Què significa que una persona desviï la mirada al parlar, segons la psicologia

El llenguatge del cos en revela més que les paraules en la nostra comunicació diària. Segons estudis recents en el camp de la psicologia, quan desviem la mirada durant una conversa, estem transmetent informació valuosa sobre el nostre estat emocional. Els experts assenyalen que el contacte visual representa entre el 60% i el 80% de la nostra comunicació no verbal, convertint-se en un element fonamental per entendre les intencions i sentiments dels nostres interlocutors. A Espanya, els psicòlegs han intensificat durant 2025 les seues investigacions sobre aquest aspecte del comportament humà, destacant que evitar mirar als ulls pot indicar des d’inseguretat fins estratègies inconscients de protecció emocional.

La mirada és un potent canal de comunicació que estableix jerarquies, expressa emocions i regula els torns de paraula. Durant una conversa típica, mantenim contacte visual directe entre un 40% i 60% del temps total. Aquest comportament no és aleatori: el nostre cervell processa informació contínuament, i la direcció de la nostra mirada pot delatar si estem recordant informació (mirant cap a un costat) o si possiblement estem mentint (mirant cap a l’altre). Aquesta diferència està relacionada amb el nostre predomini cerebral, és a dir, si som esquerrans o dretans. No és casualitat que professionals com policies o especialistes en recursos humans estiguin entrenats per interpretar aquests subtils moviments oculars durant interrogatoris o entrevistes.

Els diferents tipus de mirada i la seua interpretació psicològica

La psicologia moderna ha catalogat diverses maneres de mirar que revelen el nostre estat emocional i mental actual. La mirada esquiva, probablement la més comuna en situacions socials incòmodes, sol interpretar-se com un signe d’inseguretat, vergonya o sensació d’amenaça. Quan una persona evita deliberadament el contacte visual, el seu cervell pot estar activant mecanismes primitius de defensa, reduint l’exposició emocional davant d’una cosa que percep com potencialment perillós.

D’altra banda, trobem la mirada intensa i prolongada, que generalment indica gran interès o atenció en el missatge o accions de l’interlocutor. Aquest tipus de contacte visual sol acompanyar-se d’un subtil aixecament de celles. Tanmateix, quan aquesta mirada es torna excessivament insistent, pot interpretar-se com un desafiament o intimidació, especialment en contextos de confrontació social. Els experts en comunicació no verbal adverteixen que la intensitat de la mirada s’ha de modular segons el context cultural, ja que la seua interpretació varia significativament entre diferents societats.

Un altre patró interessant és el dels ulls entretancats, una posició que transmet actitud defensiva o vigilant. Aquest tipus de mirada comunica que la persona està esperant un possible atac verbal o emocional, preparant-se inconscientment per respondre. El parpelleig excessiu també proporciona informació valuosa sobre l’estat intern, sent habitualment un indicador de nerviosisme, inquietud o vergonya. Els especialistes assenyalen que la freqüència normal de parpelleig en adults oscil·la entre 15 i 20 vegades per minut, augmentant considerablement quan experimentem tensió emocional.

Causes psicològiques per evitar el contacte visual

Diverses investigacions publicades durant 2024 i principis de 2025 han aprofundit en les raons per les quals algunes persones tendeixen sistemàticament a evitar el contacte visual. L’ansietat social apareix com una de les causes més freqüents d’aquest comportament, afectant aproximadament el 7% de la població espanyola. Les persones amb aquest trastorn experimenten una por intensa de ser jutjades negativament, la qual cosa els porta a evitar el contacte visual com a mecanisme de protecció.

El trastorn de l’espectre autista (TEIA) també s’associa amb dificultats per mantenir el contacte visual. Els especialistes en neurodesenvolupament expliquen que moltes persones amb TEIA poden trobar aclaparadora la intensitat emocional que transmet la mirada directa, preferint evitar-la per reduir la sobrecàrrega sensorial. Aquesta característica s’observa des d’edats molt primerenques i constitueix un dels indicadors que els pediatres avaluen durant el desenvolupament infantil.

La baixa autoestima representa un altre factor determinant. Persones que dubten constantment de la seua vàlua tendeixen a desviar la mirada com a reflex de la seua inseguretat interna. Els psicòlegs clínics assenyalen que aquest comportament forma part d’un cercle viciós: evitar el contacte visual redueix les oportunitats de connexió social positiva, la qual cosa al seu torn reforça la baixa autoestima.

Importància del contacte visual en diferents contextos socials

El significat del contacte visual varia enormement segons l’entorn cultural i social. En la cultura occidental, mirar als ulls es considera una mostra d’honestedat i confiança, mentre que en algunes cultures asiàtiques pot interpretar-se com una falta de respecte, especialment quan existeix una diferència jeràrquica entre els interlocutors. Els experts en comunicació intercultural recomanen familiaritzar-se amb aquestes diferències per evitar malentesos en entorns globalitzats.

En l’àmbit professional, el contacte visual adquireix un valor estratègic. Un estudi realitzat per la Universidad Complutense de Madrid el gener de 2025 va demostrar que els candidats que mantenen un contacte visual adequat durant les entrevistes de feina tenen un 30% més de possibilitats de ser seleccionats, independentment de la seua qualificació tècnica. Aquest avantatge s’explica per la percepció inconscient de més confiança i seguretat que transmet una mirada directa.

Les relacions sentimentals també estan profundament influïdes pel contacte visual. Psicòlegs especialitzats en teràpia de parella afirmen que la mirada constitueix un dels canals més potents d’intimitat emocional. La dilatació pupil·lar, un fenomen involuntari que passa quan alguna cosa ens resulta interessant o atractiva, és un dels indicadors més fiables d’atracció romàntica, sent impossible de fingir conscientment.

Què revelen les pupil·les durant la comunicació?

Un aspecte fascinant del comportament ocular és la dilatació pupil·lar. Les nostres pupil·les es dilaten automàticament quan alguna cosa o algú ens resulta especialment interessant o atractiu. Aquest mecanisme està controlat pel sistema nerviós autònom, la qual cosa significa que no podem manipular-lo voluntàriament. Els experts en psicologia evolutiva assenyalen que aquesta resposta té arrels biològiques profundes, relacionades amb els nostres mecanismes primitius de selecció de parella i avaluació d’amenaces.

Investigacions recents dutes a terme per neurocientífics espanyols durant 2024 han demostrat que les nostres pupil·les també es dilaten quan processem informació complexa o quan experimentem una càrrega cognitiva elevada. Aquest descobriment està sent aplicat en el desenvolupament de noves tècniques per avaluar la dificultat de tasques educatives i en el disseny d’interfícies més intuïtives per a dispositius tecnològics.

Com millorar les nostres habilitats de contacte visual

Per als qui desitgen millorar la seua capacitat per mantenir un contacte visual adequat, els especialistes recomanen un enfocament gradual basat en l’exposició controlada. Començar practicant amb persones de confiança, mantenir contacte visual durant períodes breus i anar augmentant progressivament la durada, pot ajudar a reduir l’ansietat associada a aquest comportament.

Les tècniques de mindfulness també han demostrat ser efectives per millorar la qualitat del contacte visual. En centrar-se en el moment present i observar les sensacions físiques sense jutjar-les, moltes persones aconsegueixen reduir l’ansietat social que els porta a evitar la mirada. Programes específics desenvolupats en centres espanyols durant 2025 combinen aquestes tècniques amb teràpia cognitivoconductual, obtenint resultats prometedors en casos de fòbia social.

El contacte visual representa molt més que un simple gest; és una finestra al nostre món emocional i mental. Comprendre els seus matisos ens permet millorar significativament la nostra comunicació interpersonal i desenvolupar relacions més autèntiques i profundes amb els qui ens envolten. La pròxima vegada que notis algú desviant la mirada, recorda que aquest gest aparentment simple podria estar comunicant complexos estats emocionals que mereixen la nostra atenció i empatia.