Recreen l’entorn del temple egipci de Karnak, datat ara dos mil anys abans de Crist
Un estudi geoarqueològic internacional 'redueix' l’antiguitat de l’edificació
Imatge del Temple de Karnak, molt pròxim a Luxor (Egipte)
Un equip internacional d’investigadors ha establert una nova cronologia per al temple de Karnak, reduint la seua antiguitat després de realitzar l’estudi geoarqueològic més complet fins la data d’aquest emblemàtic complex egipci. Els científics també han aconseguit recrear amb precisió l’entorn riberenc que envoltava aquest monument, que actualment rep milions de visitants anualment com a Patrimoni de la Humanitat.
La investigació, publicada aquest any a la prestigiosa revista Antiquity, ha revelat que el temple no va poder ser habitat permanentment abans de l’any 2.520 aC a causa de les freqüents inundacions provocades pels forts corrents del Nil. Aquesta troballa situa l’ocupació més primerenca del complex durant l’Imperi Antic (2591-2152 aC), contradient teories prèvies i concloent un debat que ha perdurat dècades en els cercles arqueològics.
Per arribar a aquestes conclusions, especialistes de la Universitat de Southampton (Regne Unit) i de la Universitat d’Uppsala (Suècia) van analitzar 61 nuclis de sediments i milers de fragments ceràmics recuperats del jaciment. Les restes de ceràmica més antigues datades entre 2305 i 1980 aC corroboren la nova cronologia proposada per al monument ubicat a 500 metres a l’est de l’actual curs del Nil, a prop de Luxor.
La formació geològica que va inspirar un mite
L’estudi ha revelat fascinants detalls sobre la geografia original del lloc. Els investigadors han determinat que el temple es va edificar sobre una illa natural que es va formar quan els cursos fluvials es van desplaçar cap a l’oest i l’est. Aquesta elevació emergent va proporcionar els fonaments perfectes per a la construcció inicial de Karnak, i amb el pas dels segles, els canals circumdants van continuar separant-se, creant més espai per a l’expansió del complex.
El més sorprenent és que aquesta configuració geològica presenta notables similituds amb un mite egipci de la creació. Segons textos de l’Imperi Antic, el "Déu creador" es va manifestar com un terreny elevat que emergia de les aigües primigènies. Els científics han confirmat que l’illa on es va assentar Karnak és l’única zona coneguda de terreny elevat envoltat per aigua a tota la regió.
Aquesta coincidència ha portat als arqueòlegs a suggerir que les elits de Tebes van triar deliberadament la ubicació de Karnak perquè fos la casa d’Ammó-Ra, considerat el déu suprem de l’Antic Egipte, precisament perquè l’entorn natural reflectia perfectament l’escenari mitològic on es va originar l’univers segons les seues creences.
