La Terra s’atansa al "caos climàtic" i els seus signes vitals assoleixen ja nivells rècord

Les proves i les evidències científiques que la Terra s’atansa al "caos climàtic" són cada vegada més contundents i la majoria dels 'signes vitals’ que mesuren la salut del sistema ecològic i climàtic del planeta continuen empitjorant i es troben ja en nivells rècord. El 2024 va ser l’any més calorós registrat, i amb molta probabilitat el més calorós d’almenys els últims 125.000 anys, i els principals indicadors que revelen la salut de la Terra –la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle, la temperatura global mitjana, l’extensió del gel als pols i les glaceres, la desforestació, la freqüència i intensitat dels fenòmens extrems o la pèrdua de biodiversitat– continuen mostrant una tendència molt negativa.

Les dades es posen en relleu a l’informe sobre 'L’Estat del Clima 2025', un estudi anual realitzat per una coalició internacional que ha estat dirigit per científics de la Universitat Estatal d’Oregon i en què han participat, entre altres centres i universitats de nombrosos països, l’Institut Americà de Ciències Biològiques i l’Institut Potsdam per a la Investigació sobre l’Impacte del Canvi Climàtic, d’Alemanya. Avui publiquen els resultats a la revista BioScience.

"Sense estratègies eficaces, ens enfrontarem ràpidament a riscos cada vegada més grans que amenacen de desbordar els sistemes de pau, governança i salut pública i ecosistèmica", ha manifestat un dels investigadors principals de l’estudi, el professor a la Universitat Estatal de Oregón William Ripple, que ha alertat de la "perillosa" trajectòria en la qual s’han situat el planeta i la humanitat.

Solucions per pal·liar els pitjors escenaris

L’informe revela que 22 dels 34 signes vitals del planeta estan ja en nivells rècord, però incideix també que no és massa tard per limitar el mal fins i tot encara que no s’assolís l’objectiu de limitar l’augment de la temperatura que es va establir en l’Acord de París fa deu anys, i que la ciència i les noves tecnologies han posat ja sobre la taula opcions i solucions per pal·liar els pitjors escenaris.

Cada fracció de grau d’escalfament que s’evita és important per al benestar humà i ecològic, han corroborat els investigadors a l’informe, i han subratllat que retardar l’acció comportarà més costos i impactes més greus, mentre que mesures ràpides i coordinades poden generar beneficis immediats per a les comunitats i els ecosistemes de tot el món. Així, assenyalen que les fonts d’energia renovables com la solar i l’eòlica poden subministrar fins el 70 per cent de l’electricitat mundial el 2050; o que una ràpida eliminació dels combustibles fòssils seria una de les contribucions més grans a la mitigació del canvi climàtic.

També que la protecció i la restauració d’ecosistemes com boscos, aiguamolls, manglars i torberes podria eliminar o evitar al voltant de 10 gigatones d’emissions de diòxid de carboni a l’any per a 2050, el que equivaldria aproximadament al 25 per cent de les emissions anuals actuals.

O que reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments, que actualment representa aproximadament entre el 8 i el 10 per cent de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, i la transició cap a dietes més riques en plantes, poden reduir substancialment les emissions, a més de promoure la salut humana i la seguretat alimentària.

Mitigar és més barat que afrontar els impactes

L’informe sobre l’estat del clima revela que l’any passat el consum d’energia provinent de combustibles fòssils va assolir un màxim històric; que la calor dels oceans i la pèrdua de coberta arbòria a causa dels incendis forestals està també en màxims històrics; i que els desastres climàtics, mortals i costosos, han augmentat el 2024 i el 2025. I cita diversos exemples: les inundacions a Texas van causar la mort d’almenys 135 persones; els incendis forestals a Los Angeles van provocar danys que van superar els 250.000 milions de dòlars; i el tifó Yagi va causar la mort de més de 800 persones al sud-est asiàtic.

Els científics han incidit en que l’existeixen estratègies de mitigació del canvi climàtic, que són rendibles i urgents, que es pot limitar l’escalfament si s’actua amb audàcia i amb rapidesa, però també que "la finestra s’està tancant" i que el cost de mitigar el canvi climàtic és molt menor que els danys econòmics globals que podrien causar els seus impactes.