El cens de desapareguts per la Guerra Civil i el franquisme registra un total de 720 lleidatans

La Generalitat té registrades 720 persones nascudes a les comarques de Lleida que van desaparèixer a causa de la Guerra Civil o la repressió dels primers anys de la dictadura franquista. A la demarcació de Lleida hi ha documentades 442 fosses. L’any passat la Generalitat en va excavar una a Vila-sana i una altra a Alentorn, a Artesa de Segre.

Gairebé 90 anys després de l’inici de la Guerra Civil, els treballs per recuperar les restes de les persones desaparegudes durant la contesa i en els primers anys de la dictadura no cessen. Un compromís per preservar la dignitat de les víctimes que fa que la Generalitat vagi ampliant la documentació que té sobre aquests punts d’interès. Així, el cens de desapareguts ja té registrades un total de 720 persones que van nàixer en algun municipi de les comarques lleidatanes. Aquí s’hi hauria d’afegir centenars més a les quals es va perdre la pista mentre combatien en els diferents fronts a Ponent i el Pirineu, i les restes de les quals podrien descansar en les nombroses fosses que es van obrir a la demarcació. Des de Justícia asseguren que aquestes xifres estan en constant evolució i canvien segons la informació recopilada.

La Direcció General de Memòria Democràtica ha ampliat i actualitzat també el Mapa de Fosses, que ja compta amb 1.008 de validades i publicades al web del Banc de la Memòria Democràtica de Catalunya. D’aquestes, 442 estan documentades a les comarques lleidatanes. Algunes de les inhumacions no són practicables, ja sigui perquè han desaparegut les restes per processos naturals, per edificacions al terreny o perquè la localització no és prou precisa. A més, hi ha intervencions que no han donat resultats positius malgrat la documentació històrica disponible. Durant el darrer any s’han excavat 13 fosses a Catalunya, dos a Ponent. 

A la masia de la Novella Baixa, a Vila-sana, els arqueòlegs van poder recuperar les restes òssies d’un soldat republicà. Aquesta masia va ser un hospital de campanya de la 27a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, com a mínim entre el 28 de desembre del 1938 i el 3 de gener del 1939. Dirigit pel capità metge Agustín Pérez Soler, va atendre soldats ferits procedents del front entre Balaguer i Vila-sana. Mentrestant, a Alentorn, a Artesa de Segre, es van exhumar les restes de set soldats republicans, morts en combat al final de la contesa, localitzades a la fossa de l’Era de Cal Lico. Testimonis orals apuntaven que havien estat enterrats per veïns d’Alentorn. També es van recuperar objectes personals i elements de la roba que portaven al morir, com calçat, botons o sivelles. Provar d’identificar les víctimes és un dels objectius en aquest procés de dignificació i memòria. La Generalitat compta amb un programa d’identificació genètica, al qual 272 famílies residents a Ponent han donat una mostra de l’ADN per localitzar els seus éssers estimats.