El suau, la beguda refrescant de cafè i gasosa que va conquerir Catalunya i Aragó

El suau, una refrescant beguda tradicional a base de cafè i gasosa, forma part del patrimoni gastronòmic de Catalunya i Aragó des de fa generacions. Aquesta peculiar mescla, que molts coneixen com "la Coca-Cola dels nostres avis", ha sobreviscut al pas del temps gràcies a elaboracions casolanes i a petits productors locals que mantenen viva la seua recepta tradicional, com és el cas de Suau Quim, que continua embotellant aquesta beguda de manera artesanal.

Originària de zones rurals, aquesta beguda es va popularitzar en les sobretaules familiars tant en cases com en masies i cafès de poble. El suau combinava el sabor intens del cafè amb la dolçor i efervescència de la gasosa, creant una beguda refrescant amb propietats estimulants. Encara que contenia cafè i per això no solia ser consumida per nens, en ocasions especials se’ls permetia provar-la com un petit ritual d’iniciació al món adult, fent-los sentir "grans" per un dia.

La preparació tradicional del suau és senzilla però versàtil, adaptant-se als gustos i costums de cada regió. La base sempre inclou cafè, gasosa, sucre i gel, encara que moltes famílies afegien el seu toc personal amb canyella, vainilla o altres ingredients "secrets" que feien única cada versió. Les proporcions més habituals eren un quart de cafè per tres quarts de gasosa, podent variar segons la quantitat de gel utilitzada. El resultat final incloïa una característica escuma amb un sabor particularment apreciat.

Història i orígens del suau

L’origen del nom "suau" (que significa "suau" en català) té la seua hipòtesi més acceptada en l’evolució popular de la marca comercial Zuavo, creada per l’empresa Gili de Reus. Aquesta companyia, en un intent per comercialitzar aquesta beguda que ja era popular a les cases, va triar el nom de "Zuavo" amb referència als soldats d’infanteria francesos reclutats de la tribu berber Zwawa de Argelia. Aquest cos militar, conegut per la seua valentia i amb una imatge gairebé mítica, es va expandir durant la primera meitat del segle XIX pels Estats Units, el Brasil, els Estats Pontificis i l’Imperi Otomà, i fins i tot van participar en algunes guerres carlines a Espanya.

La beguda embotellada per Gili es presentava com a "Ponx escumós de cafè natural" i va començar a fabricar-se el 1928, mantenint-se en el mercat fins els anys vuitanta. Amb el temps, la denominació "Zuau" va derivar fonèticament en "suau" a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, mentre que a Lleida se la coneix com a "Soldat", una altra evolució del nom original.

El suau representa un clar exemple de les tradicions d’elaboradors locals d’aigües carbonatades que hi havia per tot el territori català i aragonès. Aquests petits productors afegien els seus propis tocs a la mescla bàsica de cafè i gasosa, creant fórmules de vegades secretes que feien única la seua versió.

Com es prepara el suau tradicional

La preparació del suau continua sent avui tan senzilla com antany. Els ingredients bàsics per elaborar aquesta refrescant beguda són: un cafè (35-40 cc), 150 cc de gasosa, un sobre de sucre (8-10 g) i 2 glaçons. Com a complements opcionals es poden afegir sucre de vainilla, canyella en pols o cacau en pols, segons els gustos personals.

El procés d’elaboració tradicional comença preparant un cafè que s’aboca en un vas alt on prèviament s’han col·locat els glaçons. A continuació, s’afegeix la gasosa, forçant la formació d’escuma, i es finalitza amb un toc de canyella en pols. La beguda s’ha de servir immediatament, mentre l’escuma encara creix. Cada persona pot afegir sucre al seu gust, i tradicionalment se serveix sense cullera però amb palla.

Aquest mètode de preparació, que ha passat de generació en generació, permet disfrutar de les qualitats refrescants i estimulants del suau, especialment apreciades durant els calorosos estius mediterranis, quan els agricultors solien prendre'l per recuperar forces abans de tornar al treball en el camp.

El suau en l’actualitat

Malgrat l’auge de les begudes industrials i els refrescos multinacionals, el suau ha aconseguit mantenir el seu espai en la cultura gastronòmica catalana i aragonesa. El 2025, aquesta tradicional beguda viu un cert renaixement gràcies a l’interès creixent per recuperar sabors autèntics i productes locals amb història.

A Benissanet (Ribera d’Ebre), la marca "Suau Quim" continua embotellant aquesta beguda de manera artesanal, comercialitzant-la com a "Refresc artesanal de cafè". La seua distribució és principalment local, però representa un valuós testimoni de la persistència d’aquesta tradició que combina el cafè amb la gasosa d’una manera tan característica.

La recuperació del suau no només suposa rescatar una beguda tradicional, sinó també reivindicar un producte propi elaborat amb ingredients del territori. En una època en què el local i l’autèntic guanyen importància davant el global, el suau representa un exemple perfecte de com les tradicions gastronòmiques poden adaptar-se i sobreviure al món contemporani.

Per què el suau continua fascinant a noves generacions?

El renovat interès pel suau pot explicar-se per diversos factors. D’una banda, la nostàlgia i el valor emocional associat a les receptes dels nostres avis juguen un paper important. D’altra banda, el seu caràcter refrescant però estimulant el converteix en una alternativa interessant a altres begudes actuals.

A més, la senzillesa de la seua preparació i la possibilitat de personalitzar-lo afegint diferents tocs de sabor fan del suau una beguda versàtil que pot adaptar-se als gustos contemporanis. El seu baix cost i l’accessibilitat dels seus ingredients també contribueixen a la seua permanència en la cultura popular.

El suau no només representa una beguda, sinó tot un ritual social vinculat a moments de descans i convivència. En una època en què busquem reconnectar amb tradicions autèntiques, aquesta senzilla barreja de cafè i gasosa ens recorda la importància de preservar i valorar el nostre patrimoni gastronòmic com a part essencial de la nostra identitat cultural.