D'on surt la Castanyada? Descobreix l'origen darrere d'aquesta centenària tradició catalana
Les castanyes i els panellets protagonitzen una celebració amb més de tres segles d'història que connecta amb el culte als difunts i les tradicions cèltiques
Castanyes torrades.
La tardor torna, i això ens fa recordar una de les tradicions més arrelades a Catalunya. La Castanyada s'ha convertit en un símbol cultural que, malgrat els intents d'altres festivitats d'origen anglosaxó per desplaçar-la, continua formant part essencial del nostre patrimoni immaterial. Aquesta celebració, amb més de tres-cents anys d'història documentada, representa molt més que un simple àpat tradicional; és un vincle directe amb els nostres avantpassats i amb la forma en què els catalans hem entès la relació entre els vius i els difunts al llarg dels segles.
Les primeres referències històriques de la Castanyada com a tradició consolidada es remunten a finals del segle XVIII, tot i que els seus orígens podrien ser molt més antics i connectar directament amb rituals cèltics de canvi de cicle. La data de l'1 de novembre, Tots Sants, no és casualitat: coincideix amb el Samhain cèltic, una celebració que marcava el final de l'estiu i l'inici de l'època fosca de l'any, un moment en què es creia que el vel entre el món dels vius i el dels morts es tornava més prim.
El paper dels campaners en la creació d'un costum popular
Una de les teories més esteses sobre l'origen específic de menjar castanyes en aquesta data està relacionada amb els campaners. Segons aquesta interpretació popular, els encarregats de tocar les campanes durant la vigília de Tots Sants necessitaven un aliment energètic per aguantar les llargues hores de repic. Les castanyes, abundants en aquesta època de l'any i amb un alt valor calòric, eren l'opció ideal per mantenir-se actius durant la nit.
Els cronistes de l'època expliquen que aquests campaners, després d'hores d'esforç físic, feien un descans per recuperar forces. En aquestes pauses, consumien castanyes torrades acompanyades d'un bon glop de vi. El que inicialment era una necessitat pràctica d'un grup professional específic es va anar convertint en un costum compartit per la comunitat. Els veïns s'unien als campaners en aquest ressopó nocturn, creant així un moment de socialització entorn d'un menjar senzill però energètic.
Els panellets: entre l'ofrena als difunts i l'àpat ritual
Pel que fa als panellets, el misteri sobre el seu origen és encara més gran. Aquests dolços elaborats tradicionalment amb ametlla mòlta i sucre han experimentat una evolució notable en les últimes dècades, incorporant noves varietats i sabors que s'allunyen de la recepta original. El 2025, les pastisseries catalanes ofereixen més de trenta varietats diferents, des dels clàssics de pinyons fins a propostes amb xocolata, cafè o fruites.
Les hipòtesis sobre per què mengem panellets per Tots Sants són diverses. Una de les més acceptades els connecta amb les ofrenes d'aliments que es deixaven als difunts per al seu viatge al més enllà, una pràctica comuna en moltes cultures antigues. La composició dels panellets, amb ingredients que garanteixen una llarga conservació, reforça aquesta teoria: eren aliments que podien resistir diversos dies sense fer-se malbé, simbolitzant així la permanència i la transcendència més enllà de la vida terrenal.
Una altra interpretació els relaciona amb els àpats rituals que se celebraven després de la mort d'un familiar. Aquestes reunions tenien una funció tant pràctica com simbòlica: per una banda, permetien a la família rebre el suport de la comunitat en moments difícils; per l'altra, representaven la continuïtat de la vida malgrat la pèrdua. Els panellets, com a aliment dolç i nutritiu, eren ideals per a aquestes ocasions.
La pervivència d'una tradició en l'era de la globalització
A mesura que ens endinsem en el segle XXI, la Castanyada catalana ha hagut d'adaptar-se per sobreviure. La pressió de festivitats com el Halloween nord-americà ha obligat a repensar com transmetem aquestes tradicions a les noves generacions. Les escoles catalanes han jugat un paper fonamental en aquest sentit, integrant la celebració de la Castanyada en les seves activitats pedagògiques i ajudant així a preservar aquest patrimoni cultural.
Les estadístiques mostren que el 87% de les famílies catalanes mantenen viva la tradició de menjar castanyes i panellets al voltant de l'1 de novembre, segons un estudi realitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat el 2024. Aquesta xifra demostra la forta arrelament que conserva la festivitat malgrat els canvis socials i demogràfics de les últimes dècades.
