Més d’un any per resoldre custòdies

Els jutjats catalans acumulen anualment al voltant de 4.000 resolucions pendents sobre guarda i custòdia de fills menors o dependents en separacions no matrimonials, des de fa gairebé una dècada. Són dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) vinculades a l’augment del 150% de les separacions que arriben als jutjats per la custòdia i/o guarda de fills, uns casos que han passat de 2.500 a l’any el 2005 a més de 6.000 a partir del 2014. L’efecte ha estat un increment progressiu del temps que les parelles esperen la decisió del jutge sobre les condicions de la custòdia o la cura dels fills, que en les separacions no amistoses passa de sis mesos de mitjana el 2005 a més d’un any el 2024.

Des de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), ho atribueixen a raons sociològiques, ja que “cada vegada les parelles se separen més sovint i abans”, assegura Cristina Díaz-Malnero, diputada de la junta de l’ICAB i especialista en dret de família. Per tant, amb parelles joves i en edat de tenir fills petits, “hi ha més percentatge de divorcis i separacions en les quals s’ha de decidir el règim de guarda dels fills”, explica.

Paral·lelament, Díaz-Malnero destaca que les dones ja no depenen tant econòmicament dels homes i “aguanten menys certes diferències de parella”, diu. Al seu torn, “els homes també s’han incorporat a les cures familiars i volen compartir més la cura dels fills”, afegeix la lletrada. En efecte, la custòdia compartida ja suposa més del 60% de les assignacions en divorcis a Catalunya, quan l’any 2013 no arribaven al 30%, segons dades de l’última Estadística de Nul·litats, Separacions i Divorcis (2024) de l’INE.

Aproximadament el 40% dels casos que entren al jutjat cada any són separacions contencioses, aquelles en les quals la parella recorre a una demanda judicial per determinar les condicions de la separació i que són, per tant, les que més tarden a decidir-se: actualment, 13,7 mesos de mitjana. De fet, des de l’any 2020 sempre ha superat l’any. Malgrat que hi ha més separacions amistoses, el 73 per cent de totes les resolucions que queden pendents al jutjat són contencioses.

En aquest sentit, la diputada de la junta de govern de l’ICAB reivindica el paper dels lletrats com a mediadors per pactar certes mesures provisionals i un tracte més o menys raonable entre tots els membres de la família.

“La nostra feina és de contenció del conflicte i d’acompanyament”, assegura.

F

El segon factor que explica l’augment dels temps d’espera és que, mentre el nombre de casos s’ha multiplicat, el nombre de jutjats especialitzats en qüestions de família a les capitals i grans ciutats pràcticament no han augmentat. A més, la situació als jutjats mixtos dels partits judicials més petits és encara més precària, segons assenyala Díaz-Malnero. De fet, la lletrada explica que en aquests últims jutjats, que atenen casos penals i civils de tot tipus, els assumptes de família potser no són prioritaris, i això fa que els terminis de resolució s’allarguin encara més.