SEGRE

Reclamen als ajuntaments de la demarcació de Lleida que ofereixin espais municipals per celebrar cerimònies fúnebres

Agraïments lamenta que els tanatoris han "monopolitzat" els funerals laics i alternatius

Vista general del cementiri de Lleida. - SEGRE

Vista general del cementiri de Lleida. - SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La demanda de cerimònies fúnebres laiques o fora del ritu cristià ha augmentat en els darrers anys. Tot i això, encara hi ha pocs espais que les ofereixin i els que ho fan es concentren sobretot en tanatoris privats a les grans ciutats. Aquesta falta d'espais condicionats es converteix en el principal maldecap de les persones i famílies que volen un funeral no-religiós, fins al punt que, en cas de no trobar-ne, n'hi ha que opten per no fer cap cerimònia o fer un enterrament tradicional a l'església. Des d'Agraïments, empresa dedicada a fer comiats laics i alternatius, reclamen als ajuntaments que ofereixin sales d'actes, centres cívics o altres espais dignes per celebrar cerimònies fúnebres.

El nombre de persones que es declaren atees, agnòstiques o indiferents no ha parat de créixer en les darreres dècades i ja representen més de la meitat dels catalans. En concret, un 51% de la població catalana es considera no-creient davant del 46,9% que sí que se'n considera, segons el darrer informe 'Laïcitat en xifres' de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Aquesta nova realitat ha derivat en una demanda creixent per celebrar cerimònies fúnebres no-religioses, tot i que aquesta demanda no ha anat acompanyada d'una habilitació proporcional d'aquests espais. La propietària d'Agraïments i terapeuta en dol, Remei Capitan, lamenta que des de l'administració s'hagi "donat la responsabilitat als grans tanatoris", ubicats a les grans ciutat, d'absorbir aquesta demanda creixent i diu que això ha fet que aquests equipaments hagin "monopolitzat la mort laica".

Per això, reclama als ajuntaments que entomin aquesta realitat i que ofereixin, a canvi d'un lloguer, espais públics, existents o nous, per celebrar comiats no religiosos. Aquesta predisposició dels consistoris posaria solució, diu Capitan, a la principal preocupació que tenen les famílies, sobretot les de fora de les ciutats, que és la de trobar un espai "digne" tancat, amb disponibilitat horària flexible, que disposi de cadires i un aforament mínim per a un centenar de persones.

Passos cap a nous espais municipals

Alguns municipis de les comarques de Ponent han començat a oferir espais per a enterraments laics, tot i que encara són pocs. És el cas de Juneda (Garrigues), que aquest estiu ha inaugurat la Sala dels Adeus, un espai diàfan al costat del cementiri per acollir enterraments civils.

El cementiri de Lleida disposa des de fa anys de la Sala de la Pau, un espai per fer cerimònies de qualsevol religió i laiques, i el cementiri nou d'Alcarràs (Segrià), inaugurat el 2019, té una sala ecumènica exterior.

Els tanatoris grans concentren l'oferta

De moment, l'oferta d'espais per celebrar funerals laics es concentra als tanatoris de ciutats grans com Lleida, en el cas de Ponent. Tot i que Capitan agraeix a aquestes empreses que hagin donat resposta a una demanda existent i que creix dia rere dia, també critica les "limitacions que posen" quant a temps. Posa d'exemple tres cerimònies que va oficiar al tanatori la Lleidatana de Lleida, on l'empresa va limitar els actes a un màxim de 30 minuts. "El final de vida no té tempo. I si un ritual dura 45 minuts o una hora perquè vol parlar molta gent? On queda el respecte? No hi és", afirma Capitan.

A banda d'això, la gerent d'Agraïments també demana als responsables dels tanatoris privats que ofereixen aquest servei que "formin les seves persones en el dol", ja que sovint les persones que dirigeixen les cerimònies no compten amb una formació prèvia i "no n'hi ha prou amb ser un bon comunicador", afegeix.

La importància de fer un ritual de comiat

Capitan explica que celebrar una cerimònia fúnebre, religiosa o no, és "vital" perquè les persones que han perdut una persona estimada puguin fer un procés de dol adequat. "El dol és una ferida que queda cicatritzada, però que mai desapareix. Per tant, si ens transformem i no som la mateixa persona, fer el tancament és molt important per saber que realment allò s'ha acabat i fer-ho evident", conclou.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking