El mapa d’Espanya amb el poble més bonic de cada província el 2025, segons la revista 'Viajar'

La revista especialitzada Viajar ha presentat el seu esperat rànquing anual dels pobles més bonics d’Espanya per a 2025, una selecció que inclou 52 destinacions imprescindibles, un per cada província espanyola. Aquesta guia s’ha convertit en referència obligada per a viatgers que busquen descobrir l’autenticitat de l’Espanya rural, aquests llocs on "les portes es continuen deixant obertes" i on perviu l’essència de les tradicions locals.

"Són la primera casa de molts i el refugi somiat de tants d’altres", descriu la publicació en presentar aquesta selecció que recorre la geografia espanyola de nord a sud. Els criteris de selecció han tingut en compte tant la bellesa paisatgística com les iniciatives turístiques innovadores i la capacitat d’aquests municipis per mantenir viva la seua identitat cultural en temps de despoblació rural.

Des dels penya-segats del nord fins els pobles blancs del sud, passant per localitats de muntanya, costa o interior, el mapa dibuixa un recorregut per la diversitat patrimonial espanyola a través de localitats que conserven la seua arquitectura tradicional, carrers empedrats i un ritme de vida que contrasta amb el de les grans urbs.

Els imprescindibles d’Andalusia: blanc, llum i tradició

Andalusia mostra la seua diversitat amb vuit propostes que van des de la costa fins la serra. Mojácar (Almeria) encapçala la llista amb el seu conjunt blanc enfilat a dalt, els seus carrerons moriscos i les seues platges mediterrànies. El segueix Vejer de la Frontera (Cadis), un laberint de patis florits i muralles àrabs davant l’Atlàntic.

A l’interior destaca Zuheros (Còrdova), un poble penjat entre muntanyes i oliverars amb vistes impressionants al Parc de les Serres Subbètiques, mentre que Alcalá la Real (Jaén) sorprèn amb la seua imponent Fortalesa de la Mancha. Frigiliana (Màlaga) manté l’encant morisc amb el seu centre històric, considerat un dels més bonics d’Espanya.

La Sierra Nevada acull a Pampaneira (Granada), amb tot just 300 habitants però una arquitectura alpujarreña única. Per la seua part, Almonaster la Real (Huelva) destaca per allotjar una de les mesquites andalusines més ben conservades d’Espanya. La llista andalusa es completa amb Osuna (Sevilla), famosa per ser escenari de "Joc de Trons" i pel seu carrer San Pedro, considerada una de les més boniques d’Europa.

L’Espanya del nord: entre mar i muntanya

El nord peninsular apareix representat per algunes de les seues localitats més emblemàtiques. Cudillero (Astúries) destaca amb les seues cases de colors esglaonades cap al port, mentre que Santillana del Mar (Cantàbria), coneguda com "el poble de les tres mentides", sorprèn amb el seu conjunt monumental perfectament conservat.

A Galícia, cada província aporta una joia diferent: Monforte de Lemos (Lugo) al cor de la Ribeira Sacra; Ribadavia (Ourense) amb la seua herència jueva i vitivinícola; Betanzos (A Coruña) amb les seues cases abalconades i la seua famosa truita; i Vilanova de Arousa (Pontevedra), bressol de Vall-Inclán.

El País Basc està representat per Laguardia (Àlaba), emmurallada entre vinyes; Zarautz (Guipúscoa), paradís surfista amb platges espectaculars; i Lekeitio (Biscaia), amb el seu port pesquer i la peculiar illa de San Nicolás accessible a peu durant la marea baixa.

L’Espanya interior: castells, història i naturalesa

Castella i Lleó destaca amb nou propostes que combinen patrimoni i historia. Entre elles sobresurten Frías (Burgos), el municipi més petit d’Espanya amb títol de ciutat; Mogarraz (Salamanca), conegut pels retrats dels seus veïns a les façanes; i Fermoselle (Zamora), el "Balcó del Duero" amb impressionants vistes sobre els Arribes.

Castella-la Manxa aporta cinc joies: Alcalá del Xúquer (Albacete), tallat a les parets d’una gorja; Almagro (Ciudad Real), amb el seu únic Corral de Comèdies del segle XVII; Alarcón (Conca), fortificat sobre un meandre; Sigüenza (Guadalajara), amb la seua imponent catedral romanicogòtica; i Consuegra (Toledo), amb els seus icònics molins i castell medieval.

Aragó presenta tres propostes de gran valor: Alquézar (Osca), al cor del Parc Natural de la Serra i Gorges de Guara; Vall-de-roures (Terol), conegut com la "Toscana espanyola"; i Anento (Saragossa), amb el seu singular Brollador de l’Aguallueve.

L’Espanya mediterrània
​

La costa mediterrània està representada per destinacions de gran bellesa com Guadalest (Alacant), sortit a l’abisme des del seu castell roquer; Morella (Castelló), emmurallada a 1.000 metres d’altitud; i Chulilla (València), amb els seus impressionants ponts penjants sobre la Gorja del Túria.

Catalunya aporta quatre localitats de gran atractiu: Rupit i Pruït (Barcelona), amb el seu pont penjant i cases de pedra; Cadaqués (Girona), el poble blanc que va enamorar Dalí; Bagergue (Lleida), a 1.400 metres a la Vall d’Aran; i Miravet (Tarragona), amb les seues cases escalonades sobre el riu Ebre.

Balears està representada per Valldemossa (Mallorca), refugi de Chopin i George Sand a la Serra de Tramuntana, mentre que Canàries destaca amb Teror (Las Palmas) i Taganana (Santa Cruz de Tenerife), aquest últim ubicat a l’espectacular Parc Rural d’Anaga.

Què fa que un poble sigui considerat entre els més bonics d’Espanya?

Els criteris per seleccionar aquests 52 pobles combinen diversos factors que van més enllà de la mera estètica. En primer lloc, es valora la conservació del patrimoni arquitectònic, tant monumental com d’arquitectura popular. També resulta fonamental la integració en el paisatge, ja sigui costaner, muntanyós o d’interior.

Un altre aspecte important és el manteniment de tradicions i oficis artesanals que donen personalitat a cada localitat, així com l’autenticitat en l’experiència que ofereixen al visitant. Les iniciatives per combatre la despoblació i generar activitat econòmica sostenible també han estat considerades en aquesta selecció.

Finalment, la revista ha valorat les propostes gastronòmiques que rescaten sabors tradicionals i els esdeveniments culturals que mantenen viu l’esperit de cada lloc, des de festes patronals fins festivals temàtics.