Hisenda reclama a dos germans de Bellpuig una multa del seu pare mort

L’Audiència Nacional ha impedit la pretensió de l’Agència Tributària d’endossar a dos germans de Bellpuig la multa de més de 150.000 euros que havia intentat imposar, sense èxit, al seu pare. Aquest la va recórrer als tribunals i va morir abans que la sanció adquirís fermesa. El fisc la volia cobrar ara als fills.

La Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional ha curtcircuitat les pretensions de l’Agència Tributària per endossar a dos germans de Bellpuig (Urgell) una multa de més de 150.000 euros que la Inspecció havia imposat al seu pare per una infracció en matèria d’impostos relacionada amb una venda de terres.

El plet s’ha prolongat durant més d’un lustre malgrat que aquesta sanció mai no va arribar a ser ferma, ja que va ser recorreguda i el destinatari va morir abans que els tribunals es pronunciessin sobre la seua legalitat, i malgrat que el Tribunal Suprem té establert des de ja fa més de cinc anys que “la mort del subjecte infractor” comporta “l’extinció de la sanció per ministeri de la llei”.

L’Agència Tributària va mantenir el litigi durant aquells cinc anys, en aquest cas per delegació del seu TEAC (Tribunal Econòmic Administratiu Central), i l’Advocacia de l’Estat va fer el mateix en un informe emès tres setmanes després que el Suprem establís una jurisprudència que, d’altra banda, sembla de sentit comú: s’hereten els béns i drets i també els deutes, però no les sancions pendents de compliment de qui mor.

En qualsevol cas, i encara que el mateix ministeri d’Hisenda, del qual depenen orgànicament tant l’Agència Tributària com el TEAC, exposi al seu web que “la no-transmissió als successors de persones físiques de les sancions impedeix d’exigir a l’hereu i/o legatari (...) el pagament de la sanció”, la sentència de l’Audiència Nacional és susceptible de ser recorreguda davant del Suprem. Encara que, d’altra banda, això exposa el fisc en cas de no prosperar el seu recurs a una condemna en costes de més de 50.000 euros (fins a 177.000 amb la nova normativa, que no seria aplicable).

Una altra sanció

Els hereus s’han deslliurat d’una factura d’aquesta quantia perquè l’Audiència Nacional ha anul·lat la sanció. El tribunal sí que ha dictaminat que va existir la infracció tributària que la va originar, la qual han de saldar.

La història arranca l’abril del 2007, quan un agricultor de Bellpuig ven per 1,83 milions d’euros una finca de gairebé nou hectàrees (87.160 m2) a la partida Caldés. Després, en declarar l’IRPF es va aplicar dos beneficis tributaris: un coeficient d’abatiment per rebaixar la factura argumentant que no eren unes terres afectes a la seua activitat com a agricultor per tenir-les arrendades i un fraccionament del pagament de l’impost al·legant que no havia cobrat tot el preu en aquest exercici.

Tanmateix, ni l’Agència Tributària primer, ni el TEAC després ni l’Audiència Nacional més tard van avalar aquesta tesi.

Els arguments

Els tres organismes conclouen que aquestes terres no estaven arrendades, ja que el seu propietari cobrava els ajuts de la PAC que hi anaven vinculats, contractava assegurances agràries a través d’una cooperativa i venia cereals i fruites pel que sembla procedents de la finca. I del contracte que es va presentar per avalar aquesta tesi resultaria “en definitiva un pagament de 128,08 euros, la qual cosa resulta desproporcionadament baixa”. I, pel que fa als terminis, va cobrar al notari 366.411 € en un xec i 1,46 milions a dos pagarés que vencien a un any.

Aquestes dos dades van portar la Inspecció a imposar-li una multa de 158.761,62 euros, que és la meitat del que Hisenda considera que li va escamotejar i que, ara per ara, no cobrarà.

L’Audiència Nacional assenyala que la mateixa llei general tributària ja estableix que les sancions s’extingeixen amb la mort del “subjecte infractor” i/o la “mort dels obligats a satisfer-les”.

El preu de la terra es multiplica per mil en 40 anys

El preu de les terres per la venda de les quals es va activar el procediment sancionador que finalment ha curtcircuitat l’Audiència Nacional es va multiplicar gairebé per mil en tot just quatre dècades. Segons les dades que recull la sentència, l’anterior propietari de les parcel·les, l’agricultor de Bellpuig que les va vendre l’abril del 2007 per 1,83 milions d’euros, les havia rebut en herència el maig del 1966 amb una valoració d’1.953,29, l’equivalent a 325.000 pessetes, segons assenyala l’escriptura d’aquest llegat. Segons aquestes xifres, les 8,7 hectàrees de camps van passar en aquelles quatre dècades de tenir un preu arrodonit de 225 euros per unitat a un altre de 210.598, una evolució que sembla desmesurada malgrat el constant procés d’encariment del qual aquest actiu és objecte en els últims anys. No obstant, aquestes terres, antics secans de l’Urgell que posteriorment van ser transformats en regadiu gràcies a l’entrada en servei del canal d’Urgell, van ser objecte de la posterior tecnificació del reg, una cosa que en va tirar a l’alça de les valoracions d’una manera notable. Des de l’any 2007, la documentació de la PAC (Política Agrària Comuna) assenyala aquestes terres com a “camps de regadiu o herbàcies en regadiu” en el cas de dos de les subparcel·les i com a “camps secà o herbàcies en secà en un altre”. També assenyala que pràcticament no han deixat de ser conreades des del 1990, amb independència que ja haguessin estat treballades anteriorment.

L’herència ja és la principal causa de traspàs de camps a Lleida

La meitat de les finques rústiques que canvien d’amo a Lleida ho fan per herència, la freqüència de les quals supera el de la compravenda. Així, de les 9.181 propietats agràries traspassades el 2024, un total de 4.526 (49,29%) van ser objecte de llegat, mentre que les transaccions a canvi de diners es van quedar en 2.942 (32%). Altres formats com la permuta, l’expropiació o l’embargament són fins i tot menys habituals. Les dades són similars per als últims exercicis: 6.087 propietats llegades de 10.570 traspassos el 2023 (i 3.110 compravendes) o 5.419 d’11.641 l’any anterior (i 2.797 transaccions). Aquests elevats volum i percentatge d’herències de sòl estan generant més vendes i arrendaments, que afavoreixen tant el procés de creixement de les explotacions dels agricultors professionals com l’acaparament de terres per part de les corporacions que operen al sector. L’herència és molt menys freqüent en els habitatges (1.445 de 8.779 l’any passat, 1.496 de 7.498 l’anterior), àmbit en el qual es queden molt per sota de les compravendes (5.911 i 4.993, respectivament, en aquells anys). La tramitació d’herències s’ha disparat des de la pandèmia i acumula cinc anys per sobre de 4.000.