La Justícia de la UE ho confirma: la melamina és perillosa per a la salut

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha ratificat aquest dimecres la consideració de la melamina com una substància "extremadament preocupant" a causa dels seus potencials efectes nocius per a la salut humana i el medi ambient. Aquesta decisió judicial recolza l’avaluació realitzada per l’Agència Europea de Substàncies i Barreges Químiques (ECHA) el desembre de 2022, quan va catalogar aquest compost químic entre els que poden provocar conseqüències greus en organismes vius i ecosistemes.

La controvèrsia es va originar fa més de dos anys, quan l’agència europea, amb el suport unànime dels 27 Estats membres, va identificar la melamina com una substància que requeria un control especial a causa de les seues característiques. Davant d’aquesta classificació, diverses empreses de cinc països van presentar recursos judicials per impugnar la decisió, argumentant diversos fallos procedimentals i d’avaluació científica. Tanmateix, l’Alt Tribunal europeu ha desestimat aquestes reclamacions, encara que el seu fallo actual correspon a una primera instància i les companyies afectades encara poden presentar recurs.

En la seua sentència, el TGUE destaca específicament que la LLANÇA va actuar correctament en avaluar les propietats ambientals del compost. El tribunal considera que factors com la persistència, mobilitat i capacitat de transport a llargues distàncies són elements vàlids per determinar si una substància pot causar efectes greus. Respecte a les queixes de les empreses sobre no haver estat escoltades durant el procés, el tribunal ha estat taxatiu en assenyalar que el reglament REACH, que regula aquestes substàncies, no garanteix un dret específic a audiència, limitant-se a establir una consulta pública on qualsevol part pot presentar observacions.

Què és la melamina i per què preocupa les autoritats sanitàries?

La melamina és un compost orgànic àmpliament utilitzat en la fabricació de nombrosos productes quotidians. Aquest compost químic, la fórmula molecular del qual és C₃H₆N₆, es fa servir principalment a la producció de plàstics, adhesius, laminats, pintures i revestiments. La seua popularitat en la indústria es deu a les seues propietats de resistència a la calor i durabilitat, característiques que l’han convertit en un component habitual en estris de cuina, vaixelles i altres productes de consum.

Tanmateix, la melamina va saltar a l’opinió pública mundial el 2008, quan es va descobrir el seu ús fraudulent com a adulterador en productes lactis a la Xina, provocant una crisi sanitària que va afectar milers de nadons. L’addició il·legal d’aquest compost tenia per objectiu augmentar artificialment el contingut aparent de proteïnes en la llet, però va causar greus problemes renals en els consumidors. Des d’aleshores, les autoritats sanitàries internacionals han mantingut una vigilància especial sobre aquest compost.

Els estudis científics realitzats en l’última dècada han anat acumulant evidències sobre els efectes perjudicials de la melamina en organismes vius. Entre les principals preocupacions destaca la seua capacitat per persistir en el medi ambient durant llargs períodes, la seua mobilitat a través de diferents ecosistemes i el seu potencial per bioacumular-se a la cadena alimentària. A més, investigacions toxicològiques han documentat danys renals, alteracions en el sistema reproductiu i efectes carcinogènics en exposicions prolongades.

Implicacions per a la indústria europea després de la sentència

La confirmació judicial de la classificació de la melamina com a substància "extremadament preocupant" tindrà importants repercussions per a nombrosos sectors industrials a Europa. Les empreses que utilitzen aquest compost en els seus processos productius s’hauran d’adaptar a regulacions més estrictes sobre el seu maneig, emmagatzemament i disposició final. Aquesta nova situació regulatòria podria incrementar els costos operatius i obligar a buscar alternatives més segures, el que explica la ferma oposició de les companyies afectades.

El reglament REACH estableix un marc progressivament més restrictiu per a les substàncies classificades com a preocupants. Entre les obligacions que hauran d’assumir els fabricants i importadors destaquen els requisits addicionals d’informació sobre riscos, la implementació de mesures de gestió específiques i, en casos extrems, la possible necessitat de sol·licitar autoritzacions especials per continuar utilitzant el compost. A més, els productes que continguin melamina podrien estar subjectes a obligacions d’etiquetatge que informin els consumidors sobre els seus riscos potencials.

Per als sectors més dependents d’aquest compost, com el de la construcció, mobiliari i estris domèstics, la sentència suposa un desafiament significatiu que podria accelerar la recerca de materials alternatius amb menor impacte ambiental i sanitari. Diverses organitzacions empresarials europees ja han expressat la seua preocupació per l’impacte econòmic d’aquestes restriccions, encara que reconeixen la necessitat de garantir la seguretat de consumidors i treballadors.

El paper de la ECHA en la protecció de la salut pública europea

L’Agència Europea de Substàncies i Barreges Químiques, establerta el 2007 amb seu a Hèlsinki, exerceix un paper fonamental en la identificació i control de compostos potencialment perillosos al mercat europeu. El seu treball d’avaluació científica serveix com a base per a les decisions regulatòries que afecten a tota la Unió Europea, establint un equilibri entre la protecció de la salut pública i el desenvolupament econòmic sostenible.

En el cas de la melamina, la ECHA ha desenvolupat un exhaustiu procés d’avaluació que ha inclòs l’anàlisi de múltiples estudis científics, consultes amb experts independents i consideració de les observacions presentades per la indústria. Aquest enfocament metodològic, recolzat ara pel Tribunal General, demostra la solidesa del sistema europeu de vigilància química, considerat un dels més avançats del món.

El procés per classificar una substància com a "extremadament preocupant" requereix evidència científica contundent i el suport dels Estats membres. En el cas de la melamina, la unanimitat assolida el 2022 reflectia un consens científic sobre els riscos associats a aquest compost. La sentència del TGUE reforça l’autoritat de la LLANÇA i estableix un precedent important per a futurs casos similars, consolidant la posició d’Europa com a líder global en la regulació de substàncies químiques.

Quines alternatives existeixen a la melamina?

Davant de les creixents restriccions sobre la melamina, diverses indústries estan explorant materials alternatius que ofereixin propietats similars amb menor impacte ambiental i sanitari. Entre les opcions més prometedores es troben els bioplàstics derivats de fonts renovables com el midó de panís, la cel·lulosa o l’àcid polilàctic (PLA), que presenten característiques de resistència comparables, però amb més biodegradabilitat.

Per a aplicacions específiques on es requereix resistència a la calor, alguns fabricants estan desenvolupant compostos basats en silicats naturals modificats o resines termoenduribles d’origen vegetal. Aquestes alternatives, encara que encara més costoses que els productes tradicionals basats en melamina, estan guanyant acceptació al mercat a causa de la seua menor empremta ecològica i a la creixent demanda de productes més segurs per part dels consumidors.

La investigació a nous materials s’ha intensificat en els últims anys, impulsada tant per les preocupacions sanitàries com pels objectius europeus d’economia circular. Universitats i centres tecnològics de tot Europa estan col·laborant amb la indústria per desenvolupar solucions innovadores que permetin mantenir les prestacions tècniques necessàries mentre es redueixen els riscos associats. Aquest esforç investigador podria transformar significativament diversos sectors industrials en la pròxima dècada.