De Lleida a la Maternitat d’Elna: el periodista Marc Solanes reconstrueix la història de la seua besàvia

El periodista Marc Solanes Calderón (Cerdanyola del Vallès, 1993), reconegut amb el Premi Talent Jove de Periodisme Europeu, ha pogut reconstruir bona part de la història perduda de la seua besàvia María Ferrer Ferrer, que després de l’entrada dels feixistes a Lleida durant la Guerra Civil va haver d’exiliar-se amb les seues tres filles i van acabar a la Maternitat d’Elna. Amb una mirada literària però plenament documentada, Solanes li ret homenatge a Les nenes d’Elna (Pol·len Edicions), que es presentarà aquest divendres a la llibreria La Fatal. 

En declaracions a SEGRE, explica que el projecte va començar fa sis anys, quan estaven mirant la televisió i al sortir un documental sobre la Maternitat d’Elna, la seua àvia, Lluïsa, va etzibar: “Jo vaig estar allà”, deixant a tots estupefactes al desconèixer aquesta història de la família. “Llavors va anar al despatx i ens va ensenyar una fotografia d’ella amb les seues germanes i la seua mare a la Maternitat”, afegeix. Va ser en aquell moment quan va decidir “estirar el fil per descobrir la veritat”. María Ferrer Ferrer va nàixer a Osca i es va casar amb Pere Casulleras, que va nàixer a Manresa i se’n va anar a viure a Vilanova de Bellpuig en plena adolescència. Tres de les seues quatre filles naixen a Lleida, on el matrimoni s’havia traslladat per obrir un taller mecànic. “Amb la guerra, la meua besàvia lluitarà al front d’Aragó. El seu marit se’n va a Cervera amb les seues filles, allà el maten. Llavors la María decideix partir amb elles cap a l’exili”, relata. Solanes destaca que “és estrany” que acabessin a la Maternitat d’Elna perquè allà només anaven dones embarassades i la principal hipòtesi és que hi acabés treballant. “Va intentar enviar les seues filles a Rússia però la gran no va voler i van tornar a Lleida”, afegeix. 

Tanmateix, la pista de María Ferrer es perd a l’arribar a la capital del Segrià. “Li diu que tornarà a buscar-les però mai més la van tornar a veure”, explica. Va morir mesos després, el 17 de desembre del 1940. “Gràcies a la recuperació d’aquesta història hem pogut fer un homenatge col·lectiu a la meua besàvia i desmitificar el que s’havia dit que no era una bona mare, que les va abandonar. Tot això és una mentida absoluta i absurda, perquè ella va lluitar fins a l’últim moment tant per la seua família com per la República”, afirma Solanes.