Monestir d’Avinganya: un tresor històric que va ser la primera casa trinitària de la península Ibèric
Amagat a dos quilòmetres al sud de Seròs, un poble de Lleida
El Monestir d’Avinganya, a Seròs.
El monestir d'Avinganya, situat a dos quilòmetres al sud de Seròs, no és només un edifici històric, sinó un autèntic testimoni del pas del temps a la comarca. El seu nom prové del senyor àrab Yahya Ibn Ganiya, qui al segle XI explotava una fèrtil finca vora el riu Segre. Després de la conquesta de Lleida l'any 1149, aquesta propietat islàmica va passar a mans de Pere de Bellvís, qui posteriorment la donaria per a la creació de la primera casa trinitària de tota la península Ibèrica.
Va ser l'any 1201 quan Sant Joan de Mata, fundador de l'orde de la Santíssima Trinitat, va consagrar l'església que avui podem contemplar. L'orde trinitari tenia com a objectiu principal la redempció de captius de l'Islam, una tasca que, tot i la seva importància, va acabar provocant una greu crisi econòmica al monestir.
Davant d'aquesta situació crítica, la família Montcada, senyora del Baix Segre, va assumir la responsabilitat de la fundació religiosa. Un moment especialment rellevant va tenir lloc el 1250, quan Constança de Montcada, germanastra del rei Jaume I, va fundar a Avinganya el primer monestir trinitari femení de la Península. A partir d'aquell moment, els Montcada van convertir l'edifici en el seu panteó familiar i hi van realitzar importants modificacions arquitectòniques.
De la decadència a la recuperació patrimonial
El segle XVI va portar una nova crisi al monestir, reduint la comunitat a només dues monges. Aquesta situació va provocar que l'orde trinitari tornés a instal·lar una comunitat masculina al recinte, fet que va comportar noves reformes per adaptar l'edifici a les seves necessitats. Entre aquestes modificacions destaquen la creació d'un noviciat i la construcció del campanar, del claustre i dels edificis laterals, elements que encara es conserven i que configuren l'aspecte actual de l'antiga casa trinitària.
Els segles següents no van ser amables amb aquest tresor patrimonial. Durant la guerra del Francès, al segle XIX, el monestir va ser completament destruït. La desamortització dels béns eclesiàstics de 1835 el va fer passar a mans particulars, provocant el seu abandó i deteriorament progressiu. L'any 1936, la finca i el monestir van ser subhastats com a resultat d'un embargament per deutes, i van ser adquirits per 3.333,34 pessetes per Manuel Herrera, advocat que actuava en nom de la Comissaria de la Generalitat.
No obstant això, la propietat no es va transferir a la Diputació de Lleida fins al 14 de març de 1940. Dècades més tard, el 1986, la Diputació i la Generalitat de Catalunya van iniciar el procés de recuperació d'Avinganya, rehabilitant completament el temple i la meitat del claustre. Paral·lelament, el Servei d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs va desenvolupar un important projecte de recerca arqueològica.
Un centre viu de cultura i arqueologia
El 1996 va marcar un punt d'inflexió amb la constitució del Centre d'Arqueologia d'Avinganya, adscrit al Servei d'Arqueologia de l'IEI. Des d'aleshores, aquest centre ha desenvolupat una important tasca divulgativa dirigida tant a estudiants de tots els cicles educatius com al públic general.
