Homenatge a les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar

Lleida ha homenatjat aquest matí les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar amb un acte institucional i ofrena floral a càrrec de l'alcalde, Fèlix Larrosa, el tinent d’alcalde, Carlos Enjuanes, el regidor de Drets Civils, Roberto Pino, una àmplia representació de la corporació municipal, els exalumnes Jordi Quílez i Manel Sampedro i famílies de les víctimes. L’acte s’ha celebrat davant l’escultura que recorda els fets: “Memòria, Dignitat i Vida”, situada davant el lloc on hi havia el Liceu, a l’avinguda de Blondel.

La commemoració ha comptat amb el relat històric contextualitzat de l’historiador Oriol Bosch i una teatralització a càrrec de la Companyia La Màxima de la Fundació Ilersis, que ha estat acompanyada per la interpretació amb viola d’"El Cant dels Ocells" de Laura Baraut, alumna del Conservatori de Música de Lleida. Els actors i actrius han detallat els darrers conflictes bèl·lics durant els últims anys i han escenificat el bombardeig.

L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha agraït “el compromís constant amb la memòria democràtica” dels assistents i organitzadors de l’acte i ha remarcat: “Honorem el dol col·lectiu que la ciutat sencera va viure en aquell moment, la cicatriu que ens va quedar per sempre al cor de moltes famílies de Lleida. Tornem aquí per renovar el compromís amb la pau, el diàleg i la convivència”. L’alcalde també ha destacat la commemoració com a “signe de la cultura de pau i de la defensa dels valors democràtics”. Així mateix, ha explicat que l’escola “va deixar una empremta profunda que inspira la nostra manera d’entendre l’educació 88 anys després [...] L'educació és la millor base per assegurar un futur en pau”.

També ha remarcat el llegat del Liceu “que ens interpel·la, ens recorda que la pau no és mai definitiva, que cal defensar-la cada dia amb paraules, amb accions i amb conviccions. Totes i tots hi hem de contribuir. Des de la Paeria tenim el deure i l'orgull de mantenir viva aquesta cultura d'entesa i de diàleg, de treballar per una ciutat i per una societat civil que sigui el millor motor de pau i de convivència”. Per últim, l’alcalde ha instat a la ciutadania a seguir lluitant conjuntament per la cultura de pau.

El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, ha destacat “l’esperit pedagògic i humanista” de l’escola, que “va sobreviure gràcies a les famílies que no van deixar que el record s’apagués, i gràcies a una ciutat que, any rere any, diu alt i clar: Lleida no oblida”. En aquest sentit, el regidor ha expressat: “Lleida reafirma el seu compromís amb l’educació i amb la memòria democràtica. Perquè només una societat que recorda pot construir un futur més just i més humà [...] El record del Liceu Escolar ens parla del millor de nosaltres: la convicció en el coneixement, en la cultura, en la llibertat i en la vida”. “Que la memòria dels nens i mestres del Liceu Escolar continuï essent llum i guia per a les noves generacions”, ha conclòs.

Des de l’any 2009, cada any al voltant del 2 de novembre es commemora el bombardeig del Liceu Escolar, ocorregut el 2 de novembre de 1937. Aquesta data va ser instituïda pel Ple de l’Ajuntament, en la sessió del 27 de novembre de 2009, com a jornada d’homenatge i record.

El Liceu Escolar de Lleida

El Liceu Escolar de Lleida va ser fundat l’any 1906 pel mestre i pedagog Frederic Godàs, amb la col·laboració d’altres figures destacades com Antoni Sabater i Humbert Torres, entre d’altres. Va esdevenir la primera escola de Lleida vinculada al moviment de l’Escola Nova catalana, que promovia una educació activa, laica i centrada en l’infant.

Després de diverses ubicacions provisionals, el 31 d’agost de 1913 es va inaugurar l’edifici definitiu a l’avinguda Blondel, just davant de l’escultura que avui recorda la seva memòria.

El 2 de novembre de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, nou avions Savoia-Marchetti S.M.79 de l’aviació feixista italiana van bombardejar la ciutat de Lleida, en un dels atacs aeris més devastadors del conflicte, comparable als de Guernica, Durango o Granollers. L’ofensiva, dirigida contra la població civil, va causar la mort de més de 250 persones.

Una de les bombes va impactar directament en un lateral de l’edifici del Liceu Escolar, que va quedar completament destruït. En aquell moment, les aules estaven plenes, i l’explosió va provocar la mort de mig centenar de nens i diversos professors, en un dels episodis més tràgics de la història educativa i social de la ciutat.