Les claus del franquisme a Lleida

Els historiadors van prendre ahir la paraula per parlar sobre el franquisme, el final de la dictadura i el procés de transició quan falta un mes perquè es compleixin 50 anys de la mort de Franco. Ho van fer en una jornada al Rectorat de la UdL, en la qual van posar sobre la taula les peculiaritats del règim i dels anys posteriors al seu final a les comarques lleidatanes. La doctora i catedràtica d’Història Contemporània a la UdL Conxita Mir va destacar a la pregunta de la importància d’aquests debats davant de l’auge de la ultradreta que “cal parlar més que mai per no oblidar i davant del perill d’involució i falsificació”. En la seua intervenció, va explicar el control polític, social i moral de la població a través de la repressió que va ser, va dir, “un dels pilars fonamentals del règim de Franco”. A Lleida, línia de front en la Guerra Civil des de l’abril del 1938, va destacar la “violència arbitrària” a les zones de muntanya com al Sobirà en mans del general Sagardía.

Mir també va fer menció a la dignificació de fosses, com la del cementiri de Lleida, amb més de 570 noms i va recordar que aquest diumenge es farà una visita guiada en aquest espai de memòria. A més, va considerar que s’està avançant en l’estudi d’aspectes menys coneguts com els maquis, la repressió a les dones i l’exili.

En la jornada també va participar la doctora en Història de la UdL Antonieta Jarne, que va parlar dels anys immediats del postfranquisme i les peculiaritats, sobretot, a Lleida ciutat, “amb la rèmora persistent del leridanismo heretat de la dictadura i la fragilitat de les expressions antifranquistes”. També va destacar la forta presència del neofranquisme a Lleida, única capital al costat de Sevilla en la qual, va dir, “els ultres tenien una tranquil·la vida pública”. A més, va assegurar que “encara és molt difícil fer una revisió crítica de tot l’heretat directament del franquisme”. En la jornada també van participar els historiadors Martí Marín i Xavier Domènech, de la UAB, i José Maria Mur i Sandra Blasco, de la Universitat de Saragossa. Per la seua part, Jordi Font, director del Memorial Democràtic, que va col·laborar amb la jornada, va destacar “la importància de posar en relleu els anys de lluita per la democràcia i les llibertats”.

Primer pas de PP i Vox per derogar la llei de memòria de les Balears

El PP va donar suport ahir amb els seus vots al Parlament balear a la proposta de Vox de derogar la llei de Memòria Democràtica de les Balears, aprovada l’any 2018 pels partits d’esquerra i el suport dels populars a bona part de l’articulat. La cambra va aprovar la presa en consideració de la derogació de la norma, una iniciativa pactada per l’Executiu de Marga Prohens (PP) amb Vox a canvi del seu necessari suport als pressupostos autonòmics del 2025.

L’inici d’aquesta tramitació va coincidir amb l’anunci fet per Prohens al ple que el Govern balear retrà homenatge a les víctimes dels bombardejos de l’aviació republicana sobre Palma durant la Guerra Civil. El portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, va retreure als grups d’esquerra que “80 anys després sembla que la Guerra Civil no ha acabat” mentre que el socialista Omar Lamin va qualificar “d’indecent” i “indigna” la postura dels populars.