TRADICIONS
Els Mangraners continus amb el pessebre vivent malgrat la pluja
Els Mangraners va acollir dijous i ahir la 55 edició d’aquesta recreació. Amb la participació de 85 figurants que van donar vida a 30 escenes en un projecte immersiu, accessible i sostenible

Quatre dels més de 85 figurants del pessebre vivent de Lleida. - JORDI ECHEVARRIA
Ni la pluja ni el fred no van impedir ahir gaudir de la tradició nadalenca amb la 55a edició del pessebre vivent al recinte de l’Associació Hangar-Mangraners. Després d’una sessió inaugural el dia de Nadal, el públic va poder visitar ahir de nou la recreació del poble de Betlem amb 85 participants, d’entre 2 mesos i 80 anys, que van donar vida a trenta escenes en un projecte que destaca per la seua gran implicació comunitària. Com a novetat, aquest any es van oferir dos sessions sense soroll per a famílies amb persones amb autisme o hipersensibilitat sensorial, amb un clar compromís per l’accessibilitat de les tradicions i els actes culturals.
El projecte va renàixer el 2024 impulsat per Míriam i Àngel Moreno, fills d’una de les fundadores del pessebre vivent, Encarna López. A nivell creatiu, es tracta d’un pessebre dinàmic, creant un Betlem immersiu, així com musical amb quatre escenes dirigides per Ramon Molins, i també sostenible, gràcies a l’ús de materials reutilitzats com milers de tetrabrics recollits al barri. En un espai natural de 2.000 metres quadrats, els visitants van poder disfrutar de la recreació d’oficis tradicionals i de les escenes més populars com els soldats romans i el caganer, de forma teatralitzada i amb quatre números musicals. A més, aquest any es va canviar el recorregut per fer més atractiva la visita a aquelles persones que van repetir l’experiència. En l’edició de l’any passat, l’esdeveniment va superar els 5.000 visitants.
El pessebre vivent de Lleida és el segon més antic de Catalunya. Es va començar a fer per iniciativa d’Encarna López, Francisco Céspedes, Francisco Martos i la parròquia dels Mangraners el 1963. Al principi es representava en cases particulars, cedides pels veïns i veïnes del barri. Més tard es va portar a terme a l’església Nostra Senyora dels Àngels, a la plaça Joan XXIII, fins que es va traslladar al costat de l’hangar. L’any passat es va recuperar després de sis anys d’aturada.