Detecten més de 30 agents patògens a la zona de València afectada per la DANA del 29 d’octubre

Les conseqüències sanitàries de la catastròfica DANA que va caure sobre València a l’octubre de 2024 continuen revelant-se. Un exhaustiu estudi científic de la Universitat de València (UV) ha identificat una trentena d’agents infecciosos potencialment patògens per als humans a les zones afectades per les inundacions. Entre els microorganismes detectats es troben virus, bacteris, protozous paràsits i amebes oportunistes, a més de vectors transmissors com mosquits, flebotomins i mol·luscos.

L’anàlisi, publicada a la prestigiosa revista One Health, revela que aquests patògens presenten diferents tipus de transmissió i vies d’infecció, des de la directa fins la zoonòtica, i des de l’oral fins la transcutània a través de ferides. Una dada especialment preocupant és l’elevat nivell de contaminació fecal detectat, procedent tant d’humans com d’animals, incloent possibles reservoris en ovelles, cabres, porcs, èquids, gossos i gats, segons ha explicat Santiago Mas-Coma, catedràtic de Parasitologia, durant una roda de premsa.

Els investigadors han manifestat la seua sorpresa davant de la riquesa qualitativa d’agents infecciosos trobats en tan poc temps, i adverteixen que els riscos potencials d’infeccions individuals o brots epidèmics podrien manifestar-se a llarg termini, per la qual cosa continuaran analitzant mostres a la zona durant els pròxims dos o tres anys. Els resultats obtinguts serviran per facilitar les tasques de diagnòstic en hospitals i millorar tant infraestructures com protocols de prevenció sanitària.

Impacte sanitari després de les inundacions

La catedràtica María Dolores Bargues, especialista de l’àrea de Parasitologia, ha destacat el sorprenent de la diversitat d’agents infecciosos trobats: "Trobar-ne tants no ens ho imaginàvem", i ha afegit que en els posteriors mostrejos probablement n’apareixeran molts més. Una dada alarmant és que en tot just tres setmanes després de la DANA, a causa de l’alta humitat, van ser capturats més de 3.500 mosquits en només quatre trampes col·locades en diferents àrees afectades.

Entre les troballes més rellevants destaca el bacteri Escherichia coli (E. coli) com l’agent infecciós més abundant en les zones analitzades. Els investigadors també han constatat que les concentracions de patògens són significativament més grans als llots que a les aigües de la inundació, la qual cosa suposa un risc addicional durant les tasques de neteja i reconstrucció que continuen realitzant-se a la regió valenciana.

L’impacte en la població d’edat avançada ha estat particularment sever, segons ha assenyalat la catedràtica de Fisiología Consuelo Borrás. "Les repercussions d’aquesta catàstrofe en les persones grans han estat enormes" a tots els nivells, especialment considerant que moltes d’elles residien en plantes baixes, les més afectades per la riuada. Com a part d’aquesta iniciativa, la UV també està duent a terme un estudi experimental per analitzar com els agents patògens detectats poden afectar específicament aquest sector vulnerable de la població.

Testimonis i recomanacions sanitàries

Durant la presentació de l’estudi, dos dones residents en zones afectades per la DANA han relatat casos de problemes de salut que estan experimentant els veïns, incloent vòmits, diarrea i infeccions a la zona vaginal en dones. Davant d’aquestes situacions, el catedràtic Mas-Coma ha expressat la seua esperança que aquest estudi "posi sobre avís als centres assistencials" perquè estiguin preparats davant de la possible aparició de casos relacionats amb els patògens detectats.

L’expert ha posat especial èmfasi en la importància de rehabilitar urgentment la xarxa de clavegueram a les zones afectades, assenyalant que molts dels fongs detectats "poden desaparèixer si hi ha una xarxa que funcioni". Ha qualificat com a "més urgència" la necessitat de comptar amb un sistema de clavegueram eficient, especialment considerant que moltes de les infraestructures existents són molt antigues i van quedar greument danyades després de les inundacions.

Col·laboració científica i institucional davant l’amenaça sanitària

Aquesta investigació ha estat possible gràcies a un esforç col·laboratiu liderat per la Unitat de Parasitologia Sanitària de la UV, que ha comptat amb la participació de l’Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de les Canàries, de la Universitat de La Laguna i del grup MiniAging de l’Institut de Investigación Sanitaria Incliva. El finançament ha procedit de diverses fonts, incloent la mateixa UV, la xarxa CIBER de Malalties Infeccioses del Ministeri de Sanitat, un Projecte Prometeo de la Generalitat Valenciana, així com fons europeus del programa de Acciones Marie Curie de la Comissió Europea i del Cabildo insular de Tenerife.

L’estudi representa un exemple de com la ciència pot contribuir a la gestió dels efectes a mitjà i llarg termini dels desastres naturals, proporcionant informació crucial per prevenir possibles crisis sanitàries secundàries a la catàstrofe inicial. Els resultats obtinguts serviran de guia tant per a les autoritats sanitàries com per als professionals mèdics que atenen la població afectada.