Maria Garganté, pregonera de les festes de Gràcia
La historiadora de Sanaüja donarà el tret de sortida el 14 d’agost. Escollida pel seu estudi de la cultura popular
L’escriptora i historiadora de l’art lleidatana Maria Garganté. - AJUNTAMENT DE BARCELONA
L’escriptora i historiadora de l’art lleidatana Maria Garganté serà la pregonera de la Festa Major de Gràcia 2025, que se celebrarà a Barcelona del 15 al 21 d’agost, i pronunciarà el pregó el dia 14 des del balcó del districte a la plaça de la Vila, segons va informar ahir l’ajuntament de la capital catalana en un comunicat.
Garganté ha estat escollida pel consistori i la Fundació Festa Major de Gràcia per la seua trajectòria vinculada a la cultura popular i pel seu assaig Santificaràs les festes (Fragmenta, 2023), en el qual reflexiona sobre el sentit crític i comunitari de les celebracions.
“Una expressió de cooperació”
Nascuda a Sanaüja el 1975, Maria Garganté és professora d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha centrat la seua investigació en l’art i l’arquitectura del Barroc a Catalunya, l’art festiu i la religiositat popular, i defensa que les festes “serveixen per trencar amb la monotonia quotidiana i ajuden a forjar identitats”.
L’escriptora va explicar ahir en un comunicat que el primer contacte que va tenir amb les festes del barri de Gràcia va ser quan va arribar a Barcelona per estudiar i va assegurar que el que més la va meravellar va ser la forma en què el veïnat havia de fer els ornaments dels carrers perquè és “una expressió de cooperació i de comunitat. I en els temps que corren, fer comunitat és el més revolucionari”, va reconèixer Garganté.
“Veure els carrers decorats de Gràcia em trasllada a referències més antigues, concretament a l’època del Barroc, on els carrers també es decoraven amb motiu de festivitats extraordinàries fetes per determinats gremis o corporacions”, explica la historiadora de l’art.
Entre les seues publicacions més rellevants destaquen Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l’Urgell (2006), Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc (2011) i Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc (2017).
