Rius sense truites i plantacions assedegades

Els estudis sobre els eventuals impactes del canvi climàtic projecten escenaris inquietants per a activitats nuclears en l’actual estructura econòmica de la demarcació de Lleida, com el turisme i l’agricultura, els operadors del qual s’han d’adaptar al nou escenari.

Entre aquests àmbits hi ha la pesca, i un dels principals atractius a Lleida és la de la truita, que afronta un escenari de retrocés. Un informe del Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica), que ressenya l’absència d’“evidències d’una resposta adaptativa” d’aquest peix al canvi climàtic, preveu que “la disponibilitat d’hàbitat” arribi a “una pèrdua del 80% a la conca de l’Ebre en 50 anys. De fet, les projeccions redueixen la seua presència als trams inicials dels rius pirinencs, amb una desaparició pràcticament total al Segre al final d’aquell període.

Les espècies piscícoles “pròpies d’aigües fredes, com per exemple la truita, perdran hàbitat i disminuiran el seu rang de distribució i abundància” per, entre altres causes, l’extinció de poblacions al resultar-los inhabitables els rius i per tenir més susceptibilitat a malalties.

El document pronostica un altre impacte de pes als rius, un dels principals atractius turístics de Lleida: considera “molt probable també que molts rius permanents passin a ser temporals a causa del dèficit hídric en l’època estival”.

“Sembla clar que hi haurà una disminució en el cabal de la majoria dels rius de latituds mitjanes i baixes, i un augment del cabal als rius situats en latituds altes” per, respectivament, l’“augment de la temperatura i l’evapotranspiració” i per una aportació “més gran d’aigua provinent del desglaç”, assenyala l’informe, que anota com el “descens dels cabals” a “la zona del Pirineu” ja és un fet constatat.

El document, que no entra en els efectes d’aquestes tendències pel que fa a la disponibilitat d’aigua per a proveïment urbà, reg, generació d’electricitat i usos industrials, apunta a un altre impacte especialment rellevant per a activitats com l’acampada, ja que “s’espera un augment en la durada i severitat d’avingudes i sequeres”.

En resum, els escenaris que es pronostiquen apunten a una “disminució de la precipitació” tant d’aigua com de neu, clau per a l’esquí i l’hostaleria que s’hi associen, i a “una reducció dels cabals” que seria “especialment important en regions mediterrànies” i que “podria provocar un canvi en els règims hidrològics dels rius, augmentant la proporció de rius intermitents i efímers davant rius permanents”.

L’exposició de Lleida a l’escalfament de la Mediterrània, que es troba en ple procés de tropicalització i la temperatura de la qual puja un 20% més ràpid que la del conjunt de les masses d’aigua marines del planeta, resulta òbvia quan la distància al mar oscil·la entre els 60 km del sud de les Garrigues i els 120 de la Cerdanya occidental.

Això desencadena un procés que, en combinació amb la tendència a l’aridesa del clima del qual han estat advertint organismes com la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) o l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE), comporta clares amenaces per a les explotacions agrícoles: les temperatures més altes eleven la demanda d’aigua de l’atmosfera, fet que al seu torn intensifica els processos d’evapotranspiració de les plantes i sotmet els cultius a més nivells d’estrès hídric.

Les estimacions de la CHE per als propers vint anys apunten a augments de la demanda d’aigua de reg superiors al 10% per a cultius com l’alfals, el panís, el blat, el presseguer, la perera i la pomera, que ocupen més, de 130.000 hectàrees (el 85% del regadiu) a Lleida. Les previsions situen per sobre del 12% la necessitat hídrica més gran de l’olivera i la vinya, dos cultius que, com la fruita, comencen a migrar al nord mentre al pla proliferen els cultius tropicals amb gairebé 700 hectàrees, més de 600 al Segrià.