TRADICIÓ
Història en cada toc: el significat social del so de les campanes
Alerten del risc de desaparició d'aquest Patrimoni Immaterial
La conferència va tenir lloc a la biblioteca de Sort. - BIBLIOTECA DE SORT
El so del toc manual de les campanes, reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, va omplir dissabte la sala d’actes de la biblioteca de Sort durant una conferència impartida per Xavier Pallàs, investigador i promotor de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas. L’activitat va ser organitzada per l’Associació Cultural la Baronia d’Estac, en col·laboració amb l’ajuntament i la biblioteca.
Pallàs va descriure el toc manual de les campanes com “un missatge universal expressat en llenguatges locals, on cada poble i cada vall té el seu particular toc”. Durant l’acte es van projectar vídeos amb exemples reals presentats per Maria Jaumot d’Estac, que va assistir a la conferència acompanyada de Cinto Gabriel, campaner de Ribera de Cardós. Es va destacar el seu valor com a mitjà de comunicació social i comunitària, la seua importància històrica, patrimonial, religiosa i simbòlica, amb exemples com el toc de difunts o el toc per allunyar tempestes, la pràctica gairebé desapareguda de la qual ha estat vinculada a l’augment de fenòmens meteorològics extrems.
El conferenciant va ressaltar que el toc manual de campanes conforma part del paisatge sonor de moltes poblacions des de fa segles, però la pràctica es troba en regressió a causa de canvis en la comunicació, la disminució de campaners –majoritàriament persones grans– i el deteriorament de campanars i campanes, elements fràgils que requereixen conservació.
En aquest sentit, va expressar optimisme per iniciatives com l’Escola de Campaners o la pàgina web campaners.com, dedicades a la recuperació i difusió d’aquesta pràctica. Durant la conferència també es va abordar la morfologia de campanes i campanars, amb exemples de Catalunya i altres territoris de l’Estat, prestant especial atenció a les campanes del Pallars, algunes datades al segle XIII.
D’altra banda, els assistents van aportar informació sobre els tocs propis de les diferents valls de la comarca, incloent variacions com la diferenciació de tocs de difunts per gènere. A més a més, es van subratllar iniciatives per preservar i codificar aquestes tradicions, la documentació sonora de les quals es diposita a la Fonoteca de Catalunya, com és el cas de la campana Feliua de l’església de Sant Feliu de Sort.
