Maribel Zaidín: «Des dels Mossos sempre hi serem per acompanyar-les»

Com es fa des de Mossos d’Esquadra l’atenció a dones en situació de violència masclista?

Fa anys que hem superat el model clàssic en què s’intervenia des de la comissió d’un delicte. Ara hem avançat i treballem en un model integral de quatre eixos en els quals posem la víctima al centre de les actuacions policials.

Quins són aquests quatre eixos?

El primer és la prevenció, abans que es produeixi el fet, i ho fem amb les unitats especialitzades i les activitats als instituts. A partir d’exemples, els expliquem què és la violència de gènere, els tipus, les seues formes i els indicadors perquè sàpiguen detectar-la. Aquí entra la detecció dirigida a identificar els riscos, que és un altre eix d’actuació.

I la denúncia?

L’atenció és molt important. Quan arriba la víctima, pot ser que sigui la primera vegada que ho explica i oferim una atenció personalitzada en cada cas i circumstància. Aquí m’agradaria remarcar que som una policia de proximitat i som a tot el territori. A qualsevol comissaria hi ha agents especialitzats per recollir les denúncies i des del primer moment els informem dels seus drets, com l’assistència lletrada gratuïta. A partir d’aquí, no queda desemparada i se li dona protecció.

Com es valora el tipus de protecció que necessita cada víctima?

Utilitzem una eina de valoració del risc per saber si n’hi ha. Si és mitjà, alt o molt alt es pacten quines mesures són necessàries. Poden anar des de trucades fins a patrullatge al lloc on viu o treballa. Si existeix un alt risc fins i tot s’ha fet acompanyament policial les 24 hores. Ara no hi ha cap cas, però n’hi ha hagut i n’hi pot haver. Una altra de les mesures de protecció és que sabem quan l’autor sortirà de presó i informem la víctima.

Es fa un seguiment?

Des que entren a comissaria, les dones tindran un referent dels Grups d’Atenció a la Víctima durant tot el procés judicial i també després. Així mateix valorem si necessiten ser derivades a un altre recurs, per això insisteixo que, des dels Mossos, no entenem l’abordatge de les violències masclistes sense anar de la mà d’altres recursos de la xarxa i també en coordinació amb altres cossos policials. Hem de ser-hi i no jutjar mai, sempre les acompanyarem.

Són efectius els braçalets per controlar les ordres d’allunyament?

Això és una mesura judicial i aquí en tenim pocs, donen incidències per fallades de cobertura.

Costa denunciar?

A la gent gran li costa perquè no ho detecten i molts casos arriben per serveis socials i sanitaris. Per això demanem la militància activa de la ciutadania. No fa falta enfrontar-se a l’autor, només cal avisar el 112 si veuen alguna cosa o sospiten que a algú li pugui estar passant alguna cosa. És normal que a la primera no denunciïn, només han de saber que des dels Mossos sempre hi serem per ajudar-les, però és bàsic per poder protegir.

Catorze dones amb protecció policial, tres per risc molt alt

Un total de catorze dones víctimes de violència masclista compten amb una protecció policial dels Mossos d’Esquadra a Ponent. Tres tenen un risc molt alt; dos, un risc alt, i nou dones més, un risc mitjà. A Catalunya, la xifra se situa en les 153 víctimes. Així mateix, al mes d’octubre, hi havia un total de 2.516 dones a les comarques lleidatanes (2.148 a Ponent i 368 a l’Alt Pirineu i Aran) que compten amb alguna mesura de protecció judicial o de Fiscalia. En el conjunt de Catalunya són un total de 28.238. Segons Zaidín, en els últims anys han detectat una tendència a l’alça en aquest tipus de mesures perquè els jutges accepten més ordres de protecció.

En referència a les denúncies, els Mossos d’Esquadra han registrat entre gener i octubre d’aquest any un total de 820 fets coneguts per violència masclista a Ponent (un més) i 149 al Pirineu, en aquest cas amb un descens del 9,7 per cent. Respecte a la violència domèstica, a les comarques del pla s’han conegut 307 casos, un 12 per cent més, mentre que a les del Pirineu han registrat un lleuger descens amb quatre denúncies menys, fins a les 61. Així mateix, aquest any s’ha detectat el cas de dos joves de Ponent que havien patit mutilació genital femenina quan eren petites al seu país d’origen i es va investigar el presumpte matrimoni forçat d’una menor que hauria estat venuda a una família de Mollerussa. Sobre els tipus de violència, Zaidín destaca que el psicològic és el que més costa detectar perquè es normalitza i recalca la que es diu de segon ordre, que afecta les persones que ajuden les víctimes. Pel que fa a la violència econòmica, assegura que afecta sobretot gent gran com una manera de control.