Desenvolupen una nova metodologia epigenètica que permet reconstruir l'evolució del càncer i anticipar-ne la progressió

Un equip internacional liderat pel Clínic-IDIBAPS i l'Institut de Recerca del Càncer de Londres ha desenvolupat una nova metodologia basada en la metilació de l'ADN per desxifrar l'origen i l'evolució del càncer, que permet predir el seu curs clínic futur. L'estudi s'ha publicat a la revista 'Nature' i analitza l'evolució dels tumors de 2.000 pacients amb leucèmies i limfomes. Els investigadors han trobat que coneixent la història d'un tumor es pot anticipar la progressió clínica. El cap del grup d'Epigenòmica Biomèdica de l'IDIBAPS i coordinador del treball, Iñaki Martín-Subero, ha explicat que en aquesta recerca han "repensat" dades que ja tenien, però d'una perspectiva nova que els ha permès trobar aquest nou algoritme, anomenat EVOFLUx.

La recerca es basa en el fet que el càncer no comença en el moment del diagnòstic sinó que es desenvolupa "silenciosament" durant un temps determinat. De manera similar a la caixa negra d'un avió, els investigadors han descobert que la trajectòria evolutiva del càncer està codificada a l'epigenoma. En concret, es troba registrada en un tipus especial de marca epigenètica coneguda com a metilació fluctuant.

Tradicionalment, s'ha entès que la metilació actua com a interruptor que activa o desactiva l'expressió de gens, però aquest estudi revela una funció addicional. Així, els investigadors han trobat que la cèl·lula original que va donar lloc al tumor deixa una firma única de metilació, una empremta que no només revela la identitat de les cèl·lules tumorals, sinó que també canvia a mesura que el tumor creix i es diversifica. Gràcies a models matemàtics avançats, han desxifrat els patrons de metilació, reconstruint tant l'origen com l'evolució del tumor amb una precisió sense precedents.

"Registra informació de la identitat del tumor, de quan va començar, a quina velocitat ha anat creixent i si ha evolucionat amb el temps", ha exemplificat Martín-Subero, que ha afegit que li diuen "la caixa negra del càncer".

A banda de Subero, l'altre coordinador del grup ha estat el director del Centre d'Evolució i Càncer de l'Institut de Recerca del Càncer de Londres, Trevor Graham. Els primers autors són Calum Gabbut i Martí Duran-Ferrer, i hi han col·laborat altres investigadors d'Espanya i el Regne Unit, a més de Suècia, Suïssa i els Estats Units.

Predir la trajectòria futura

L'estudi va analitzar mostres de pacients amb càncers limfoides, incloent-hi leucèmies pediàtriques com la leucèmia limfoblàstica aguda i malalties d'adults com la leucèmia limfàtica crònica.

Gràcies a l'accés a les històries clíniques anonimitzades, els investigadors van poder correlacionar l'evolució passada del tumor amb la seva agressivitat.

Martín-Subero ha explicat en roda de premsa que aquesta informació pot ser determinant en el cas per exemple de dos pacients amb un tumor similar, però que aquest mètode revela que han tingut una evolució molt diferent. Així, si un dels dos ha crescut molt ràpidament això permetria predir que serà més agressiu.

En aquest sentit, ha defensat que aquesta nova metodologia pot ajudar en l'aplicació clínica, ja que coneixent la història d'un càncer es pot predir la seva evolució futura i adaptar el maneig clínic.

En el cas de la leucèmia limfàtica crònica, un tipus de càncer que no sempre requereix tractament immediat, amb aquest nou test es pot predir quan la malaltia necessitarà ser tractada amb anys d'antelació.

Repensar dades existents

Tant Martín-Subero com Duran-Ferrer han destacat que en aquesta recerca han repensat dades que ja tenien i que fins ara consideraven "soroll". Per això, el primer ha destacat la importància de donar un nou enfocament a dades que ja han estat analitzades i ha fet una crida també a la col·laboració entre experts d'àrees diferents.

D'altra banda, han explicat que en aquesta recerca s'ha fet ús d'una tècnica d'Intel·ligència Artificial (IA), la inferència bayesiana, que han assegurat que ja fa uns anys que s'utilitza.

Els investigadors han fet servir mostres de pacients amb leucèmies i limfomes, però han explicat que creuen que el nou mètode és "universal" per a tota mena de càncers, tot i que en cada tipus s'hauria d'adaptar la tecnologia.

En el cas d'aquestes patologies la mostra és més fàcil d'extreure, ja que és la sang, però Duran-Ferrer ha insistit que creuen que pot servir igual en tumors sòlids.

De la publicació a l'aplicació pràctica

Els investigadors han reconegut que entre que una investigació es publica i realment es pot aplicar a la pràctica ha de passar un temps "a vegades una mica llarg". Martín-Subero ha explicat que estan ara contactant amb empreses biotecnològiques que vulguin portar a la pràctica el nou mètode. "La nostra intenció és que no quedi en una publicació acadèmica", ha dit.

L'estudi s'ha fet en el marc del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Center, impulsat pel Clínic, l'IDIBAPS i la Universitat de Barcelona; i ha comptat amb el suport de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la fundació anglesa Cancer Research UK, la Fundació La Caixa, el Consell Europeu de Recerca i els Instituts de la Salut dels Estats Units. En total, hi han participat 21 investigadors de 15 institucions a cinc països.