Tècniques variables de recuperació després d’un ictus
Investigació liderada per la UdL i l’IRBLleida . S’adapta una combinació de tècniques a les necessitats del pacient
Imatge d’una de les tècniques de fisioteràpia utilitzades. - IRB LLEIDA
Un nou estudi fet entre 118 fisioterapeutes de tot Catalunya posa de manifest que no existeix un únic model de fisioteràpia “convencional” per a la rehabilitació d’ictus. Malgrat l’existència de guies clíniques internacionals, cada professional adapta una combinació de tècniques a les necessitats del pacient i a la fase de recuperació. La investigació, liderada des de Lleida, s’ha publicat recentment a la Revista de Neurología.
L’estudi impulsat per l’equip d’investigadores del departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida (UdL) i el grup d’investigació GRECS de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha analitzat com s’aborda la rehabilitació de l’ictus al territori. Els resultats indiquen que el 57,6% dels professionals no segueixen un mètode en concret sinó que utilitzen una combinació de mètodes ajustant-los segons la persona i el moment del procés de recuperació.
Les tècniques més utilitzades inclouen els exercicis orientats en tasques concretes, l’entrenament de l’equilibri o l’entrenament de força, entre d’altres. En canvi, tècniques com la musicoteràpia, el mindfulness o les tecnologies avançades s’utilitzen molt menys, sovint per limitacions d’accés o manca de formació específica.
