Polèmica per burles contra el català en un acte de l'Ajuntament de Barcelona sobre discriminació

Una actuació teatral presentada a La Model de Barcelona ha desencadenat una autèntica tempesta de crítiques després que diversos esquetxos interpretats pel col·lectiu 'Teatro Sin Papeles' fossin considerats ofensius contra la llengua catalana. L'incident, que va tenir lloc el dimecres passat durant la presentació de l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions del 2025, ha generat un acalorat debat sobre els límits de la representació artística en actes institucionals.

Els vídeos que s'han viralitzat a les xarxes socials mostren escenes on persones migrants interpreten situacions de discriminació suposadament vinculades a l'ús del català. En un dels fragments més controvertits, ambientat en l'àmbit sanitari, es produeix el següent diàleg: "Doctora, hay partes del informe que no entiendo, me lo podría explicar, por favor?", a la qual cosa una actriu respon: "Tot el que has de saber és a l'informe, si no parla català, hauries d'aprendre'n... parla català!".

Reaccions institucionals i posicionaments enfrontats

L'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, s'ha desmarcat ràpidament del contingut de l'obra, tot i que ha emmarcat la polèmica dins l'àmbit de la llibertat d'expressió. Segons fonts municipals, el consistori havia contractat la companyia perquè interpretés part de l'obra "Esas Latinas", que inclou una escena titulada "Parla en català", però no esperaven que generés aquesta controvèrsia.

Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, ha expressat públicament el seu "profund malestar" a través d'una piulada, on afirma: "Els plantejaments d'aquest esquetx distorsionen greument la realitat i són ofensius i profundament injustos". Vila ha manifestat que es va sentir personalment ferit en veure la representació.

Diverses organitzacions de defensa de la llengua catalana han exigit explicacions immediates a l'Ajuntament. Cal destacar que la Plataforma per la Llengua es trobava present durant l'acte, fet que ha incrementat encara més la polèmica. Òmnium Cultural també s'ha sumat a les crítiques, juntament amb diferents formacions polítiques de l'espectre independentista.

Els partits polítics demanen rectificacions i disculpes

La reacció política no s'ha fet esperar. Junts per Barcelona ha exigit una disculpa pública al consistori i ha manifestat que és inadmissible que en un acte institucional es falti el respecte als catalanoparlants. Per la seva part, la regidora d'Esquerra Republicana a Barcelona, Elisenda Alamany, ha demanat una rectificació formal per part del govern municipal, assenyalant la contradicció que suposa aquest episodi quan les principals discriminacions documentades són precisament contra el català.

La realitat sociolingüística desmunta l'escenari teatral

Paradoxalment, les dades objectives de l'última Enquesta d'usos lingüístics publicada per l'Institut d'Estadística de Catalunya contradiuen en gran mesura la situació representada en l'obra teatral. Segons aquest estudi, només el 15% dels catalans menors de 44 anys inicien sempre les converses en català, mentre que entre un 20% i un 30% no ho fa mai.

Encara més revelador resulta el fet que set de cada deu persones que comencen parlant en català canvien al castellà si el seu interlocutor respon en aquesta llengua. L'enquesta també indica que aquesta adaptació lingüística es produeix en ambdues direccions, tot i que amb una clara asimetria a favor del castellà.

Experts en sociolingüística consultats per aquest mitjà assenyalen que la polèmica evidencia la fragilitat del consens sobre el model de convivència lingüística a Catalunya. "No es tracta només d'una qüestió de drets lingüístics, sinó d'un debat més profund sobre com articular una societat plurilingüe on el català, com a llengua pròpia, requereix mesures de protecció específiques", explica la doctora Marta Rovira, investigadora de la Universitat de Barcelona.

La controvèrsia també ha generat un intens debat a les xarxes socials, on les posicions s'han polaritzat entre els qui defensen que l'obra teatral simplement visibilitza situacions reals de discriminació i els qui consideren que contribueix a estigmatitzar els esforços de normalització lingüística. Aquest incident se suma a altres polèmiques recents relacionades amb l'ús del català en àmbits com l'educació, la sanitat o l'administració pública.

Mentre que alguns representants d'entitats de persones migrades defensen que l'objectiu de la representació era denunciar situacions d'abús que ocasionalment es produeixen, els defensors de la llengua catalana insisteixen que aquestes situacions són excepcionals i que l'obra contribueix a difondre estereotips negatius sobre els catalanoparlants, precisament en un moment en què l'ús social del català travessa una de les seves etapes més crítiques des de la recuperació democràtica.