Les dones cobren un 30% menys de pensió que els homes i es jubilen deu mesos més tard

Les dones a Espanya continuen enfrontant una significativa bretxa a les seues pensions de jubilació, cobrant un 30,4% menys que els homes segons revela l’últim Baròmetre de les Pensions elaborat per l’Instituto Santalucía. Amb dades actualitzades a abril de 2025, les pensionistes reben una mitjana de 1.196,5 euros mensuals, mentre que els seus homòlegs masculins perceben 1.719 euros al mes, evidenciant una persistent desigualtat en el sistema de pensions espanyol.

L’informe, desenvolupat per experts del Grup d’Investigació en Pensions i Protecció Social, mostra també que les dones retarden la seua jubilació deu mesos més que els homes de mitjana. Aquest retard respon principalment a carreres laborals més irregulars i interrompudes per responsabilitats familiars, obligant moltes dones a prolongar la seua vida laboral per millorar la quantia final de la seua pensió.

Malgrat aquesta notable diferència, l’estudi assenyala una dada esperançadora: la bretxa es redueix considerablement entre les noves altes de jubilació, situant-se en un 17,5%. Això reflecteix una tendència cap a la convergència gràcies a la incorporació femenina més gran al mercat laboral, la reducció de la bretxa salarial (que es va situar en el 15,7% el 2023) i la implementació de mesures correctores en el sistema de pensions espanyol.

La doble pensió, més comú entre dones que entre homes

Una dada reveladora de l’informe mostra que el 17,6% de les dones pensionistes perceben més d’una pensió, davant només el 3,5% dels homes. Aquesta circumstància es dona principalment per la combinació de pensions de jubilació i viudetat. Els experts atribueixen aquesta diferència a dos factors fonamentals: l’esperança més gran de vida de les dones i el creixent nombre de pensionistes femenines amb dret a una pensió contributiva pròpia.

José Manuel Jiménez Rodríguez, director de l’Instituto Santalucía, ha destacat que "encara que les dades mostren que les dones han avançat en l’accés i la quantia de les pensions de jubilació, la situació de desavantatge és encara una realitat. L’origen d’aquest problema es troba en les importants diferències de gènere que tradicionalment hi ha hagut al mercat laboral i que encara continuen malgrat els avenços aconseguits en les últimes dècades".

Causes de la bretxa de gènere a les pensions

L’estudi, elaborat per acadèmics de prestigioses universitats espanyoles com la Universitat de València, la Universitat d’Extremadura i la Universidad Rey Juan Carlos, identifica diversos factors estructurals que perpetuen aquesta desigualtat. Entre ells destaquen les interrupcions en la vida laboral de les dones per cura de fills o familiars dependents, les diferències salarials que persisteixen al mercat laboral, i les jornades a temps parcial que afecten desproporcionadament les treballadores.

Encara que el sistema espanyol ha implementat mesures correctores com la integració de llacunes, el complement a mínims o el complement per bretxa de gènere, els investigadors consideren que per assolir la igualtat real en matèria de pensions resulta "imprescindible" abordar dos aspectes fonamentals: tancar definitivament la bretxa salarial i aconseguir un repartiment més equilibrat de les responsabilitats familiars.

El sistema de pensions espanyol i la desigualtat de gènere

El sistema públic de pensions a Espanya, basat principalment en les cotitzacions realitzades durant la vida laboral, reflecteix inevitablement les desigualtats del mercat de treball. Les carreres professionals de les dones, tradicionalment més discontínues i amb menors salaris, es tradueixen en pensions inferiors malgrat els mecanismes correctors implementats en les últimes reformes.

Els experts de l’Instituto Santalucía assenyalen que la convergència observada en les noves altes de jubilació representa un avenç significatiu, però insuficient per eliminar per complet la bretxa en un futur pròxim. La reducció a un 17,5% entre les noves pensionistes davant el 30,4% de la mitjana general indica una tendència positiva que, tanmateix, requerirà dècades per equiparar completament les prestacions.