La meitat de les mencions a immigració a 'X' contenen desinformació

La meitat de les mencions relacionades amb immigració a la xarxa social 'X' contenen desinformació, segons l’estudi Entre el soroll i les dades. Una mirada a les temàtiques on es concentra la desinformació que afecta a la joventut en xarxes socials, elaborat per Fad Juventud, en el marc del programa 'Surfejar la xarxa', desenvolupat per Fad Juventud amb al suport de Google.org. L’anàlisi, basada en una codificació manual de 1.000 tuits partint de sis variables diferents (tipus de falòrnia, temàtica, to, orientació política, víctima de la falòrnia i adscripció geogràfica), mostra que gairebé 2 de cada 10 mencions analitzades contenen desinformació.

Encara que l’estudi revela que aquest fenomen és present en tots els corrents ideològics, el 45% de les mencions desinformadores s’alineen amb l’extrema dreta, que concentra un major nombre de perfils generadors de falòrnies i de superdesinformadors, "crítics cap a la immigració i el multiculturalisme, amb exaltació nacionalista i religiosa, rebuig de polítiques progressistes i defensa del revisionisme històric conservador".

Els segueixen els perfils d’esquerra, amb un 22% de les mencions desinformadores, amb "comentaris de perfils progressistes centrats en justícia social, sostenibilitat i drets individuals, crítics amb les desigualtats socials, els privilegis polítics i defensors d’un estat laic".

L’11% corresponen a perfils d’extrema esquerra "enfocats en l’antifeixisme, els drets de les minories i la justícia social, amb crítiques al neoliberalisme, a l’imperialisme i una revisió radical de la memòria històrica"; i un 8%, de la dreta, amb "comentaris de perfils que exalten el lliure mercat, els valors tradicionals i la seguretat nacional, rebutjant canvis socials ràpids i revisions històriques considerades divisives."

Quant a les principals víctimes de la desinformació identificades en l’estudi són polítics (que són el focus del 53,5% de les mencions informadores), periodistes i mitjans de comunicació (9,7%) i els jutges i fiscals (5,9%).

Des del punt de vista temàtic, la desinformació es concentra especialment en el tema de la immigració, que concentra el 50% de les mencions que contenen desinformació; la justícia (amb un 47% de mencions que tergiversen processos legals o atribueixen biaixos; la religió (amb un 43% de mencions que vinculen actes violents amb l’Islam; conflictes bèl·lics (41% de mencions amb xifres o fets tergiversats) i política (39% de mencions amb teories conspiradores o dades no verificades).

La investigació es completa amb una anàlisi dels 300 perfils més influents d'X. Entre aquests, identifiquen 100 perfils que van difondre desinformació en almenys una publicació, classificant-los en dos grups: desinformadors, que desinformen en 1 o 2 de cada 10 mencions; i superdesinformadors, responsables de desinformació en 3 o més de cada 10. Segons l’estudi, un 34% dels "altaveus de la desinformació" estan alineats ideològicament amb l’extrema dreta; un 30% amb l’esquerra; un 24% amb la dreta i un 7% amb l’extrema esquerra.

L’informe també realitza una radiografia de la falòrnia sobre el pàrquing de Bonaire, el qual defineix com "una de les falòrnies més grans de l’any 2024 en xarxes socials", quan "un grup de 31 usuaris d'X llança un total de 41 tuits alertant sobre una suposada gran quantitat de morts al pàrquing de Bonaire" com a conseqüència de la dana.

Els autors de l’estudi expliquen que la desinformació prospera perquè "els algoritmes actuals premien continguts que generen confrontació, polarització i emocions intenses com la ràbia i la indignació". La situació, segons precisen, "es veu agreujada per la falta d’habilitats crítiques per identificar i contrastar informació, el que facilita la propagació de narratives enganyoses."

Entre les solucions, proposen "utilitzar eines com Google per buscar fonts fiables o altres eines que permetin verificar la informació"; demanen que "les institucions i els polítics evitin caure en pràctiques desinformadores", i desaconsellen confrontar directament als perfils desinformadors.