habitatge protegit.