SEGRE

Un de cada dos lleidatans desitja continuar vivint a Espanya i un 48% canviària la seua residència a una altra regió

Segons el Baròmetre ‘Planeta Propietario’, augmenta l’arrelament residencial a Lleida, encara que els menors de 24 anys mostren una predisposició més gran a traslladar-se fora del país

Una vista aèrea de Lleida.

Una vista aèrea de Lleida.Òscar Mirón

Publicat per
segre

Creat:

Actualitzat:

D’acord amb el II Baròmetre de l’Habitatge 'Planeta Propietario' elaborat pel Grupo Mutua Propietarios, el 55% dels lleidatans desitja continuar residint a Espanya, segons les dades registrades en l’última edició d’aquest informe que analitza anualment, entre altres aspectes, la satisfacció amb el nostre lloc de residència. Tanmateix, quan se’ls pregunta per altres comunitats autònomes, un 42% es quedaria a Catalunya i la comunitat autònoma preferida per mudar-se és el País Basc.

Es tracta d’un increment discret però significatiu que apunta a una satisfacció més gran amb el lloc en el qual vivim, encara que amb importants diferències segons l’edat: mentre que el 77% dels majors de 65 anys mantindria la seua residència a Espanya, només el 54% dels joves entre 18 i 24 anys ho faria, i a un 41% li agradaria mudar-se a un altre país.

En aquest context, per al 29% dels lleidatans que buscaria un altre lloc a l’estranger on residir, les preferències es mantenen estables. Europa encapçala la llista com a destinació favorita (21%) seguida de la resta del món (8%). Però si traslladar-se a un altre país és una decisió complexa, canviar la residència a una altra comunitat autònoma és una opció factible per a un 48% dels catalans. I en aquest punt, també s’aprecien preferències clares: el País Basc és la regió més desitjada per viure pels catalans (10%), seguida d’Andalusia (8%), les Illes Canàries (5%) i Astúries (4%).

Preferències residencials per regions a Espanya

Segons el II Baròmetre de l’Habitatge 'Planeta Propietari', Andalusia no és només la regió preferida per mudar-se pels extremenys (30%), els habitants de les Balears (27%) o els aragonesos (20%), sinó que també creix com a comunitat autònoma amb el percentatge de població satisfeta més gran amb el seu lloc de residència (59%) —set punts més que en la passada edició— reflectint un alt grau d’estabilitat i afecció a l’entorn possiblement relacionat amb la qualitat de vida, el clima i la identitat cultural.

En aquest apartat de fidelitat al lloc de residència, destaca el fort creixement dels riojans, que incrementen 14 punts (del 21% al 35%) la seua satisfacció, i els aragonesos, que augmenten en 12 punts (del 23% al 35%) la seua conformitat amb la seua regió actual. Al pol oposat trobem els madrilenys (25%), que manifesten una predisposició més gran al canvi, seguits dels castellanolleonesos (27%), castellanomanxecs (28%) i extremenys (28%).

Una vegada decidit fer les maletes, les destinacions preferents també varien en funció del lloc de procedència. Per exemple, un 19% dels residents de Navarra, un 13% dels càntabres i un 10% dels catalans es decanten pel País Basc com a regió estrella. Una preferència que podria estar motivada per factors com la proximitat geogràfica, l’estil de vida o l’afinitat cultural.

En el cas de Madrid, un 12% dels seus habitants aposta per Andalusia, sent Astúries (9%) o la Comunitat Valenciana (8%) les següents opcions, mentre que un 10% dels castellanomanxecs es mudaria a Madrid i un 11% dels gallecs tria les Illes Canàries com a lloc de residència ideal.

"Una elecció que pot estar impulsada per motius molt diversos. En el cas de Madrid, el ritme accelerat de vida, el cost de l’habitatge i la congestió urbana porten part de la població a buscar entorns més tranquils o assequibles. En regions com Castella-la Manxa o Extremadura, en canvi, la intenció podria estar relacionada amb la recerca de millors oportunitats laborals o un accés més adequat als serveis bàsics", expliquen des del Grupo Mutua Propietarios.

Nivells de satisfacció amb l’habitatge actual

El II Baròmetre del Grupo Mutua Propietarios també aprofundeix en el nivell de satisfacció amb el nostre habitatge actual i les expectatives relacionades amb la residència habitual. L’informe revela que un 19% dels lleidatans té intenció de canviar d’habitatge en els propers anys, destacant en aquest capítol els qui viuen de lloguer (55%) i els joves de 18 a 34 anys (41%).

"A mesura que avança l’edat estem més satisfets amb el nostre habitatge, la relació amb els veïns i la zona de residència, és a dir, a mesura que avança l’edat la satisfacció residencial és major. Aquest increment de la satisfacció pot estar motivat pel canvi de prioritats que comporta l’edat o a la resiliència més gran que proporcionen els anys viscuts", acaben des del Grupo Mutua Propietarios.

Factors que influeixen en la mobilitat residencial a Espanya

La mobilitat residencial a Espanya respon a una combinació de factors socioeconòmics, laborals i de qualitat de vida. En el context actual, les oportunitats laborals continuen sent un dels principals motius que impulsen els espanyols a canviar de residència, especialment entre la població més jove. Les grans ciutats com Madrid i Barcelona continuen exercint un efecte crida a causa de la seua concentració de llocs de treball qualificats.

Tanmateix, després de la pandèmia de COVID-19 i amb la consolidació del teletreball el 2025, molts espanyols han replantejat les seues prioritats residencials buscant entorns amb millor qualitat de vida. Això explica parcialment per quines regions com Andalusia, el País Basc o les Illes Canàries apareixen com a destinacions desitjades en l’estudi, combinant factors com a clima favorable, serveis de qualitat i, en alguns casos, menors costos de vida.

Quines comunitats autònomes ofereixen millor qualitat de vida?

La percepció sobre quines comunitats autònomes ofereixen millor qualitat de vida varia segons diferents paràmetres com el clima, serveis públics, oportunitats laborals i cost de l’habitatge. El País Basc destaca habitualment en els rànquings per la seua combinació de serveis públics de qualitat, nivells salarials elevats i entorn natural, la qual cosa explicaria el seu atractiu per a catalans, navarresos i càntabres.

Per la seua part, Andalusia atreu pel seu clima, estil de vida i menor cost de l’habitatge en comparació amb altres regions, factors especialment valorats per residents de comunitats amb hiverns més durs. Les Illes Canàries, amb el seu clima privilegiat durant tot l’any, representen un pol d’atracció particularment per a gallecs, acostumats a un clima més plujós.

Astúries, que també apareix com a destinació desitjada per un 4% dels catalans, combina paisatges naturals extraordinaris amb un cost de vida moderat, convertint-se en una alternativa per als qui busquen tranquil·litat sense renunciar a serveis de qualitat.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking