Els lleidatans ‘inverteixen’ 271 milions en Loteria de Nadal en cinc anys

Demà se celebrarà el sorteig més esperat de l’any, el de Nadal, que repartirà un total de 2.772 milions d’euros. Una loteria que ha suposat en vendes més de 271 milions d’euros en els darrers cinc anys a les comarques lleidatanes, amb una previsió de despesa de 112 euros per habitant, la més alta de Catalunya. 

Ja està tot a punt per a un dels dies més esperats de les festes nadalenques: el Sorteig Extraordinari de Nadal, que repartirà demà un total de 2.772 milions d’euros en premis. Lleida és una de les províncies espanyoles amb una consignació més gran i la despesa prevista per habitant per al sorteig d’aquest any se situa en els 112,17 euros, el més alt de Catalunya. Les xifres indiquen que, malgrat que fa temps que la grossa no deixa una pluja de milions a les comarques lleidatanes, aquest sorteig es manté com un dels preferits dels ciutadans. Segons les dades publicades per Loteries i Apostes de l’Estat, en els últims cinc anys a la província s’han superat els 271 milions d’euros en vendes de la Loteria de Nadal. Aquest balanç indica que cada any s’ha “invertit” més que l’anterior, a excepció del 2020, en plena pandèmia de la covid, que va registrar un descens de l’11,13%.

Per al sorteig d’aquest any, Loteries i Apostes de l’Estat apunta que la consignació a la demarcació de Lleida és de 50,6 milions d’euros. La previsió de les administracions és mantenir o fins i tot superar, tot i que lleugerament, les vendes de l’any passat, que van ser de més de 48,4 milions d’euros. La despesa mitjana per habitant és un dels més elevats de l’Estat a causa de l’efecte Sort, per l’administració de La Bruixa d’Or, les vendes del qual per internet arriben a tota la geografia espanyola i, fins i tot, a l’estranger.

La gran novetat d’aquesta edició és que compta amb 198 sèries, cinc més que al sorteig del 2024. D’aquesta forma, cada número disposa de 198 bitllets diferents i, per tant, la xifra més alta fins a la data. Així, hi ha hagut més dècims a la venda i més guanyadors totals. En total, es posen a la venda 198 milions de dècims.

La sort ha somrigut aquest any a Ponent i el Pirineu, amb diferents premis importants d’altres sortejos i loteries. El més abundant va arribar de la mà de la Primitiva, amb més de 57,6 milions d’euros a un únic guanyador a Tremp. La Loteria Nacional també ha deixat quantitats importants a Torres de Segre i Lleida, així com l’ONCE o la Bonoloto.

Els loters demanen augmentar la dotació dels premis

L’associació d’administracions de loteria Anapal recorda la seua proposta d’augmentar la dotació del primer premi dels actuals 400.000 a 500.000 euros per dècim com una mesura per reforçar que el sorteig sigui més atractiu. “Abans permetia comprar gairebé dos cases mentre que avui gairebé no et dona ni per a un pis”, asseguren. En aquest sentit, David Masip, responsable de l’administració Rosa de Ponent de Lleida, opina que “s’hauria de fer una reestructuració perquè la gent tingui la màxima recompensa possible”. Sobre això, assegura que en el sorteig de dissabte de Loteria Nacional un de cada tres dècims té premi, encara que sigui la devolució dels diners, mentre que en el de Nadal aquesta mitjana és d’un de cada deu. No obstant, remarca que no està d’acord a repercutir la pujada dels premis en el preu del dècim. “No pot ser que tot vagi a costa del consumidor final”, destaca.

Una altra de les reivindicacions del sector és aconseguir més consideració per part de Loteries amb l’augment de les comissions que rep el venedor de loteria. Segons Anapal, dels 103 sortejos de Loteria Nacional a l’any, en 102 obtenen una comissió del 6% brut. Tanmateix, al de Nadal, “la comissió baixa al 4 i mig”. Per això, demanen augmentar la comissió de 90 cèntims que reben per cada dècim venut. “Som la gallina dels ous d’or de l’Estat, recaptem milions i milions, per la qual cosa s’hauria de millorar la nostra consideració”, assegura Masip. En el cas de Lleida, recorda que hi ha moltes administracions petites que no compten amb prou recursos per tenir treballadors, per la qual cosa acaben fent, en el cas de Nadal, jornades “maratonianes”.