Un expert adverteix per què cal treure’s les sabates en arribar a casa: "Un 99% contenen restes de..."
L’especialista en salut ambiental Manuel Viso alerta sobre els riscos de no descalçar-se en entrar a les nostres llars
Mahabis Footwear / Unsplash
El metge especialista en salut ambiental Manuel Viso ha llançat una seriosa advertència sobre els perills de mantenir el calçat posat dins de casa. Segons explica el facultatiu, gairebé el 99% de les sabates que utilitzem en exteriors contenen residus potencialment nocius que, en no treure’ns-els en entrar a casa, acabem distribuint per totes les estances, exposant als habitants riscos sanitaris inadvertits però significatius.
"Alguna vegada t’has aturat a pensar en els perills que comporta caminar per casa amb les mateixes sabates que fas servir al carrer? Des de bacteris fins substàncies tòxiques, hi ha molt més del que imagines sota d’aquestes soles!", adverteix el Dr. Viso, que assenyala que les sabates poden transportar des de residus de petroli fins matèria fecal, convertint casa nostra en un espai potencialment insalubre si no adoptem mesures preventives adequades.
L’especialista subratlla la importància d’establir rutines d’higiene domèstica que incloguin el descalçat en entrar al domicili, especialment en cases on conviuen nens petits, ancians o persones amb sistemes immunològics compromesos, que presenten més vulnerabilitat davant dels patògens que poguessin introduir-se a través del calçat contaminat.
Els microorganismes que viatgen a les nostres soles
Les investigacions científiques recolzen les advertències del Dr. Viso. Diversos estudis microbiològics han identificat fins 421.000 tipus diferents de bacteris a les soles de les sabates, incloent Escherichia coli, causant d’infeccions intestinals i urinàries, i Clostridium difficile, associada a diarrees greus i colitis.
Un estudi realitzat per la Universitat d’Arizona va descobrir que el 96% de les sabates analitzades contenien coliformes fecals, mentre que en el 27% dels casos es va detectar específicament E. coli. Aquests bacteris poden sobreviure a les soles entre diversos dies i diverses setmanes, depenent de les condicions ambientals i el material del calçat.
"Les soles de les nostres sabates actuen com a veritables esponges que recullen i transporten tota mena de contaminants", explica el Dr. Aparença. "Quan caminem per lavabos públics, carrers, parcs o zones on hi ha excrements d’animals, estem recollint un còctel de microorganismes que després disseminem per totes les superfícies del nostre habitatge".
Substàncies químiques i tòxics ambientals
Més enllà dels patògens biològics, l’especialista alerta sobre la presència de substàncies químiques potencialment nocives que també s’adhereixen al nostre calçat durant els desplaçaments urbans:
- Hidrocarburs i derivats del petroli: procedents de les calçades, olis de vehicles i residus de combustibles.
- Metalls pesants: com a plom, mercuri o cadmi, presents en la pols urbana i en determinades superfícies industrials.
- Pesticides i herbicides: utilitzats en parcs, jardins i zones agrícoles, que poden ser especialment tòxics per a mascotes i nens que juguen, a terra.
- Partícules contaminants PM2.5 i PM10: presents en l’atmosfera urbana que es dipositen a terra i s’adhereixen al calçat.
Poblacions de risc i espais crítics
El risc associat a aquesta pràctica no és homogeni per a tota la població. Segons assenyala el Dr. Viso, hi ha grups especialment vulnerables:
"Els nens petits, que gategen i juguen directament sobre el terra, tenen més probabilitat de contacte amb els contaminants. A més, el seu sistema immunològic encara està en desenvolupament, la qual cosa els fa més susceptibles a infeccions," indica el facultatiu.
Les persones grans, pacients immunodeprimits, dones embarassades i els qui pateixen malalties respiratòries cròniques també són grups d’especial risc davant d’aquesta exposició.
Quant als espais domèstics, l’expert identifica algunes zones crítiques: "La cuina i el menjador són àrees on la contaminació pot transferir-se directament als aliments. Les catifes, amb la seua capacitat per retenir partícules, poden convertir-se en reservoris persistents de bacteris i al·lergògens si no es netegen adequadament".
Quines alternatives existeixen?
El Dr. Manuel Viso proposa algunes solucions pràctiques per minimitzar aquest risc sanitari:
- Establir una zona de transició: Designar una àrea a prop de l’entrada on deixar el calçat de carrer.
- Utilitzar calçat exclusiu per a interiors: Sabatilles o xancletes netes per a ús exclusiu a casa.
- Fer servir peluts desinfectants: Existeixen models amb propietats antibacterianes que redueixen la càrrega microbiana.
- Neteja regular de soles: Per als qui no vulguin descalçar-se, netejar les soles amb productes desinfectants abans d’entrar.
- Intensificar la neteja domèstica: Prestar especial atenció a terres, especialment en cases amb nens petits.
A diferència d’Espanya, on no hi ha una tradició arrelada de descalçar-se en entrar a casa, en països com el Japó, Finlàndia, el Canadà o Corea del Sud aquesta pràctica està completament normalitzada i forma part dels codis socials bàsics de convivència.
"A Espanya tenim el costum de fregar el terra amb freqüència, però poques vegades ens plantegem que seria més higiènic simplement no contaminar-lo", reflexiona el Dr. Viso. "El canvi d’hàbits requereix conscienciació, però els beneficis per a la salut familiar són evidents".
Existeix evidència científica sobre aquests riscos?
La literatura científica avala les advertències de l’especialista. Un estudi publicat en el Journal of Applied Microbiology va demostrar que les sabates poden transferir entre el 90% i el 99% dels bacteris adherits a les seues soles els terres nets d’un habitatge.
Una altra investigació de la Universitat de Houston va trobar que el 39,6% de les soles analitzades contenien el bacteri Clostridium difficile, un patogen que pot causar diarrees greus i fins i tot ser mortal en persones vulnerables.
