Ho confirma el Tribunal Econòmic: retirar diners del compte d’una persona morta implica unes obligacions fiscals

Una recent resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ha establert que retirar diners d’un compte bancari després de la mort d’un cotitular suposa una acceptació tàcita de l’herència. Aquesta interpretació, més estricta que les anteriors, afecta especialment als comptes indiferents o solidaris entre diversos familiars, una pràctica habitual a Espanya. La disposició d’aquests fons, segons el TEAC, no pot considerar-se un simple acte administratiu, sinó una manifestació inequívoca d’acceptació hereditària.

El cas que ha generat aquesta controvèrsia és comú al nostre país: un cotitular que, després de la mort de l’altre titular, retira diners del compte compartit sense haver declarat formalment l’herència. Per al TEAC, aquesta acció va més enllà de l’administració patrimonial i constitueix un acte privatiu exclusiu de l’hereu reconegut. Aquesta decisió, dictada el 2025, estableix que la mera retirada de fons pot consolidar drets i obligacions hereditàries, eliminant la possibilitat d’eludir responsabilitats fiscals posteriorment.

Les implicacions d’aquesta resolució són immediates per als qui comparteixen comptes bancaris, especialment amb persones grans o en situació vulnerable, ja que qualsevol disposició d’aquests fons després d’una mort podria convertir-los automàticament en hereus amb totes les seues conseqüències.

Diferència entre administrar i disposar del patrimoni heretat

El TEAC ha traçat una clara distinció entre els actes d’administració i els actes de disposició en la gestió patrimonial posterior a la mort. Mentre que els primers es limiten a conservar i protegir els béns del causant, com cobrir despeses urgents o liquidar comptes pendents, els segons impliquen una veritable disposició del patrimoni, com utilitzar o consumir béns que pertanyien al mort.

En el cas avaluat, el tribunal va determinar que el desemborsament realitzat va superar àmpliament l’àmbit de la simple administració, ja que els diners retirats van deixar de pertànyer al patrimoni hereditari i van ser destinats a finalitats particulars del cotitular sobrevivent. Per a Hisenda, això confirma inequívocament l’acceptació tàcita de l’herència, establint que utilitzar els fons sense autorització ni declaració formal equival a reconèixer l’herència sense necessitat de firmar documents oficials.

Obligacions tributàries després de l’acceptació hereditària

L’acceptació d’una herència, ja sigui explícita o tàcita com en aquest cas, desencadena immediatament l’obligació de liquidar l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD). Aquest tribut, gestionat per les comunitats autònomes, presenta tipus impositius que poden assolir fins el 34% en determinats trams i territoris el 2025, mantenint el seu caràcter progressiu.

No obstant, existeixen diverses bonificacions i reduccions que varien segons el vincle familiar i la quantia heretada, factors crucials en la planificació successòria. L’hereu reconegut ha de realitzar el pagament d’aquest impost i, després d’accions com la retirada de fons, ja no podrà al·legar desconeixement o tràmits pendents per evitar la declaració. Com va passar en el cas que va motivar aquesta resolució, Hisenda pot iniciar procediments de comprovació i inspecció quan detecta moviments sospitosos en comptes compartits després d’una mort.

La irrevocabilitat de l’acceptació hereditària

Un altre aspecte fonamental abordat en la resolució és que l’acceptació tàcita de l’herència té caràcter irrevocable. Una vegada que l’autoritat tributària identifica un moviment que demostra la voluntat d’acceptar, resulta impossible rebutjar posteriorment l’herència, tret de circumstàncies excepcionals com vicis en el consentiment (error, dol o violència) o l’aparició d’un testament prèviament desconegut.

En el cas resolt pel TEAC, la persona que havia disposat dels diners va intentar renunciar a l’herència durant un procés inspector, però el tribunal va invalidar l’esmentada renúncia. A partir d’aquell moment, Hisenda interpreta que l’hereu ha de complir totes les obligacions fiscals i legals inherents a la seua condició, sense possibilitat de retractar-se.

Recomanacions per a titulars de comptes compartits

Aquesta sentència constitueix una seriosa advertència per als qui mantenen comptes indiferents amb familiars, especialment d’edat avançada o en situació vulnerable. Qualsevol operació realitzada amb aquests fons després de la mort del cotitular pot portar importants conseqüències legals i tributàries, com la conversió automàtica en hereu amb totes les seues responsabilitats.

Per prevenir situacions conflictives, els experts recomanen una gestió ordenada del patrimoni abans de la mort o, en el seu defecte, consultar amb professionals per determinar clarament quines accions estan permeses després de l’òbit. Així mateix, resulta aconsellable que els cotitulars formalitzin anticipadament acords que evitin interpretacions errònies sobre els fons compartits, aspecte que ha cobrat especial rellevància en vista d’aquesta resolució del 2025.