Què significa que una persona parli sola en veu alta, segons la psicologia

El costum de mantenir diàlegs amb un mateix en veu alta, lluny de ser un indici de trastorns mentals com tradicionalment s’ha cregut, constitueix una pràctica beneficiosa per al desenvolupament cognitiu segons demostren les investigacions més recents. Aquests estudis científics confirmen que verbalitzar els pensaments pot millorar significativament capacitats com la memòria, la concentració i la resolució de problemes, sempre que aquest comportament no vingui acompanyat d’altres símptomes que poguessin indicar alguna patologia.

El professor Gary Lupyan, associat de psicologia a la Universitat de Wisconsin, ha declarat recentment a la BBC que expressar verbalment el que pensem potencia les nostres capacitats mentals de manera notable. Una investigació duta a terme pel seu equip va demostrar que les persones que anomenaven en veu alta els objectes que veien en una pantalla aconseguien localitzar-los amb més rapidesa. Segons explica l’expert, això es deu que "en esmentar el que s’està veient, el cervell activa informació visual per identificar l’objecte més ràpid", establint així una connexió neurològica que afavoreix el processament cognitiu.

La psicoterapeuta Anne Wilson reforça aquesta visió positiva sobre l’autodiàleg en afirmar que "tots necessitem parlar amb algú interessant, que ens conegui a la perfecció i estigui de part nostra. Qui millor que nosaltres mateixos?". Aquesta perspectiva ha portat molts professionals a recomanar aquesta pràctica en les seues consultes, aprofitant els seus múltiples avantatges terapèutics i de desenvolupament personal.

La infància com a model natural de l’autodiàleg

L’exemple més evident dels beneficis de parlar només ho trobem en els nens. Durant l’etapa infantil, el diàleg intern verbalitzat constitueix una part fonamental del procés natural d’aprenentatge i desenvolupament cognitiu. Els petits solen parlar amb si mateixos mentre realitzen tasques quotidianes, la qual cosa els ajuda a dirigir-se i organitzar-se mentalment, millorant els seus resultats en activitats motrius i de resolució de problemes.

Aquest comportament, lluny de ser preocupant, representa una eina essencial per al desenvolupament infantil que posteriorment evoluciona cap a formes més interioritzades de pensament en l’edat adulta. Els psicòlegs evolutius han documentat àmpliament com aquest procés forma part de la construcció de les habilitats cognitives superiors.

Beneficis científicament comprovats de l’autodiàleg

Les investigacions més recents han identificat nombrosos avantatges associats a la pràctica de parlar amb un mateix. Entre els principals beneficis destaquen:

El reforç significatiu de la memòria a curt i llarg termini, ja que verbalitzar la informació ajuda a fixar-la de manera més efectiva al nostre cervell. També contribueix a l’estructuració del pensament, facilitant l’organització mental d’idees complexes i la planificació de tasques. Així mateix, afavoreix la resolució de problemes en permetre’ns analitzar les situacions des d’una perspectiva externa quan les verbalitzem.

L’estudi titulat 'Self-directed speech affects visual search performance' (La parla autodirigida afecta el rendiment de la recerca visual), publicat per Gary Lupyan i Daniel Swingley en The Quarterly Journal of Experimental Psychology, ha aportat evidència científica sòlida sobre aquests beneficis cognitius de l’autodiàleg, desmuntant els estigmes tradicionalment associats a aquesta pràctica.

L’autodiàleg com a eina de benestar emocional

Més enllà dels avantatges cognitius, parlar amb un mateix també ofereix importants beneficis per a la salut emocional. La psicologia contemporània considera que l’autodiàleg actua com una forma de socialització interna que contribueix positivament al benestar psicològic, proporcionant motivació cognitiva, claredat mental i suport emocional.

Aquesta pràctica pot funcionar com un mecanisme d’autoregulació emocional, permetent-nos processar sentiments complexos i guanyar perspectiva sobre situacions estressants. Els terapeutes cognitivoconductuals sovint recomanen l’autodiàleg conscient com a tècnica per modificar patrons de pensament negatius i fomentar una actitud més positiva i resilient.

Quan l’autodiàleg podria indicar un problema?

Encara que parlar només constitueix generalment una pràctica saludable, els experts assenyalen que existeixen circumstàncies en les quals aquest comportament podria ser indicatiu de problemes subjacents. L’autodiàleg resulta preocupant quan va acompanyat d’altres símptomes com al·lucinacions, creences delirants o desconnexió amb la realitat.

També podria ser motiu d’atenció professional si interfereix significativament amb el funcionament diari de la persona, si genera angoixa notable o si el contingut del diàleg és predominantment negatiu i autolesiu. En aquests casos, és recomanable buscar l’orientació d’un especialista en salut mental per a una avaluació adequada.

Aplicacions pràctiques de l’autodiàleg positiu

A la llum d’aquestes troballes científiques, nombrosos psicòlegs i coach de desenvolupament personal han desenvolupat tècniques específiques per aprofitar el potencial de l’autodiàleg constructiu. Entre elles destaquen l’autodiàleg motivacional abans de tasques desafiadores, la verbalització d’instruccions durant processos d’aprenentatge complexos, i l’ús d’afirmacions positives com a eina d’enfortiment de l’autoestima.

En l’àmbit esportiu, aquesta pràctica ha demostrat ser particularment efectiva. Estudis realitzats el 2023 amb atletes d’elit van mostrar que aquells que implementaven tècniques d’autodiàleg estructurat milloraven significativament el seu rendiment i capacitat de concentració sota pressió.

La psicologia darrere de l’hàbit de parlar sol

Des d’una perspectiva neuropsicològica, l’acte de parlar amb un mateix activa diferents àrees cerebrals que les involucrades en el pensament silenciós o la comunicació interpersonal. Quan verbalitzem els nostres pensaments, es produeix una interacció única entre els centres del llenguatge i les àrees de processament cognitiu, creant una retroalimentació neuronal que potencia la capacitat d’anàlisi i resolució de problemes.

Segons les teories vygotskianes del desenvolupament cognitiu, el llenguatge externalitzat evoluciona gradualment cap a la parla interna a mesura que madurem, però mantenir cert grau de verbalització externa pot ajudar-nos a accedir als beneficis primitius d’aquest mecanisme de pensament, especialment en situacions d’alta demanda cognitiva o estrès emocional.