Què significa que una persona desviï la mirada al parlar, segons la psicologia

El llenguatge no verbal juga un paper crucial en les nostres interaccions diàries, ja que transmet informació que les paraules per si soles no poden expressar. Segons diversos estudis psicològics, entre un 60% i un 80% de la nostra comunicació es basa en elements no verbals, sent el contacte visual un dels més significatius. Aquest comportament, que realitzem de manera gairebé instintiva, pot revelar estats emocionals, intencions i fins i tot determinar si algú està mentint o dient la veritat.

Quan iniciem una conversa, el primer que solem fer és mirar als ulls del nostre interlocutor per establir una connexió. Aquest gest no només capta l’atenció de l’altra persona, sinó que també indica la nostra disposició per comunicar-nos. Els experts assenyalen que durant una conversa normal mantenim contacte visual entre un 40% i un 60% del temps total. Tanmateix, quan algú desvia constantment la mirada, això podria indicar inseguretat, vergonya o fins i tot un intent d’ocultar informació, segons apunten els especialistes en comunicació no verbal i psicologia conductual.

El cervell humà processa simultàniament la informació mentre conversem, ja sigui recuperant dades, formulant respostes o fins i tot elaborant mentides. Aquests processos cognitius es reflecteixen inconscientment en les nostres mirades. Per exemple, la direcció cap a on desviem els ulls pot tenir significats específics relacionats amb el nostre hemisferi cerebral dominant i amb l’activitat mental que estem realitzant en aquell moment.

Els diferents tipus de mirada i la seua interpretació psicològica

Els experts han identificat diversos patrons en la mirada que revelen estats emocionals específics. Entre ells, destaca la mirada esquiva com un dels comportaments més freqüents en situacions socials quotidianes. Quan una persona evita deliberadament el contacte visual, normalment és perquè se sent amenaçada, insegura o experimenta vergonya davant de la situació, la qual cosa sol interpretar-se com un signe de vulnerabilitat emocional.

La mirada intensa i prolongada representa un altre patró significatiu. Quan algú manté un contacte visual sostingut, generalment està demostrant un alt nivell d’atenció i interès en el que el seu interlocutor està comunicant. Aquest tipus de mirada sol acompanyar-se d’un subtil aixecament de celles, la qual cosa reforça l’expressió d’interès. No obstant, si la mirada es torna excessivament persistent, podria interpretar-se com una actitud desafiadora o intimidatòria, especialment en contextos de conflicte o negociació.

Entretancar els ulls durant una conversa constitueix un gest defensiu. Els psicòlegs han observat que aquest comportament sol manifestar-se quan la persona se sent atacada o percep algun tipus d’amenaça en el seu entorn. És una resposta instintiva que indica que l’individu està en alerta i preparat per defensar-se, ja sigui literalment o metafòricament, davant de qualsevol possible agressió verbal o física.

Senyals inconscients que revelen el nostre estat emocional

El parpelleig excessiu representa una altra manifestació significativa del llenguatge ocular. Aquest comportament involuntari està directament relacionat amb estats de nerviosisme, ansietat o incomoditat. Quan una persona parpelleja amb més freqüència de l’habitual durant una interacció, està enviant senyals clars d’inquietud o vergonya davant de la situació que està experimentant. Els experts en psicologia conductual consideren aquest indicador com un dels més fiables per detectar estats de tensió emocional.

La dilatació de les pupil·les constitueix un dels indicadors més interessants del llenguatge no verbal, ja que es produeix de manera completament involuntària. Aquest fenomen fisiològic passa quan alguna cosa resulta particularment atractiva o fascinant per a la persona. En contextos romàntics o d’atracció interpersonal, les pupil·les dilatades solen ser un signe inequívoc d’interès o atracció cap a l’interlocutor o cap al tema de conversa.

Investigacions recents realitzades el 2024 per la Universidad Complutense de Madrid han demostrat que la capacitat per interpretar correctament aquests signes no verbals pot millorar significativament la qualitat de les nostres interaccions socials i professionals. L’estudi, que va analitzar més de 500 interaccions socials controlades, va concloure que les persones amb més habilitat per desxifrar el llenguatge ocular experimentaven un 43% menys de malentesos en les seues comunicacions quotidianes.

La mirada en diferents contextos culturals

És important assenyalar que la interpretació del contacte visual pot variar considerablement segons el context cultural. En cultures occidentals, mirar directament als ulls es considera una mostra d’honestedat i atenció, mentre que en algunes cultures asiàtiques, aquest mateix comportament podria interpretar-se com una falta de respecte, especialment quan es dirigeix cap a persones de més jerarquia o edat.

Els professionals de recursos humans i els cossos policials han incorporat l’anàlisi del contacte visual com una eina fonamental en els seus protocols d’avaluació. Durant entrevistes laborals o interrogatoris, aquests professionals observen acuradament els patrons de mirada per obtenir informació addicional sobre la veracitat de les declaracions o l’estat emocional de la persona avaluada.

Els especialistes recomanen mantenir un equilibri en el contacte visual durant les converses quotidianes, evitant tant la mirada excessivament fixa, que pot resultar intimidadora, com la desviació constant, que podria interpretar-se com a falta d’interès o deshonestedat. Assolir aquest equilibri contribueix significativament a establir una comunicació efectiva i generar confiança en els nostres interlocutors.

Per què mentim amb la mirada?

Un dels aspectes més estudiats del llenguatge ocular és la seua relació amb la mentida. Diversos estudis neuropsicològics han confirmat que existeix una correlació entre la direcció de la mirada i els processos cerebrals associats amb la creació d’informació falsa. Quan una persona intenta elaborar una mentida, el cervell realitza un esforç cognitiu addicional que sol reflectir-se en patrons específics de moviment ocular.

Segons expliquen els experts en neurociència aplicada, les persones dretanes tendeixen a desviar la mirada cap a l’esquerra quan estan recordant informació visual i cap a la dreta quan estan construint o imaginant escenaris. En el cas de les persones esquerranes, aquest patró sol invertir-se. Aquest coneixement ha estat àmpliament aplicat en tècniques d’interrogatori i avaluació de la credibilitat des de fa dècades.

En conclusió, fer atenció a com ens miren els altres i ser conscients de la nostra pròpia mirada pot proporcionar-nos informació valuosa sobre les dinàmiques interpersonals en què participem diàriament. El contacte visual constitueix un llenguatge silenciós però eloqüent que complementa les nostres paraules i, en moltes ocasions, revela el que intentem ocultar.