Avenç de l’IRBLleida per dissenyar una teràpia contra el pitjor càncer de mama

L’IRBLleida investiga el disseny de teràpies dirigides a tractar el càncer de mama triple negatiu, per al qual fins ara no hi ha un tractament específic i que té un pitjor pronòstic i supervivència. En les proves amb ratolins han aconseguit reduir el creixement tumoral utilitzant tècniques com una que va guanyar el Nobel el 2020.

Una de cada vuit dones pot tenir un càncer de mama al llarg de la seua vida i l’any passat se’n van diagnosticar 5.439 nous casos a Catalunya, dels quals 298 es van detectar a les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. Encara que l’índex de supervivència d’aquest tumor se situa entre el 85% i el 90%, n’hi ha segons quins tipus de difícil tractament i pitjor pronòstic, entre els quals es troba el càncer de mama triple negatiu. Actualment, un equip de l’IRBLleida està investigant el disseny de teràpies que són capaces d’inhibir en un 50% el creixement tumoral en aquest tipus de càncer, que afecta entre un 15% i un 20% de les pacients i que encara no compta amb un tractament específic. Així ho va explicar ahir a SEGRE la investigadora de l’IRBLleida Anabel Sorolla, que va assenyalar que les pacients amb càncer de mama triple negatiu reben un tractament amb quimioteràpia convencional, però no específica, i que això fa que augmentin els efectes secundaris i la possibilitat de recaiguda.

“Nosaltres estem investigant l’arrel del problema i fa poc vam trobar que hi ha uns factors de transcripció que juguen un paper crucial en la progressió d’aquests tipus de càncer”, va explicar. Els factors de transcripció són proteïnes molt petites que són al nucli de la cèl·lula d’aquelles que es creia que eren impossibles d’inhibir. Per això, la investigació lleidatana suposa “un canvi de paradigma”.

Per inhibir aquests factors, va detallar Sorolla, utilitzen diverses tècniques, entre les quals una de “revolucionària”, denominada CRISPR, Premi Nobel el 2020. “També utilitzem uns pèptids que són capaços d’unir-se a aquestes proteïnes i inhibir-ne l’acció”, va afegir.

De moment, l’estudi s’ha provat en cèl·lules in vitro i en ratolins, però els resultats són “prometedors”. Segons Sorolla, “amb el CRISPR observem una reducció del creixement tumoral del 50% com a mínim, perquè hem tingut ratolins que s’han curat”. Per a la investigadora, aquests estudis preclínics “estableixen les bases de futurs medicaments” i l’objectiu és dissenyar aquestes teràpies i traslladar-les a assajos clínics en benefici dels pacients.

Pacients de càncer de mama: «Som aquí gràcies a la investigació»

L’Espai Sunka va acollir aquest dijous la jornada Ens ho prenem a pit sobre el càncer de mama organitzada per l’Associació contra el Càncer de Lleida, amb dos doctores de la Unitat de Patologia Mamària de l’Arnau i tres pacients que van parlar de la seua experiència en primera persona. Les tres van coincidir en l’“impacte” que va suposar el diagnòstic de la malaltia. “No tenim associat càncer de mama amb metàstasi i és un tipus de tumor molt invisibilitzat”, va explicar Rebeca Ríos, alhora que va recordar la tasca de l’Associació Espanyola del Càncer Metastàtic, de la qual forma part. 

Per la seua part, Cristina Balaguer va assenyalar que, “malgrat que et quedes impactada, has de confiar en l’equip mèdic i a més l’Associació contra el Càncer et dona moltíssim suport amb diversos serveis”. En el cas de Digna de Torres, presidenta d’Adima, va relatar que va ser diagnosticada fa 27 anys i que, per sort, els tractaments han evolucionat molt. Totes elles van destacar la importància de la prevenció, amb les revisions anuals i l’autoexploració. “Conec dones que no volen anar al metge per por que els trobin alguna cosa, però com més aviat es detecti, millor”, va dir Torres. 

En la mateixa línia, Ríos va assegurar que “la prevenció pot evitar que hi hagi metàstasi”. Les tres van defensar la necessitat de “normalitzar” el fet de parlar de càncer i tenir present que “cada cas és diferent i que cada dona és diferent, per la qual cosa els tractaments i l’activitat s’han d’adaptar a les necessitats i capacitats”. També van criticar el “bombardeig d’informacions no contrastades” a través de les xarxes i van demanar més fons per investigar. “Gràcies a la investigació som aquí”, va recordar Ríos.