Drucker, un dels pares de l’Ozempic: "La salut és molt més, no només quants quilos peses"

L’investigador canadenc Daniel Drucker, un dels creadors de medicaments revolucionaris com Ozempic i Wegovy, ha manifestat la seua preocupació per la creixent tendència a equiparar salut amb primesa. "La salut significa moltes més coses, no només quants quilos peses", va afirmar en una entrevista recent amb l’agència EFE, on va alertar sobre els perills d’aquesta vinculació, especialment entre la població jove.

Drucker, científic del Hospital Mont Sinaí de Toronto,és a Bilbao per rebre el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Biologia i Biomedicina, guardó que compartirà amb Joel Habener (Universitat de Harvard), Jens Juul Holst (Universitat de Copenhaguen) i Svetlana Mojsov (Universitat de Rockefeller). Els quatre investigadors han estat fonamentals en el desenvolupament d’una nova generació de fàrmacs que han revolucionat el tractament de la diabetis tipus 2 i l’obesitat, basats en el descobriment de la funció biològica de l’hormona GLP-1.

Aquesta hormona, produïda naturalment a l’intestí prim després de la ingestió d’aliments, juga un paper essencial tant en el manteniment dels nivells de glucosa com en la regulació de la gana, la qual cosa ha permès desenvolupar tractaments altament eficaços per a condicions metabòliques que afecten milions de persones a tot el món.

Quatre dècades d’investigació darrere d’una revolució mèdica

"Quan vaig començar era molt jove, tindria uns 28 anys. Porto estudiant aquesta hormona 40 anys i continuem aprenent coses noves tots els dies", explica Drucker, que confessa que ni ell ni els seus col·legues no podien imaginar l’impacte que tindrien els seus descobriments. "Realment ha estat una història fantàstica", reconeix el científic canadenc.

El jurat dels Premis Fundació BBVA no dubta en qualificar aquests avenços com una autèntica revolució farmacològica, una valoració que Drucker comparteix plenament. Quan va començar la seua carrera, amb prou feines existien 4 o 5 medicaments que podien produir una modesta reducció de pes d’aproximadament un 5%. En contrast, els nous fàrmacs basats en GLP-1 aconsegueixen una pèrdua de pes sense precedents i, a més, ajuden a reduir el risc de complicacions greus associades a l’obesitat i la diabetis, com atacs cardíacs o malaltia renal.

Preocupació per la banalització del tractament

Malgrat l’èxit d’aquests medicaments, Drucker manté una postura cautelosa respecte al seu ús. "No només celebro l’èxit de GLP-1, sinó que em preocupa el que pot anar malament, per això hem de tenir molta cautela en dolent representar la salut en forma d’una persona prima com el nostre objectiu últim", adverteix l’investigador.

El científic es defineix com un metge conservador que basa les seues decisions en els beneficis demostrats en grans assajos clínics. Per això, expressa el seu desacord amb l’ús d’aquests fàrmacs per a finalitats purament estètiques: "No hi ha proves clíniques, dades, per donar suport a aquelles persones que, per exemple, diuen tenir un casament en dos mesos i volen perdre set quilos". I afegeix amb contundència: "Com a científic conservador dono prioritat a la utilització del fàrmac on s’han demostrat els beneficis per a malalties serioses".

Noves fronteres: del tractament metabòlic a les malalties neurodegeneratives

Els descobriments realitzats per Drucker i els seus col·legues han obert un prometedor camp d’investigació que va més enllà de la diabetis i l’obesitat. Actualment, s’està avaluant el potencial dels medicaments anàlegs al GLP-1 per al tractament de trastorns neurològics i addiccions.

Una de les propietats més interessants descobertes en aquests fàrmacs és el seu potent efecte antiinflamatori, la qual cosa podria convertir-los en aliats valuosos contra malalties neurodegeneratives. L’equip de Drucker està investigant a fons aquests mecanismes per determinar si podrien ser eficaços en la reducció de la inflamació cerebral i, per tant, en el tractament de l’alzheimer i el parkinson.

"Hi ha mitja dotzena de mecanismes, més o menys, que permeten que GLP-1 millori la salut del cervell," explica Drucker, encara que matisa que encara és prematur afirmar la seua utilitat per a persones amb malalties neurodegeneratives. En el cas del parkinson, s’han realitzat cinc assajos clínics amb resultats mixtos: tres van mostrar beneficis i dos no. Per a l’alzheimer, hi ha actualment dos grans assajos en marxa que inclouen més de 3.000 participants, els resultats dels quals podrien estar disponibles en aproximadament sis mesos.

El repte de l’accessibilitat global

Un dels desafiaments actuals més grans és aconseguir que aquests avançats medicaments arribin als països en desenvolupament. "Si volem millorar la salut global cal pensar d’una manera diferent, com el VIH en el seu dia o l’hepatitis", assenyala Drucker.

L’impacte potencial d’aquests fàrmacs en regions com l’Àfrica o el sud global podria ser extraordinari: "Hi ha moltes persones que han fet càlculs i han dit que si s’introdueixen al sud i en parts de l’Àfrica es podrien salvar més d’un milió de vides a l’any". Per aconseguir-ho, el científic considera imprescindible la col·laboració entre l’Organització Mundial de la Salut, fundacions filantròpiques i governs.

Drucker, també guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 2024, es mostra optimista encara que reconeix que no serà una tasca senzilla.

Què és l’hormona GLP-1 i com funciona?

L’hormona GLP-1 (pèptid similar al glucagó tipus 1) és una proteïna produïda per l’intestí prim quan ingerim aliments. El seu descobriment i la comprensió del seu funcionament han estat fonamentals per desenvolupar els nous tractaments contra la diabetis tipus 2 i l’obesitat.

Aquesta hormona actua principalment de dos formes: estimula la producció d’insulina pel pàncrees quan els nivells de glucosa són elevats i redueix la sensació de gana en actuar sobre el cervell. Aquests efectes la converteixen en un objectiu terapèutic ideal per tractar malalties metabòliques.

Els medicaments com Ozempic o Wegovy són anàlegs de GLP-1, és a dir, molècules dissenyades per imitar l’acció d’aquesta hormona natural però amb una durada més gran en l’organisme. En administrar-se, aconsegueixen regular els nivells de sucre en sang i reduir la gana de forma efectiva i sostinguda.

Per què ha generat tant enrenou l’ús d’Ozempic?

L’èxit d’Ozempic i altres medicaments similars ha transcendit l’àmbit mèdic per convertir-se en un fenomen social. La seua capacitat per produir una significativa pèrdua de pes ha provocat que moltes persones busquin accedir a aquests fàrmacs amb finalitats purament estètics, malgrat que estan dissenyats per tractar condicions mèdiques específiques.

Aquesta tendència ha generat controvèrsia en la comunitat mèdica i ha portat científics com Drucker a expressar la seua preocupació per la banalització de tractaments que s’haurien de reservar per a pacients amb necessitats metgesses reals. A més, en alguns països s’han reportat problemes de proveïment que han afectat pacients diabètics que realment necessiten aquests medicaments.