SALUT
Predir el risc d’un traumatisme
L’IRBLleida, la UdL i l’Arnau validen un model per estimar complicacions de lesions cranioencefàliques. En casos lleus o moderats en les primeres 48 hores que arriben a urgències
Fotografia del grup d’investigació ERLab, investigació en urgències i emergències. - IRBLLEIDA
Un estudi liderat per personal investigador de l’IRBLleida, la Universitat de Lleida, la Universitat Oberta de Catalunya i l’Hospital Arnau de Vilanova ha desenvolupat i validat internament un model clínic de predicció, anomenat Goliat score, capaç d’estimar el risc de complicacions agudes en pacients que pateixen un traumatisme cranioencefàlic lleu o moderat en el servei d’urgències. El treball ha estat publicat recentment a BMC Emergency Medicine.
Els traumatismes cranioencefàlics no greus representen una gran part de les visites a urgències, però només una minoria de pacients desenvolupa complicacions clíniques rellevants en les primeres 48 hores. “Detectar de forma precoç quins pacients corren més risc continua sent un repte fonamental per optimitzar les decisions de descàrrega, el monitoratge clínic i l’ús de tomografies computades”, exposa el responsable del grup ERLab, investigació en urgències i emergències de l’IRBLleida i professor de la UdL, Oriol Yuguero.
El Goliat score s’ha construït a partir de 525 casos atesos entre juny del 2019 i desembre del 2020 a urgències. El model integra variables que es poden obtenir en menys de sis hores, incloent l’edat, l’historial d’hipertensió, el càlcul de plaquetes, la pressió arterial sistòlica, el tractament anticoagulant o altres indicadors clínics com fluctuacions de l’escala de coma de Glasgow d’avaluació neurològica o anomalies a les pupil·les, per predir la probabilitat de complicacions en les primeres 48 hores. “El model ha demostrat rendiment similar en subgrups per edat i sexe, malgrat que requereix validació externa abans de poder aplicar-se de forma rutinària a la pràctica clínica”, afegeix Yuguero. Les complicacions agudes de les lesions traumàtiques cerebrals no greus poden ser neurològiques (amnèsia posttraumàtica, marejos, cefalees o convulsions), circulatòries (insuficiència cardíaca aguda, angina de pit o infart de miocardi), respiratòries (insuficiència respiratòria aguda o embòlia pulmonar) o fins i tot la mort. La identificació de pacients de baix risc podria permetre l’alta hospitalària o un seguiment segur, possiblement mitjançant la telemedicina.
Permetria optimitzar recursos i evitar proves innecessàries
Segons els investigadors, aquesta eina podria reduir exposicions innecessàries a radiacions, disminuir l’ús de la tomografia computaritzada cranial (TAC) i permetre decisions de descàrrega més segures i basades en risc, especialment en pacients d’edat avançada en els quals la presència de múltiples comorbiditats (coexistència de dos o més malalties) pot complicar l’evolució clínica. Aquest estudi representa “un pas significatiu cap a models predictius clínics simples però robustos” que integren dades demogràfiques, de laboratori i clíniques immediatament disponibles per millorar l’atenció dels pacients amb traumatismes cranioencefàlics lleus o moderats en els serveis d’urgències, destaquen els impulsors. El projecte ha estat finançat per la Fundación Mutua Madrileña. Val a dir que a més de reduir proves innecessàries, aquest nou model permetria optimitzar l’ús de recursos hospitalaris.
