Tenir mòbil abans dels 13 anys s’associa a greus trastorns mentals en l’edat adulta

Un recent estudi publicat aquest dilluns a la prestigiosa revista científica Journal of Human Development and Capabilities ha revelat dades alarmants sobre l’impacte de l’ús primerenc de mòbils en la salut mental. La investigació, basada en l’anàlisi de més de 100.000 joves, confirma que posseir un telèfon intel·ligent abans dels 13 anys està directament relacionat amb problemes significatius de salut mental en la joventut adulta.

Els resultats són contundents: els joves d’entre 18 i 24 anys que van rebre el seu primer smartphone als 12 anys o abans presenten més propensió a desenvolupar pensaments suïcides, comportaments agressius i desconnexió de la realitat. A més, aquests joves mostren pitjor estabilitat emocional i nivells més baixos d’autoestima que aquells que van començar a utilitzar aquests dispositius més tard. L’estudi també detecta diferències de gènere importants, ja que les dones experimenten una disminució en l’autoestima i la resiliència emocional, mentre que els homes pateixen més problemes relacionats amb l’estabilitat emocional, la tranquil·litat, la confiança en si mateixos i la capacitat d’empatia.

Aquestes troballes cobren especial rellevància en un context on l’edat mitjana d’adquisició del primer mòbil continua descendint any després d’any, malgrat que la normativa estableix els 13 anys com a edat mínima per a l’ús de xarxes socials, una regla que freqüentment s’eludeix amb facilitat.

El paper determinant de les xarxes socials

L’anàlisi detallada realitzada pels investigadors assenyala que l’accés primerenc a les xarxes socials és responsable d’aproximadament el 40% de la relació entre la possessió precoç d’un mòbil i els problemes de salut mental posteriors. Les xarxes socials també expliquen el 13% de les males relacions familiars, el 10% dels casos de ciberassetjament i el 12% dels trastorns del son detectats en aquests joves.

Segons els autors de l’estudi, els efectes negatius de les plataformes socials són particularment nocius per als menors a causa de la seua vulnerabilitat inherent i la seua falta d’experiència al món real. Entre els mecanismes que expliquen aquest impacte negatiu destaquen la tendència de les xarxes a fomentar comparacions constants entre persones, la seua capacitat per acaparar temps de lleure i descans, i el funcionament d’algoritmes que amplifiquen continguts potencialment nocius.

La neurocientífica Tara Thiagarajan, de la Universitat de Stanford i directora de Sapien Labs, l’organització responsable de l’estudi, explica: "Hem vist que la possessió primerenca d’un mòbil intel·ligent, i l’accés a les xarxes socials que comporta, està relacionada amb un profund canvi en la salut mental i el benestar en l’edat adulta primerenca". Thiagarajan afegeix que aquesta associació està vinculada a diversos factors com "l’accés primerenc a les xarxes socials, el ciberassetjament, els trastorns del son i les males relacions familiars, que donen lloc, a símptomes en l’edat adulta que no són els tradicionals de la depressió o l’ansietat".

Eines d’avaluació i metodologia de l’estudi

Per dur a terme aquesta investigació, l’equip de Sapien Labs va utilitzar el Mind Health Quotient, una eina d’autoavaluació psiquiàtrica que mesura el benestar en quatre dimensions fonamentals: social, emocional, cognitiva i física. Aquesta metodologia permet generar una puntuació global de salut mental, facilitant així la identificació de patrons i correlacions entre l’ús primerenc de dispositius mòbils i el desenvolupament psicològic posterior.

Sapien Labs allotja actualment una de les bases de dades més importants del món sobre salut mental, la qual cosa atorga a les seues troballes un pes significatiu en la comunitat científica. L’amplitud de la mostra analitzada, amb més de 100.000 participants, reforça la validesa estadística dels resultats obtinguts.

L’augment preocupant de patologies en joves adults

Un aspecte especialment alarmant que assenyala l’estudi és l’increment sostingut de certes patologies entre adults joves en els últims anys. L’agressivitat, el distanciament de la realitat i els pensaments suïcides són manifestacions que mostren una tendència a l’alça, coincidint amb la generalització de l’accés primerenc als smartphones.

Davant d’aquesta situació, els investigadors advoquen per l’adopció d’un enfocament preventiu per part de les autoritats. "Basant-nos en aquestes troballes, i ja que l’edat dels primers telèfons intel·ligents és ara molt inferior als 13 anys a tot el món, instem els responsables polítics que adoptin un enfocament preventiu, similar a les regulacions sobre l’alcohol i el tabac, restringint l’accés als telèfons intel·ligents als menors," subratlla Thiagarajan.

Encara que els mateixos autors reconeixen les limitacions inherents a un estudi basat principalment en l’anàlisi de dades, afirmen que "la magnitud del dany potencial és massa gran com per ignorar-la i justifica una resposta preventiva" per part d’institucions educatives, sanitàries i legislatives.

Com protegir la salut mental dels menors davant la tecnologia?

Davant de les troballes d’aquest i altres estudis similars, molts experts en desenvolupament infantil i adolescent recomanen establir límits clars en l’ús de dispositius electrònics. Algunes mesures pràctiques inclouen retardar el màxim possible l’entrega del primer smartphone, implementar controls dels pares efectius, fomentar activitats alternatives que no impliquin pantalles i mantenir una comunicació oberta sobre els perills potencials de les xarxes socials.

També s’aconsella que els pares donin exemple amb un ús moderat i conscient de la tecnologia, establint horaris lliures de dispositius per a tota la família, especialment durant els àpats i abans de dormir. La supervisió activa del contingut a què accedeixen els menors i l’educació sobre ciutadania digital responsable són altres estratègies recomanades per psicòlegs i pedagogs.

Què diuen les plataformes de xarxes socials?

Per la seua part, les principals plataformes de xarxes socials han implementat en els últims anys diverses mesures orientades a protegir els usuaris més joves, com límits de temps, filtres de contingut i verificació d’edat. Tanmateix, molts crítics consideren aquestes accions insuficients, assenyalant que els sistemes de verificació són fàcilment eludibles i que el model de negoci d’aquestes empreses continua prioritzant la captació d’atenció i el temps d’ús sobre el benestar dels usuaris.