Psicomotricitat a l’educació infantil: moure’s, no estar-se quiet, és el que fa aprendre
La ONU recomana que els nens i nenes d’entre 3 i 6 anys es moguin almenys tres hores al dia. No obstant això, a moltes escoles els infants de cinc anys passen prop del 90 % de la jornada asseguts. Aquesta contradicció revela una tensió estructural: mentre la infància necessita jugar i explorar a través del moviment, l’escola sovint exigeix quietud per poder ensenyar.
Els experts recorden que el moviment no és un caprici ni un símptoma d’inquietud, sinó una forma essencial de comunicació i desenvolupament. El joc espontani integra allò físic, emocional i relacional, i disciplines com la psicomotricitat ho converteixen en una eina educativa clau. Sense moviment, adverteixen, no hi ha desenvolupament ple ni aprenentatge significatiu.
En les darreres dècades, la psicomotricitat ha guanyat presència a l’educació infantil, tot i que encara hi ha confusió entre conceptes com “motricitat” i “psicomotricitat”. Els especialistes reclamen espais i temps específics per treballar el cos com a base del pensament i la convivència. Transformar les escoles en llocs on moure’s sigui part d’aprendre —i no un problema a corregir— és, segons molts docents, un dels grans reptes educatius del nostre temps.
