Per què es posen grogues les dents encara que et raspallis bé?

El to groguenc de les dents suposa una preocupació estètica per a milions d’espanyols, encara que no sempre és sinònim de mala higiene. Segons els últims estudis odontològics realitzats el 2025, aproximadament el 65% de la població adulta espanyola presenta algun grau d'engroguiment dental, sent un problema que va més enllà de l’estètica i pot afectar l’autoestima i relacions socials. Els experts assenyalen que, si bé mantenir una rutina de raspallada adequada és fonamental, existeixen múltiples factors que determinen el color natural de les peces dentals, des de la genètica fins els hàbits alimentaris.

La salut bucodental constitueix un pilar essencial del benestar general, i el seu manteniment requereix una atenció constant i meticulosa. La falta d’una higiene apropiada pot manifestar-se en diversos símptomes, com l’acumulació de tosca entre les dents o l’aparició d’un to groguenc a la superfície dental. Tanmateix, els especialistes insisteixen que el color de les dents està determinat en gran manera per la dentina interna, un teixit naturalment més groc que es transparenta a través de l’esmalt translúcid que recobreix cada peça dental.

Aquest fenomen explica per què fins i tot persones amb rigorosos hàbits d’higiene poden presentar tonalitats més groguenques que d’altres, la qual cosa desmunta el mite que les dents blanques són sempre sinònim de salut. A més, factors externs com el consum habitual de cafè, te, vi negre, tabac o espècies com la cúrcuma contribueixen significativament a l’enfosquiment progressiu de l’esmalt dental.

Factors que influeixen en el color dental

Els odontòlegs identifiquen diversos elements que afecten la coloració de les nostres dents. La genètica juga un paper fonamental, ja que determina el gruix de l’esmalt i la tonalitat natural de la dentina. Estudis recents publicats en el Journal of Dental Research el febrer de 2025 confirmen que aproximadament un 40% de la variació en el color dental entre individus ve determinada per factors hereditaris.

L’edat també és un factor determinant. Amb el pas dels anys, l’esmalt dental es desgasta naturalment i es torna més fi, permetent que la dentina groguenca sigui més visible. Aquest procés, conegut com a abrasió dental, és inevitable i forma part de l’envelliment natural de les peces dentals.

Els hàbits alimentaris constitueixen un altre element crucial. Begudes com el cafè, te negre, vi negre o refrescos amb colorants intensos poden tacar progressivament l’esmalt. Així mateix, aliments àcids com els cítrics debiliten l’estructura de l’esmalt, fent-ho més susceptible a la pigmentació.

El tabaquisme representa un dels factors externs més perjudicials. La nicotina i el quitrà presents en el tabac no només tenyeixen les dents, sinó que també afavoreixen l’acumulació de placa bacteriana i tosca, agreujant els problemes de coloració.

Solucions professionals per recuperar la blancor dental

Davant de la preocupació estètica que suposen les dents grogues, els odontòlegs ofereixen diverses alternatives terapèutiques. L’emblanquiment dental professional es posiciona com l’opció més efectiva per aconseguir resultats immediats i duradors. Aquest procediment, realitzat en clínica sota supervisió especialitzada, utilitza agents blanquejants d’alta concentració que penetren en l’esmalt i modifiquen l’estructura molecular dels pigments.

La neteja professional o profilaxi dental constitueix un altre tractament fonamental, especialment quan l'engroguiment es deu a l’acumulació de placa bacteriana i tosca. Aquest procediment, recomanat semestralment per la Societat Espanyola de Periodòncia, elimina eficaçment els dipòsits calcificats i torna a les dents el seu aspecte natural.

Per a casos més complexos, on l'engroguiment és sever o resistent als tractaments convencionals, les carilles dentals representen una solució estètica definitiva. Aquests fins recobriments de porcellana o compòsit s’adhereixen a la superfície frontal de les dents, modificant instantàniament el seu color, forma i mida.

Prevenció i cures diàries recomanades

Els especialistes coincideixen que la prevenció continua sent la millor estratègia contra l'engroguiment dental. Una rutina d’higiene adequada ha d’incloure la raspallada tres vegades al dia amb pasta fluorada, complementat amb l’ús diari de fil dental i esbandida bucal.

L’elecció del raspall dental també resulta determinant. Els raspalls elèctrics han demostrat ser fins un 30% més eficaços en l’eliminació de la placa bacteriana que els manuals, segons un estudi publicat el març de 2025 per la Universidad Complutense de Madrid.

La dieta juga així mateix un paper fonamental. Reduir el consum d’aliments i begudes amb alt potencial de tinció, com a cafè, te o vi negre, pot ajudar a mantenir el color natural de les dents. Alternativament, l’ús de palles en consumir begudes pigmentants minimitza el seu contacte amb la superfície dental.

Els dentifricis blanquejants disponibles al mercat poden oferir certa millora en casos lleus, encara que els seus resultats són limitats en comparació amb els tractaments professionals. Aquests productes contenen agents abrasius suaus o baixes concentracions de peròxid que ajuden a eliminar taques superficials.

Què és la dentina i com afecta el color dental?

La dentina és un teixit mineralitzat que forma la major part de l’estructura de la dent, situant-se just sota de l’esmalt. Amb una composició rica en calci, la dentina presenta naturalment un to groguenc o ivori que varia entre individus. A diferència de l’esmalt, que és la capa externa protectora i translúcida, la dentina és sensible i conté túbuls microscòpics connectats amb la polpa dental.

Aquesta estructura anatòmica explica per què, fins i tot amb una higiene perfecta, algunes persones presenten dents més grogues que d’altres. L’espessor de l’esmalt dental, que pot variar significativament entre individus per factors genètics, determina quant de la dentina subjacent serà visible. Persones amb esmalt més fi o naturalment translúcid mostraran més el color groguenc de la seua dentina.

Amb l’envelliment, aquest fenomen s’accentua. El desgast natural de l’esmalt, combinat amb els canvis en la composició de la dentina que tendeix a enfosquir-se amb l’edat, explica per què les dents solen groguejar progressivament al llarg de la vida adulta, independentment dels hàbits d’higiene.