El Meteocat ho explica: Per què la pedra cada vegada és més gran?

El canvi climàtic està provocant un augment significatiu en la mida de la pedra que cau sobre Catalunya, segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) després de detectar un increment d’aquest fenomen durant el mes de juny passat i principis de juliol de 2025.

Les elevades temperatures a la superfície terrestre i l’escalfament del mar Mediterrani estan creant les condicions ideals per a la formació de pedres de granís de mida "considerable", un fenomen que preocupa cada vegada més meteoròlegs i ciutadans.

Davant d’aquesta situació, el Meteocat ha engegat, per setè any consecutiu, la campanya 'meteocatpedra', una iniciativa ciutadana que busca recopilar fotografies de granís de gran mida (superior a 2-5 centímetres) per al seu estudi. A més, l’entitat ha fet una crida especial per a aquells casos excepcionals en els quals les pedres superin els 7 centímetres, sol·licitant a la població que les conservi al congelador perquè un equip tècnic pugui recollir-les i analitzar-les posteriorment.

L’organisme meteorològic català reconeix les dificultats que existeixen per predir amb exactitud aquests episodis de temps violent. Des de la detecció de les primeres descàrregues elèctriques fins la caiguda efectiva del granís poden transcórrer des de tot just uns segons fins a dos hores, el que complica enormement l’emissió d’alertes preventives amb prou antelació. Per aquesta raó, l’estudi del granís en curs, juntament amb la informació recollida a través de la campanya 'meteocatpedra', pretén millorar la precisió dels sistemes de predicció actuals.

Per què el granís és cada vegada més gran?

Els experts assenyalen diversos factors que expliquen l’augment en la mida de la pedra durant els últims anys. El principal responsable sembla ser l’escalfament global i els seus efectes sobre els patrons meteorològics. Segons diversos estudis científics, encara que el nombre total de tempestes de granís podria reduir-se en el futur, la intensitat de les mateixes està augmentant significativament.

Una de les claus d’aquest fenomen resideix en la concentració d’humitat més gran a l’atmosfera. L’aire més càlid té capacitat per retenir més quantitats de vapor d’aigua, la qual cosa proporciona més "combustible" a les tempestes. El professor Victor Gensini, de la Universitat del Nord d’Illinois, explica que aquesta humitat genera corrents ascendents més potents (conegudes com updrafts) que mantenen els nuclis de granís suspesos durant més temps en capes atmosfèriques amb temperatures baix zero, permetent que creixin fins assolir diàmetres similars als d’una pilota de golf o fins i tot de beisbol.

Un altre factor determinant és l’elevació del nivell de fusió en l’atmosfera a causa de l’escalfament global. Aquest fenomen provoca que els granisos petits es fonguin abans d’arribar a terra, mentre que els de més mida cauen amb tanta velocitat que travessen les capes càlides sense prou temps per fondre’s per complet. Això explica per què, encara que hi pot haver menys episodis de granís, els que es produeixen són més severs i amb pedres de més calibre.

Impacte econòmic i mesures d’adaptació

Les conseqüències econòmiques d’aquest fenomen són considerables. Als Estats Units, les pèrdues assegurades per danys relacionats amb el granís oscil·len entre 20.000 i 35.000 milions de dòlars anuals, segons dades recollides per The Wall Street Journal. A Europa, la situació no és menys preocupant, amb registres de granisos de fins 10 centímetres en països com Itàlia i Alemanya.

Espanya no és aliena a aquesta problemàtica. En els últims anys, diverses zones del país han patit tempestes amb pedres que han superat els 12 centímetres, causant importants destrosses en cultius, vehicles i infraestructures. Davant d’aquest panorama, científics i companyies asseguradores reclamen millores en els sistemes de predicció i l’adopció d’infraestructures més resistents, com sostres reforçats a les zones més propenses a patir aquests fenòmens.

La campanya 'meteocatpedra' com a eina científica

La iniciativa del Meteocat representa un exemple de ciència ciutadana aplicada a la meteorologia. A través de la participació popular, els meteoròlegs poden obtenir dades valuoses sobre la distribució i característiques del granís en diferents zones geogràfiques, informació que resultaria impossible recopilar únicament amb mitjans tècnics.

Aquesta campanya, que compleix ja el seu setè any, ha permès crear un registre històric dels episodis més significatius i analitzar la seua evolució al llarg del temps. Els resultats obtinguts no només serveixen per millorar les prediccions a curt termini, sinó també per desenvolupar models climàtics més precisos que ajudin a comprendre com afectarà el canvi climàtic a la freqüència i intensitat d’aquests fenòmens en el futur.

Com es formen les pedres de granís de gran mida?

El procés de formació del granís comença quan petites partícules de gel són arrossegades per corrents ascendents dins de núvols de tempesta. Allà, gotes d’aigua superfredes es congelen al contacte amb aquests nuclis inicials, augmentant progressivament la seua mida. Segons estudis de la NOAA, un corrent ascendent de 103 km/h és suficient per mantenir suspesos granisos de la mida d’una pilota de golf, mentre que velocitats un 27% superiors permeten la formació de pedres comparables a pilotes de beisbol.

Les temperatures elevades a la superfície terrestre afavoreixen la formació de núvols convectius més potents, mentre que l’escalfament del mar proporciona el vapor d’aigua necessari per alimentar aquestes estructures. A Catalunya, la proximitat de la Mediterrània crea condicions especialment propícies per al desenvolupament de tempestes severes durant els mesos estivals, quan el contrast tèrmic entre l’aire càlid superficial i les capes més fredes de l’atmosfera és més acusat.

Què han de fer els ciutadans davant d’una tempesta de granís?

Els meteoròlegs recomanen extremar les precaucions davant de la previsió de tempestes severes. És aconsellable protegir vehicles en garatges o zones cobertes, assegurar objectes que puguin ser desplaçats pel vent i evitar activitats a l’aire lliure. En cas de trobar-se en camp obert durant una calamarsada, s’ha de buscar refugi immediatament, protegint especialment el cap.

Per a aquells ciutadans que desitgin col·laborar amb la campanya 'meteocatpedra', el Meteocat sol·licita fotografies que incloguin algun element de referència (com una moneda o regla) per poder determinar amb precisió la mida de les pedres. Aquesta informació, juntament amb dades sobre l’hora i localització exacta, resulta fonamental per a l’estudi científic del fenomen.

Amb un planeta cada vegada més càlid, el repte per als propers anys serà desenvolupar sistemes d’alerta primerenca més eficaços i adaptar infraestructures per minimitzar els danys causats per un granís que, encara que menys freqüent, serà probablement més destructiu. La col·laboració entre científics, administracions i ciutadania resultarà essencial per afrontar aquest desafiament associat al canvi climàtic.