Investigadors catalans dissenyen un pegat bioadhesiu per eliminar les cèl·lules del tumor cerebral més prevalent i agressiu

Un estudi coordinat des de l’Institut de Neurociències de la UAB proposa un pegat bioadhesiu per eliminar les cèl·lules del glioblastoma, el tumor cerebral més prevalent i agressiu. Es tracta d’uns pegats provats en cultius cel·lulars i cervells extrets de porcs que generen un elevat estat d’oxidació cel·lular de manera local i controlada, el que minimitza possibles efectes secundaris sistèmics. Actualment, no hi ha cap tractament que permeti frenar el desenvolupament del glioblastoma i l’esperança de vida després del diagnòstic és molt curta. El disseny dels pegats està inspirat en com s’enganxen els musclos a les roques.

El procediment habitual és fer una resecció quirúrgica del tumor, seguida de radioteràpia i quimioteràpia, però fins i tot amb aquest tractament tan agressiu les recurrències són el més habitual, sovint abans de l’any. Ara, en un article publicat a la revista Advanced Science, un equip de recerca de la UAB ha dissenyat i provat diversos pegats bioadhesius que podrien inserir-se al lloc d’on s’extreu el tumor quan es fa la cirurgia per atacar les cèl·lules canceroses que hi puguin quedar.

El disseny dels pegats està inspirat en com s’enganxen els musclos a les roques (fent servir molècules del grup dels polifenols), de manera que el material s’adhereix fortament al teixit cerebral humit, fet que permet alliberar el fàrmac de manera sostinguda.

D’acord amb els resultats, de totes les opcions avaluades, el pegat amb catequina —un polifenol natural present en el te verd, el cacau i algunes fruites— va ser el que va funcionar millor, atès que va aconseguir eliminar aproximadament el 90% de les cèl·lules malignes. Es tracta d’un material molt oxidant que provoca la mort de les cèl·lules, ja que fa augmentar les espècies reactives d’oxigen (ROS).

A més, aquests materials presenten una elevada activitat antimicrobiana i una biocompatibilitat excel·lent, fet que ajudaria a prevenir infeccions i afavoriria una correcta cicatrització de la ferida.

L’estudi és una col·laboració entre diversos centres de recerca de Catalunya, incloent-hi l’INc-UAB, l’ICN2, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).