Les nits caloroses augmenten la mortalitat fins un 3%, revela el CSIC

Les nits caloroses incrementen la taxa de mortalitat fins un 3% i els seus efectes són independents de la calor diürna, segons conclou un ampli estudi internacional liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La investigació, publicada recentment a la revista científica Environment International, adverteix sobre la necessitat d’implementar mesures específiques de prevenció per protegir la població durant episodis d’altes temperatures nocturnes.

L’estudi, en el qual ha participat la Missió Biològica de Galícia (MBG), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Catalunya i l’Estación Biológica de Doñana (EBD), va analitzar més de 14 milions de defuncions registrades a 178 ciutats de 44 països durant el període 1990-2018. Per a Espanya, els investigadors van examinar dades procedents de 42 capitals de província, utilitzant informació horària de temperatura i aplicant models estadístics avançats per determinar amb precisió l’impacte de la calor nocturna en la salut.

Els resultats revelen una preocupant correlació entre les nits amb temperatures elevades i l’augment de la mortalitat. L’investigador Ramón i Cajal a l'MBG, Dominic Royé, primer autor de l’estudi, ha explicat que "la calor nocturna impedeix la recuperació fisiològica del cos després de l’estrès tèrmic diürn, afecta a la qualitat del son i pot agreujar malalties cardiovasculars, respiratòries i neurològiques. En ciutats amb efecte illa de calor urbana, l’exposició nocturna pot ser encara més intensa".

Les ciutats espanyoles més afectades per la calor nocturna

Segons les dades obtingudes per l’equip científic, les zones de la conca mediterrània central i sud-oriental presenten els valors més elevats d’excés de calor nocturna. A Espanya, les ciutats de Granada, Madrid i Còrdova van registrar els nivells més alts. Així mateix, Royé ha destacat que Madrid, València, Barcelona i Sevilla mostren una alta freqüència de nits tropicals i equatorials, un fenomen que s’ha intensificat en els últims anys a causa del canvi climàtic.

L’estudi constitueix un important avenç en la comprensió de com les temperatures nocturnes afecten la salut humana. L’anàlisi exhaustiva de milions de dades ha permès establir que la calor durant la nit té efectes independents de la calor diürna, la qual cosa suggereix la necessitat de desenvolupar estratègies de prevenció específiques per a les hores nocturnes, quan moltes persones son a casa sense possibilitat d’accedir a espais més frescos.

Mesures de prevenció recomanades pels experts

Davant d’aquestes troballes, l’equip d’investigació ha proposat una sèrie de mesures concretes per mitigar els efectes de la calor nocturna. Entre elles, la inclusió de la calor nocturna en els sistemes d’alerta primerenca, el desenvolupament de refugis climàtics urbans i l’augment de zones verdes a les ciutats. També consideren fonamental garantir condicions tèrmiques adequades en habitatges, hospitals i residències, especialment aquelles que allotgen persones vulnerables.

Els investigadors fan especial recalcament en la necessitat de dissenyar plans de prevenció que contemplin la calor nocturna com un risc específic per a la salut pública. Aquests plans haurien de prestar especial atenció als grups més vulnerables, com persones grans, malalts crònics i residents en zones urbanes amb escassa ventilació o accés limitat a sistemes de refrigeració.

El canvi climàtic ha provocat un augment substancial de les nits tropicals en els últims anys, una tendència que s’ha fet evident durant l’estiu de 2024. Els científics adverteixen que, en cas de no prendre’s mesures, aquest fenomen continuarà intensificant-se en els propers anys, augmentant els riscos per a la salut de les poblacions més sensibles.

Col·laboració internacional per afrontar un desafiament global

En aquesta investigació han participat més de 40 institucions de diferents països, entre els quals es troben el Brasil, Alemanya, França, la Xina i els Estats Units. A Espanya, a més dels tres instituts del CSIC esmentats anteriorment, la Universitat de València hi ha contribuït amb la seua experiència en el camp de la salut pública i l’anàlisi de dades climàtiques.

L’estudi ha establert les bases per a futures investigacions que aprofundiran en la relació entre els efectes de la calor diürna i nocturna en ciutats amb diferents climes. Així mateix, els científics han assenyalat la necessitat d’examinar amb més detall com afecta la calor nocturna subgrups especialment vulnerables de la població.

Els investigadors han manifestat que encara queden incògnites per resoldre, com la relació exacta entre l’excés de calor i la seua durada, i si períodes curts de temperatures nocturnes molt elevades resulten més perjudicials per a la salut humana que temperatures altes sostingudes durant períodes més prolongats.

El fenomen de les nits tropicals i equatorials

Les nits tropicals es defineixen com aquelles en les quals la temperatura mínima no descendeix per sota dels 20°C, mentre que les nits equatorials són aquelles en les quals la temperatura mínima es manté per sobre dels 25°C. Aquests fenòmens meteorològics estan incrementant la seua freqüència i intensitat a causa del canvi climàtic i a l’efecte illa de calor urbana, que fa que les ciutats retinguin més calor durant la nit.

La combinació de dies i nits caloroses suposa un doble impacte per a l’organisme humà, que necessita períodes de menor temperatura per recuperar-se de l’estrès tèrmic. Quan aquestes condicions es prolonguen durant diversos dies consecutius, com passa durant les onades de calor, els efectes sobre la salut poden ser particularment greus, especialment per a persones amb malalties preexistents.

Aquest estudi pioner representa un important avenç en la nostra comprensió de com el clima afecta la salut humana i subratlla la urgència d’adaptar les estratègies de salut pública a l’escenari de canvi climàtic que estem experimentant. La col·laboració internacional i multidisciplinària ha estat clau per obtenir aquests resultats, que ara s’hauran de traduir en polítiques efectives de protecció per a les poblacions més vulnerables.